Política
França no ratificarà la Carta Europea de Llengües Regionals
Món
França no ratificarà la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, ha afirmat avui la ministra de Cultura, Christine Albanel, al final d'un debat inèdit sobre els idiomes regionals a l'Assemblea Nacional.
França va signar aquesta carta el 1999, però mai la va ratificar, ja que el Consell Constitucional va dictaminar que per a això primer s'hauria de revisar la Constitució, que des del 1992 estipula que el francès és "la llengua de la República".
"Ratificar la Carta seria contrari als nostres principis. Aplicar-la seria difícil, costós" i l'abast pràctic seria "com a mínim discutible", ha dit Albanel davant els legisladors.
Aquesta ratificació implicaria el reconeixement d'un dret "imprescriptible" de parlar una llengua regional, en particular en l'àmbit públic, ha explicat.
No obstant això, ha promès que proposarà un projecte de llei, reclamat per molts legisladors, per donar una "forma institucional" a la noció de patrimoni lingüístic.
En la seva intervenció, la ministra ha recordat que hi ha 75 llengües a França, i que entre elles les regionals formen part de "la història i la geografia" del país.
"La seva diversitat és el mirall de la diversitat francesa", ha afegit, abans d'esmentar "l'originalitat del basc", present a França "molt abans que el llatí", o el bretó, "única llengua celta que encara es parla al continent".
Després d'assenyalar que l'idioma "nacional" segueix tenint un paper simbòlic i un rol "insubstituïble" en la cohesió social, ha reconegut que les llengües regionals han patit per aquest procés d'unificació i que ara menys del 10 per cent dels habitants del país en parla alguna de forma regular.
La ministra, després d'exposar la presència de les llengües regionals –en l'educació, la cultura, els mitjans de comunicació o l'espai públic, amb la toponímia i la senyalització bilingüe en municipis–, ha afirmat que França va "molt més enllà" dels objectius fixats en la Carta.
Diputats de diversos colors polítics han reclamat la ratificació de la Carta i han proposat esmenar la Constitució perquè, després de l'afirmació que el francès és la llengua de la República, s'afegeixi "en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni".
Durant el debat, un diputat dels Pirineus Orientals ha parlat en català, cosa que ha motivat que el vicepresident de la cambra l'interrompés per recordar-li que en l'hemicicle està prohibit parlar cap altre idioma que no sigui el francès.
França va signar aquesta carta el 1999, però mai la va ratificar, ja que el Consell Constitucional va dictaminar que per a això primer s'hauria de revisar la Constitució, que des del 1992 estipula que el francès és "la llengua de la República".
"Ratificar la Carta seria contrari als nostres principis. Aplicar-la seria difícil, costós" i l'abast pràctic seria "com a mínim discutible", ha dit Albanel davant els legisladors.
Aquesta ratificació implicaria el reconeixement d'un dret "imprescriptible" de parlar una llengua regional, en particular en l'àmbit públic, ha explicat.
No obstant això, ha promès que proposarà un projecte de llei, reclamat per molts legisladors, per donar una "forma institucional" a la noció de patrimoni lingüístic.
En la seva intervenció, la ministra ha recordat que hi ha 75 llengües a França, i que entre elles les regionals formen part de "la història i la geografia" del país.
"La seva diversitat és el mirall de la diversitat francesa", ha afegit, abans d'esmentar "l'originalitat del basc", present a França "molt abans que el llatí", o el bretó, "única llengua celta que encara es parla al continent".
Després d'assenyalar que l'idioma "nacional" segueix tenint un paper simbòlic i un rol "insubstituïble" en la cohesió social, ha reconegut que les llengües regionals han patit per aquest procés d'unificació i que ara menys del 10 per cent dels habitants del país en parla alguna de forma regular.
La ministra, després d'exposar la presència de les llengües regionals –en l'educació, la cultura, els mitjans de comunicació o l'espai públic, amb la toponímia i la senyalització bilingüe en municipis–, ha afirmat que França va "molt més enllà" dels objectius fixats en la Carta.
Diputats de diversos colors polítics han reclamat la ratificació de la Carta i han proposat esmenar la Constitució perquè, després de l'afirmació que el francès és la llengua de la República, s'afegeixi "en el respecte de les llengües regionals que formen part del nostre patrimoni".
Durant el debat, un diputat dels Pirineus Orientals ha parlat en català, cosa que ha motivat que el vicepresident de la cambra l'interrompés per recordar-li que en l'hemicicle està prohibit parlar cap altre idioma que no sigui el francès.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.