ZP guanya gràcies a Catalunya i Chacón es compromet a aconseguir un millor finançament

La cap de llista per Barcelona del PSC, Carme Chacón, s'ha compromès a aprofitar la victòria obtinguda a Catalunya, que ha permès a José Luis Rodríguez Zapatero guanyar en el conjunt de l'Estat, i aconseguir un sistema de finançament "més just per aquest país". En declaracions aquest matí a Catalunya Ràdio, Chacón ha admès el compromís d'aconseguir que el govern espanyol publiqui les balances fiscals per aclarir què aporta Catalunya a la resta de l'Estat i que en rep.

Amb un 99,99% de vots escrutats, el PSOE ha guanyat les eleccions amb 169 escons. El PP en treu 153; CiU, 11; PNB, 6; ERC, 3; IU, 2; CC, 2; BNG 2; Na-Bai, 1, i UPiD, 1. A Catalunya, els resultats, amb el 100% escrutat, són els següents: PSC, 25; CiU, 11; PP, 7; ERC, 3 i ICV 1.

Les urnes van emetre ahir un veredicte clar: el guanyador del duel és José Luis Rodríguez Zapatero i el perdedor és Mariano Rajoy, però la diferència entre l’un i l’altre és idèntica que la del 2004: 16 diputats. La del líder del PSOE, en les seves segones eleccions generals, va tornar a ser una victòria curta, com l’anterior. Tot i acostar-se més a la majoria absoluta, els cinc diputats de més aconseguits, en passar de 164 a 169, l’obligaran a buscar altra vegada aliats a la cambra. El PP, per la seva banda, tot i l’increment també de 5, en passar de 148 a 153, queda per sota de les seves expectatives de tancar el “parèntesi” del 2004 i guanyar-li la partida als punts a Zapatero. I, per tant, haurà de passar-se quatre anys més a l’oposició.

La pugna PSOE-PP va concentrar en els socialistes el gruix dels vots de la tercera opció estatal, Esquerra Unida, que passa de 3 a 1 diputats, i va posar punt final a la carrera política del seu líder, Gaspar Llamazares, que va dimitir.

A la seu socialista del carrer Ferraz de Madrid, on va comparèixer Zapatero per celebrar el triomf electoral, es parlava en veu baixa d’una victòria agredolça després que les enquestes a peu d’urna vaticinessin durant tot el dia que l’actual president del govern espanyol, com els seus antecessors Felipe González i José María Aznar, aconseguiria retenir o obtenir la majoria absoluta en les seves segones eleccions. En canvi, a la seu socialista del carrer Nicaragua de Barcelona, el president José Montilla i la candidata Carme Chacón celebraven una victòria històrica, de fet, la més important del PSC: 25 diputats (4 més que el 2004), contra 7 del PP (1 més), que situaven els populars 18 parlamentaris per sota dels socialistes. A l’Estat, la diferència global Zapatero-Rajoy va ser de 16. Catalunya, per tant, va decidir el duel.

El PSC salva ZP
Més que garantir-li la victòria, el PSC va salvar ahir Zapatero en unes eleccions més polaritzades que mai, que han passat factura a les altres opcions. La CiU de Josep Antoni Duran i Lleida va resistir, i fins i tot va guanyar a última hora un diputat, en va passar de 10 a 11. I, el que és més rellevant, va aconseguir consolidar-se com el tercer grup de la cambra espanyola en una posició que el seu candidat va definir com a “central” en la política espanyola. Si Zapatero vol pilotar la legislatura amb una majoria estable, haurà de mirar cap a CiU. Si el candidat socialista a la reelecció vol tornar a fer viatge pactant puntualment –d’entrada, la investidura– amb altres formacions, haurà de tornar a recórrer a combinacions de geometria variable amb IU/ICV (2 diputats, en perd tres), el PNB (6, en perd un), el BNG (en manté 2) o Coalició Canària (2, en perd 1).

ERC, derrotada
A Catalunya, la bipolarització ha sigut un tsunami devastador per a les expectatives d’Esquerra. La formació liderada per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós, que el 2004 va obtenir 8 diputats en un context d’excepció, ahir va patir una severíssima patacada. Joan Ridao només ha aconseguit retenir tres escons i, per tant, ERC perd el grup parlamentari, tret que alguna altra formació li presti diputats per mantenir-lo. Carod va admetre el fracàs electoral i va anunciar autocrítica. Una autocrítica que pot incrementar les tensions internes al partit en vigílies que s’obri la cursa pel liderat entre els partidaris del vicepresident i del conseller de Governació. I una crisi que pot afectar l’estabilitat del govern de José Montilla. El tercer soci de l’Entesa, la ICV de Joan Saura i Joan Herrera, tampoc va resistir l’espanyolització del 9-M i va entrar al Congrés per la mínima.