pròxim orient
Qui era Hassan Nasral·là?
Hassan Nasral·là, mort divendres en un bombardeig israelià als suburbis del sud de Beirut, era sense dubte un dels més fidels aliats de l’Iran des que va arribar a la secretària general del poderós partit-milícia xiïta libanès Hezbol·là el febrer de 1992.
Nascut el 31 d’agost de 1960, a Tir (Líban), es va unir al moviment xiïta Amal el 1975, i després va estudiar en un seminari xiïta a Baalbek, a la vall de Bekaa. El 1976 va viatjar a Najaf, a l’Iraq, per continuar amb els seus estudis alcorànics. Quatre anys més tard, el 1979, torna al Líban i escala posicions a Amal. El 1982 va ser nomenat comissari polític a la vall de la Bekaa i, tot seguit, membre del buró polític central. Aquell mateix any Israel va envair el país, fet que marcarà Nasral·là, que s’ajunta amb altres camarades per rebel·lar-se contra l’ocupació i crear Hezbol·là, que vol dir el Partit de Déu.
La milícia va néixer com a baluard de resistència i amb l’objectiu de destruir Israel, amb el seu feu principal en Baalbeck, al sud del Líban. A partir d’aquest moment, explica Efe, Hezbol·là inicia la seva guerra particular contra Israel i els països que li donen suport. El seu atemptat més sagnant va tenir lloc el 23 d’octubre de 1983 a Beirut en el qual van morir 241 marinis nord-americans i 58 paracaigudistes francesos.
Operació Raïma de la ira
El juliol de 1993 Israel va llançar la seva segona ofensiva contra Hezbol·là i tres anys més tard l’operació Raïm de la ira que va fer molt mal a la milícia. Nasral·là continuar agafant cada cop més responsabilitats dins del grup, fins a arribar a compartir la direcció del moviment a Beirut al costat de Sayyed Abraham Ameen fins que es va decidir separar l’ala política de la militar. Sayyed es va encarregar de la secció política i Nasral·là va prendre posicions a Beirut. Seguidament, es va crear el Consell Consultiu que va arribar a presidir. El febrer de 1992, el Consell de Hezbol·là el va nomenar secretari general de l’organització l’endemà mateix que el seu predecessor, Abbas Moussavi, fos assassinat per un comando israelià.
Nasral·là va anar renovant el càrrec al llarg dels anys, fins a trenta-dos.
Entrada al Parlarment
En 1992 el partit-milícia Hezbol·là, finançat i armat per l’Iran amb el vistiplau de Síria on té oficines, va entrar en el Parlament libanès, en les primeres eleccions legislatives després de la guerra (1975-1990). En els comicis de 1996 va obtenir set diputats i dos “aliats”, que van pujar fins als dotze l’any 2000 i fins a catorze el 2005. Actualment, compta amb tretze dels 128 escons totals de la cambra libanesa, obtinguts el maig del 2022. En aquest període, l’any 2002, Hezbol·là va ser inclòs en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units.
Acord històric amb Israel
Va ser el 29 de gener del 2004, explica Efe, quan Nasral·là i Israel van tancar un acord històric d’intercanvi de presoners i cadàvers de soldats, tot i que el líder de la milícia xiïta va insistir això era el final de la seva lluita contra Israel. El febrer de 2005, es va posicionar del costat de Síria en mig de les pressions per retirar les tropes del Líban per l’atemptat contra l’exprimer ministre Rafik Hariri —del qual es responsabilitzà els sirians—. El juliol del 2006 va sobreviure a un atemptat casa seva després que Hezbol·là hagués segrestat dos soldats israelians, un fet que va ser el detonant perquè Israel dugués a terme una de les majors operacions contra la milícia. Va durar catorze dies i va deixar centenars de morts.
Amagat
Nasral·là es va mantenir ocult des de l’intent d’assassinat fins al 22 de setembre de 2006, quan va reaparèixer en un míting multitudinari per celebrar la victòria. Dos anys més tard, l’agost del 2008, va anunciar un nou intercanvi de presoners i va assegurar que estava disposat a qualsevol reunió política per assolir la pau. Però l’agost del 2010 va esclatar la polèmica, quan va acusar Israel de ser rere l’assassinat de Hariri. El líder de Hezbol·là havia revelat que el tribunal especial que investigava el cas volia acusar del crim alguns dels seus militants “indisciplinats”, però que ell no estava disposat a acceptar-ho. El maig del 2013 es va tornar a posicionar al costat de Síria, quan Hezbol·là va lluitar amb Bashar al-Assad contra els rebels a la regió de Quseir (fronterera amb el Líban).
Estudiant els moviments
Després de l’inici de la guerra entre Hamàs i Israel ara farà un any, el 7 d’octubre del 2023, Hezbol·là es va sumar al conflicte amb el llançament de coets i míssils en solidaritat amb la Franja i els palestins. Segons una informació publicada aquest dissabte el diari nord-americà The New York Times i recollida per Efe, el govern israelià feia mesos que seguia els moviments de Nasral·là i va decidir matar-lo divendres en un atac aeri contra la seu central de la milícia al sud de Beirut davant el temor de perdre-li el rastre.
El mateix mitjà explica que el pla per matar a Nasral·là en el seu búnquer va començar a prendre formar a principi de setmana, abans que el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, viatges a Nova York per participar divendres en l’Assemblea General de les Nacions Unides. L’oficina del primer ministre va revelar divendres una foto en la qual es veu Netanyahu ordenant l’atac via telefònica des d’una habitació d’hotel de Nova York just després d’haver-se dirigit a l’ONU.