PSC i ERC intenten desencallar la llei de consultes populars
Segons les previsions de la conselleria de Governació, la llei de consultes populars hauria d’haver passat pel consell de govern abans de final d’any perquè a començaments del 2009 se’n pogués iniciar el tràmit parlamentari. Però la falta d’acord entre el PSC i ERC en alguns dels apartats de l’esborrany de la norma ha fet endarrerir el procés, i no es calcula que l’executiu n’aprovi el projecte fins d’aquí a un parell de mesos com a mínim.
Segons el redactat inicial, la decisió de convocar referèndums correspon al govern, però també al Parlament i als ciutadans, en aquest últim cas mitjançant un nombre determinat de firmes –unes 150.000. Segons fonts de la negociació, aquest és el punt principal de la discòrdia, ja que el PSC no és partidari que el Parlament –en què el joc de majories és variable– tingui via lliure per promoure una consulta. A la falta d’acord s’hi suma l’oportunitat, ja que per als socialistes que ara s’aprovi la llei pot ser un altre motiu de desgast en la relació amb el PSOE i l’executiu espanyol.
A més, si per als republicans la llei de consultes és una prioritat, per al PSC és més aviat una norma incòmoda i ja ha manifestat públicament en diverses ocasions les seves reserves, malgrat el mandat parlamentari del debat de política general del 2007 d’impulsar-la. “Hem de vigilar perquè no generi equívocs que puguin desembocar en frustracions”, va advertir la socialista Lídia Santos en una compareixença recent del conseller de Governació, Jordi Ausàs, que és de qui depèn la redacció del projecte. I José Zaragoza, el secretari d’Organització del PSC, va titllar de “bajanada” la possibilitat de convocar un referèndum d’autodeterminació, que és una de les possibilitats que ofereix la normativa, encara que en última instància és sempre l’Estat qui es reserva la competència d’autoritzar-ne la convocatòria o de prohibir-la.
Davant de la situació de bloqueig, el PSC i ERC van intentar desencallar la llei en una reunió d’alt nivell amb presència del conseller i els negociadors dels tres partits que conformen el govern, però també del president i el vicepresident de l’executiu. Durant la reunió, que va tenir lloc el divendres 18 de desembre, José Montilla i Josep-Lluís Carod-Rovira van arribar a un principi d’acord que podria passar per mantenir la competència del Parlament, però limitada.
