Montilla apel·la a Macià
“Que mai no es pugui dir que havíem fracassat col·lectivament per no saber-nos entendre”. Aquestes paraules del primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, adreçades als polítics catalans en el context de les complexes relacions del seu govern amb el de la República espanyola per l’Estatut del 1932, van servir ahir a l’actual president, José Montilla, per reivindicar “unitat” política i “cohesió de la societat catalana” davant la negociació amb el govern espanyol pel nou sistema de finançament de la Generalitat.
Montilla no va esmentar el procés de negociació pel finançament que ara hi ha en dansa, però el seu discurs només es podia interpretar en aquesta clau, ja que va remarcar que les velles paraules de l’Avi suposen “una reflexió que manté avui tot el sentit”.
El president de la Generalitat va fer aquesta apel·lació al llegat de Macià en l’acte d’homenatge solemne que el govern li va retre ahir al Saló Sant Jordi, en l’inici de l’Any Macià, que se celebrarà durant tot el 2009. Commemorarà el 150è aniversari del seu naixement (l’any 1859) i el 75è aniversari de la seva mort, que s’escau avui, ja que va tenir lloc el dia de Nadal del 1933. A l’acte, en el qual també van intervenir el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, i el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, hi va assistir bona part del govern i familiars de Macià, amb l’absència notable de dirigents actuals de CiU, tret d’algun diputat i de l’expresident del Parlament Joan Rigol.
Montilla va afirmar que Macià va ser un “home de pacte”, que va “saber transmetre un “esperit unitari” en els “moments més difícils”. I ho deia just després que el president de CiU, Artur Mas, hagués acusat el PSC de trencar la unitat catalana sobre el finançament i digués que el govern català hauria d’obtenir 5.630 milions d’euros addicionals el 2011 amb el nou model de finançament.
La troica dirigent del tripartit va coincidir a reivindicar la figura de Macià, amb accents matisadament diferents. Així, Montilla va insistir a destacar “l’autoritat moral” i el pactisme de l’Avi, que després de proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va optar per la via del “pacte polític” amb el govern central per a l’Estatut, que “va saber defensar” davant la ciutadania amb “un sentit altíssim de la responsabilitat”.
Per la seva part, el vicepresident republicà va afirmar que en Macià “prenen cos com mai” dues línies del sentiment col·lectiu de Catalunya: “La recuperació de les llibertats nacionals i la justícia social”. I desmentint els qui anteposen el nacionalisme de Macià al seu esquerranisme, va afirmar: “Ni Macià era només un catalanista independentista, ni Companys només un home d’esquerres”. Carod va remarcar que el fundador d’Estat Català i d’ERC va entendre “la defensa del país sempre unida a conquestes socials i democràtiques”.
Al seu torn, el president d’ICV va remarcar que “rememorar Macià suposa recuperar la memòria de la lluita per les llibertats nacionals i els drets socials”, ja que “no hi pot haver progrés social sense progrés nacional”.
