"No me llamo José Luis"

Un nacionalista, un independentista i un comunista en un plató televisiu de Madrid. No és el començament de cap acudit, sinó el que van viure ahir Josep Antoni Duran Lleida, Josep-Lluís Carod-Rovira i Gaspar LLamazares al programa Tengo una pregunta para usted de TVE davant d’un auditori àvid per conèixer les entranyes de l’Espanya roja y rota. El moment àlgid de la nit arriba quan el líder d’Esquerra salta a l’arena. Un jove li diu “José Luis” i el dirigent republicà li demana que no li canviï el nom. La petició de Carod tampoc és escoltada per una jubilada que se li torna a adreçar amb el nom en castellà. Quan Carod li demana que li digui pel seu nom, ella respon que no té “cap interès a aprendre el català”. En els dos casos es tracta de persones nascudes a Valladolid, la qual cosa hauria de fer que Carod es replantegés si, com va dir, el problema és el “nacionalisme espanyol” o aquesta ciutat de Castella i Lleó. Els problemes, però, no se li acaben aquí. Només aterrar al plató, una dona de l’Hospitalet li retreu el seu independentisme sent aragonès, fill de guàrdia civil i dient-se Pérez de cognom. Carod es treu el seu DNI particular, que és la targeta sanitària, per fer-li veure que és català i que es diu com tothom el coneix. Amb la qüestió de l’ofici del seu pare explica que era carrabiner i que quan aquest cos es va dissoldre per passar a formar part de la Guàrdia Civil ho va deixar.

Lliga ibèrica
L’interrogatori continua. Un empresari mallorquí li pregunta si respectarà la voluntat dels illencs si no volen independitzar-se i formar part dels Països Catalans. El líder d’Esquerra el tranquil·litza amb la darrera enquesta publicada, que assenyala que els catalans volen un referèndum, però no la independència. L’entrevistador respira alleujat i seu. Que el tema del futbol aixeca passions ho demostra el fet que dos assistents li pregunten en quina Lliga jugaria el Barça en una Catalunya independent. Sorprès, Carod els pregunta si aquest és el principal problema. Veient que la cosa va de debò, s’inventa una Lliga ibèrica. Amb la darrera pregunta que li fan es fa el silenci a la sala: “Què representa Espanya per a vostè?”. Carod, que cada cop se sent més còmode i fins i tot s’acosta als assistents, assegura que “no és la meva pàtria i menys quan sento paraules de menyspreu cap al català com abans”.

El president d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, no les passa tan magres. N’és una prova el fet que les dues primeres preguntes fan referència a Carod. Tampoc s’incomoda, amb el permís d’una mosca que el petoneja a la cara, quan li pregunten en aquell just moment si vol ser ministre. Més dificultats té per defensar davant una mare marroquina que les nenes no haurien de portar vel perquè s’han d’integrar a la cultura d’aquí. “Però si són espanyols, els meus fills”, replica la mare. Aquest argument no convenç el dirigent democristià, que prossegueix amb el diàleg de sords i li diu que la seva cultura no pot substituir la d’aquí.

Combat plàcid
El combat més plàcid és per al secretari general d’IU, Gaspar Llamazares, que només s’incomoda quan li parlen del pacte d’IU amb el PP a Chiclana o li retreuen que el seu partit recolzi el règim cubà. Quan li pregunten si dóna suport al referèndum que promou el lehendakari Ibarretxe, el dirigent comunista s’aferra al federalisme. S’entén que no és el federalisme del públic de Valladolid d’ahir.