Política

Gallardón guanya la partida a Losantos

Tribunals

Federico Jiménez Losantos està acostumat a llevar-se d’hora i no és estrany que ahir arribés a l’Audiència Provincial de Madrid quan encara no eren ni les nou del matí per afrontar la querella presentada en contra seu per l’alcalde de la capital espanyola, Alberto Ruiz-Gallardón. El motiu, un delicte d’injúries. El fons, en essència, polític. Ahir als tribunals madrilenys no només s’enfrontaven dues persones, sinó dos pols polítics de la dreta espanyola: el més moderat i el més dur. Si més no, en les formes.

Mentre Rosalía Sánchez, la directora de La mañana de la COPE, substituïa Losantos i obria el programa amb un “tots som Federico”, el locutor estrella de la cadena episcopal s’asseia al banc dels acusats i escoltava el reguitzell d’insults de què es queixava l’acusació: “Farsant, traïdor, ets un destorb i no un alcalde, no menteixes més perquè no tens temps”. Ara bé, el retret més greu era el d’haver-se dirigit a l’alcalde, després dels atemptats de Madrid, afirmant que “tant te fa que hi hagi 200 morts, tant te fa si ha de servir perquè arribis al poder”.

Estratègia potes enlaire
Davant d’aquestes acusacions, Jiménez Losantos i la seva advocada havien dissenyat una estratègia per demostrar que Gallardón havia traït el PP apostant per oblidar l’11-M i seguint, en aquest sentit, les tesis del PSOE. Durant el seu torn, el locutor de la COPE va intentar demostrar-ho, alhora que s’erigia en catedràtic d’ètica periodística amb sentències tan agosarades com que “la informació i l’opinió no es poden separar a la ràdio, van juntes”. O bé assegurant que “no es pot parlar de la literalitat en un mitjà com la ràdio perquè tot depèn del dia i de l’assumpte que es tracta, tota referència és implícita al moment emotiu”. Ara bé, quan la jutge li va preguntar, per enèsima vegada, si admetia que els insults a Gallardón sortien de la seva boca, no va tenir més remei que dir que sí.
L’estratègia de Losantos va acabar de caure per terra quan l’alcalde de Madrid va prendre la paraula. A cada afirmació que feia l’advocada de la defensa intentant presentar Gallardón com algú que s’havia desmarcat de les directrius del seu partit, el batlle hi responia destacant que la lletrada estava fent judicis de valor, i la jutge li donava progressivament la raó, tot retirant de l’acta les afirmacions de la defensa de Losantos.

El moment culminant va arribar a la tarda amb els testimonis de la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, l’exportaveu del PP al Congrés Eduardo Zaplana i el secretari general en funcions –per dir-ne d’alguna manera– Ángel Acebes. Tots tres pertanyen al que es denomina ala dura del PP, la mateixa secció popular que s’ha alineat històricament amb Losantos i que ara, en plena crisi de lideratge de Rajoy, fa pinya sense presentar cap alternativa. Doncs bé, tant Aguirre com Zaplana i Acebes van deixar a l’estacada el locutor de la COPE i van assegurar que Gallardón no havia vulnerat la doctrina del partit respecte a l’11-M perquè no havia demanat que es deixés d’investigar. No és estrany que, sentint-ho, Losantos els acusés de practicar un “exercici de manipulació i penques”.

El judici continuarà la setmana que ve i, per tant, es podria dir que Gallardón ha guanyat el primer assalt. En la derivada política, seria l’entorn del president del PP, Mariano Rajoy, qui s’ha imposat. Ara bé, dins de les files populars a Rajoy no li ponen totes, perquè un dels seus fidels, el president del PP andalús, Javier Arenas, ha rebutjat ser secretari general en substitució d’Acebes. No per desavinences, sinó perquè ell és feliç a Andalusia.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.