La Constitució francesa reconeixerà el català com a "llengua regional"

El català serà reconegut finalment per la legalitat francesa, però com a llengua "regional", juntament amb 75 llengües minoritàries i dialectes dels territoris sobre els quals governa l'Estat francès, inclosos els d'ultramar.

L'Assemblea Nacional ha aprovat aquest dijous per sorpresa una esmena en el projecte de llei per reformar les institucions que obligarà a introduir a la Constitució un esment a totes les llengües de la República. La llista és llarga. Barreja llengües i alguns dels seus dialectes, de manera que en fragmenta la unitat. Juntament amb el català, el basc, el cors, el bretó i el flamenc, hi constaran l'occità i dialectes d'aquesta mateixa llengua, com el bearnès o el picard, a més de l'alsacià, dialecte de l'alemany, i idiomes com el crioll parlat a l'illa de la Martinica, al Carib.

"Les llengües regionals pertanyen al patrimoni de la nació", indica l'esmena aprovada, impulsada pel president de la comissió de lleis de l'Assemblea Nacional, Jean Luc Warsman, a la UMP, el partit de la dreta que governa actualment. El text ha sigut votat gairebé per unanimitat i acaba amb la idea que el francès és l'única llengua de la República.

Malgrat aquest gest simbòlic, el govern no té cap intenció d'anar més enllà. Ni tan sols vol fer constar a la Constitució la carta europea de les llengües regionals. Aquest document va ser impulsat pel Consell d'Europa el 1992, i França el va signar el maig de 1999, però mai no l'ha ratificat.