“Qüestió de números: que tornin les nuclears”

Jordi Dolader fa d’assessor arreu del món. A Armènia, el govern vol tancar una vella nuclear soviètica i construir-ne una de nova. I en aquesta entrevista es pregunta per què a Espanya no es pot fer el mateix.

Per què, no al discurs antinuclear?
Perquè dóna falsos arguments, tant pel que fa a la xifres econòmiques com als temes de seguretat. A més, la seva demagògia crea unes barreres mentals que impedeixen acceptar tots els punts de vista per debatre sense postures apriorístiques.

Per què esta a favor de l’energia nuclear?
Estic a favor d’un bona barreja tecnològica. La civilització depèn de l’energia i progressa amb l’energia, i no ens podem permetre renunciar a cap de les fonts que tenim. I la nuclear és compatible amb les energies renovables: poden conviure.

Un argument en contra és la seguretat.
Tota activitat industrial té un risc. El que cal és veure si el risc és o no acceptable. Però no es pot renunciar a tota l’energia nuclear per Txernòbil i uns accidents que es poden comptar amb els dits de la mà. Per exemple, apareixen als mitjans molts accidents d’aviació, però si mirem l’estadística és més segur l’avió que el cotxe. El risc nuclear és mínim...

La realitat és que sempre surten accidents als diaris...
L’alarma social creada forma part de la militància activa que hi ha. Jo aplaudeixo que se n’informi. Però tenim les centrals nuclears més segures del món, més eficients del món i més transparents del món. El que passa és que en la labor periodística es busca l’element noticiable... L’antinuclearisme fa vendre diaris.

Són més segures les centrals modernes?
Sí: les centrals de tercera generació tenen millors materials de construcció. La tecnologia de Txernòbil, que va provocar alarma, ja ha desaparegut. Les nuclears que es fan ara a Finlàndia i a França són molt segures. I això de no voler risc nuclear és absurd: França la tenim al costat i un hipotètic accident ens afectaria igual.

Quins països han tornat a l’energia nuclear?
No ha parat mai França. Ha tornat Finlàndia, s’ho replanteja el Regne Unit. Itàlia ha fet el pas. Brasil, la Xina i l’Índia, també. Jo crec que cal mantenir la barreja, el mix: si a Espanya teníem un 30 % nuclear i hem baixat per sota del 20%, mantinguem l’aportació nuclear.

Hi ha centrals que arriben al final de vida útil. Cal tancar-les?
Sóc partidari de mantenir-les. De prolongar tota aquella tecnologia que, si es manté la seguretat, és vàlida. Per què tancar un cosa que funciona?

Zapatero afirma que és el més antinuclear del seu govern...
És que li dóna vots. Zapatero deu tenir uns assessors que l’hi diuen. Jo crec que ell no hi entén pilota, en això, perquè és advocat. Forma part del seu discurs ideològic.

Felipe González és favorable a obrir un debat...
Perquè Felipe està retirat i pot dir el que pensa. Els vots són mals consellers. En el moment en què els polítics ja no depenen dels vots, aleshores fan números i troben que el tema salta a la vista. Els números ho diuen tot: l’energia nuclear ha de tornar.

L’ecologista James Lovelock s’ha manifestat a favor de les nuclears, per combatre el canvi climàtic. Què en pensa?
Hi estic d’acord. Com amb l’informe Stern, que diu que hi ha dues amenaces difuses que cal atacar: el terrorisme i el canvi climàtic. I aquí es veu que energia i seguretat han d’anar de la mà. Els Estats que disposen d’hidrocarburs ho estan utilitzant com una arma. I els consumidors hem de començar a pensar com ens traiem de sobre aquesta amenaça.

Cal reduir la dependència del petroli i el gas.
Exacte. I això va lligat amb l’altra amenaça, el canvi climàtic. Les dues coses apunten a una mateixa direcció: a les nuclears. És molt arriscat, en aquest escenari, renunciar a les nuclears. El risc més gran és no voler centrals nuclears.

Per això caldria que s’obris un debat, però el debat no està obert... Per què?
Hi ha una actitud molt demagògica amb les infraestructures. N’hi poso exemples. Un, la MAT, que serà un fiasco, perquè Espanya i Catalunya seran més illa energètica i Europa és menys mercat únic. Dues, hi ha protestes per no fer magatzems subterranis per a gas a Reus. Vinga no, vinga cultura del no. La gent no vol MAT, no vol subestacions, no vol antenes, no vol res. Quina mena de societat és aquesta?

Ens asfixia el NIMBY?
Sí, Never in my back yard, a la catalana. Aquest és el problema. No estem assumint el veritable problema de formació d’opinió. I els polítics no tenen coratge perquè el debat no els dóna vots.