Política

Ibarretxe seria lehendakari si no haguessin suspès D3M

Eleccions basques

Juan José Ibarretxe repetiria com a lehendakari i Patxi López hauria de continuar somniant amb el canvi que tant ha pregonat durant la campanya si la justícia espanyola no hagués suspès les candidatures de l’esquerra abertzale. Els resultats electorals ho deixen ben clar. Amb les llistes d’Askatasuna i de D3M anul·lades, els partits espanyolistes –PSE, PP i UPyD– han aconseguit la majoria absoluta al Parlament basc per primera vegada en democràcia.

Però si diumenge els abertzales haguessin pogut introduir paperetes legals a les urnes, els partits amb seu a Madrid no sumarien aquesta majoria i, com ja va succeir el 2005 –2 dels 9 parlamentaris d’EHAK el van votar en la sessió d’investidura–, Ibarretxe seria lehendakari gràcies al suport de l’esquerra abertzale. No és d’estranyar que el PNB hagi carregat durant tota la campanya contra la llei de partits i l’absència, per imperatiu judicial, dels abertzales en els comicis. 

En les eleccions basques d’ara fa quatre anys els vots nuls van ser 4.035. Diumenge van pujar fins als 100.924. L’increment, del 96%, s’ha d’atribuir als independentistes, que després del degoteig d’il·legalitzacions i suspensions de sigles van demanar als seus simpatitzants –també ho va fer ETA a través d’un comunicat– que votessin D3M. Finalment, gairebé 101.000 vots nuls que, si tinguessin validesa legal, i aplicant la llei d’Hont, es traduirien en 7 escons per a D3M i dibuixarien un Parlament ben diferent, amb majoria absoluta dels nacionalistes bascos.

Els set parlamentaris de l’esquerra abertzale, evidentment, aprimarien els altres grups parlamentaris. El PNB passaria dels 30 escons aconseguits diumenge a 28. El PSE de 24 a 23. El PP de 13 a 11. Aralar es quedaria en 4. EA passaria de 2 a 1. UPyD mantindria un escó. I EB desapareixeria de l’arc parlamentari. És a dir, que socialistes, populars i el partit de Rosa Díez es quedarien en 35 escons, 3 per sota de la majoria. El PNB necessitaria el suport d’Aralar i de l’esquerra abertzale per investir Ibarretxe president del govern basc per quarta vegada.

Els gairebé 101.000 vots nuls també mostren que el nombre de votants de l’esquerra abertzale disminueix. El 2005 EHAK va aconseguir 150.644 vots. El 2001 EH en va sumar 143.139. I anant encara més enrere, el 1998 els abertzales van arribar als 244.001 suports. Xifres que, juntament amb l’espectacular ascens d’Aralar –partit que condemna la violència–, els obligaran a reflexionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTATS UNITS

Els donants demòcrates s’impacienten amb la resistència de Biden a plegar

BARCELONA
Guerra a Ucraïna

Washington i Berlín frustren un complot rus per matar un fabricant d’armes

Barcelona
judicial

Aguirre va denegar l’amnistia a Puigdemont obviant a la fiscalia

barcelona
Estat espanyol

Un informe de la UCO descarta la participació de Gómez en adjudicacions

Barcelona
Cimera de l’OTAN

La Xina “deplora” l’acusació de l’Aliança de donar suport a Rússia

Barcelona
política

Benvinguda a punt per rebre demà els cinc exiliats de Suïssa

barcelona

Josep Campmajó torna de l’exili aquest divendres

girona
Rússia

El Kremlin inclou la vídua de Navàlnaia a la llista de “terroristes”

Barcelona
Estat francès

Un foc afecta l’agulla de la catedral gòtica de Rouen

Barcelona