L'abolició de les corrides de toros, un procés iniciat fa vint anys a Catalunya

Més d'una setantena de poblacions catalanes s'han declarat "antitaurines" des que aquest moviment ciutadà va començar a casa nostra, el 1989. La majoria de les vegades aquesta decisió respon a una actitud de respecte pels animals i de rebuig al seu maltractament com a pretext d'un espectacle públic, impulsades des d'associacions protectores d'animals. Algunes veus, tot i que afirmen que prohibir no és la millor opció, constaten que costums i festes tradicionals podrien modernitzar-se i evolucionar de la mateixa forma que ho fa la sensibilitat social.

Palafrugell va ser la tercera població catalana a pronunciar-se contra les exhibicions taurines el 1991. El seu actual alcalde, Sergi Sabrià, recorda que la corporació municipal va prendre la decisió "per respecte, contra el maltractament i contra la manera de jugar amb els animals" que representen les corrides de toros. "La qüestió és no fer un espectacle del patiment", afirma. Sabrià assegura que no es tracta d'anar contra costums ni festes de llarga tradició. No obstant, proclama amb rotunditat que "les tradicions es poden modernitzar" i evolucionar.

Sergi Sabrià explica que Palafrugell és un municipi "amb tradició de prendre posició sobre temes de país" i està convençut que aquesta decisió tornaria a repetir-se si es plantegés novament. Respecte a la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) que el Parlament de Catalunya ha admès a tràmit aquest 18 de desembre, l'alcalde creu que el debat "se n'ha anat de mare" perquè el moll de l'òs no és ni anar contra Espanya ni atacar ningú. També creu que "les prohibicions no són la millor solució". "Aquí hem decidit no matar els toros, però els posem foc a les banyes", recorda en referència als correbous.

A l'altra punta de Catalunya, la Fatarella també es va proclamar antitaurina el 2007. Tot i no tenir tradició de correbous, a la seva mateixa comarca de la Terra Alta hi ha Horta de Sant Joan, que sí que celebra les festes amb els bous, que a les veïnes comarques del Baix Ebre i el Montsià són esdeveniments obligats. Carme Pellejà, alcaldessa de la Fatarella, afirma que el seu pronunciament antitaurí no és cap "carta de presentació" del municipi, però sí la reacció a un sentiment "contra el sofriment i la manera de tractar els animals" perquè "una cosa és jugar i una altra fer patir els animals". Carme Pellejà afirma que una cosa és matar animals per menjar, perquè formen part de l'alimentació humana, però que fer-los patir "no és el mateix".

Pellejà afirma que "respectem el que fa cadascú a cada poble, encara que no ho compartim. Tots tenim cultura i tradicions, però no hi combreguem i no volem que determinades coses ens vinguin a casa nostra". A més, creu que alguns costums haurien d'evolucionar per poder-se mantenir.

Ciutats antitaurines amb places
La contradicció entre aficions, sentiments i raons apareixen en el debat sobre els espectacles taurins d'una forma flagrant. Olot, vila amb una de les places de toros més antigues de tot l'Estat espanyol, va proclamar cap al 2001 i va ratificar el 2004 la seva declaració antitaurina. I fins i tot s'ha enfrontat a alguna sentència judicial per portar aquesta declaració a la prohibició de les corrides. El recinte serveix actualment d'escenari dels correbous de les festes locals, després d'una efímera represa de les corrides de toros el 2005, amb una figura de luxe com Cayetano Rivera. La capital de la Garrotxa viu una gran afició al món taurí.

Figueres és una altra de les ciutats amb plaça de toros, però el recinte no acollirà mai més una corrida. "Tenim un projecte per reconvertir la plaça en poliesportiu", recorda l'alcalde de la ciutat, Santi Vila, que no amaga la seva afició per la tauromàquia. "A Figueres hi ha moltíssims aficionats que anem a Ceret a veure corrides que es fan amb tota normalitat". Vila, alhora diputat al Parlament de Catalunya, ha estat a primera fila del debat sobre la ILP que proposa l'abolició dels toros a Catalunya. "Els que estàvem contra la ILP defensàvem la base més liberal, érem més partidaris que les dinàmiques de mercat i el canvi de costums imposin la seva llei que no pas de prohibir", afirma recordant el debat que es va suscitar dins el grup parlamentari de CiU, que va donar llibertat de vot al seus diputats.

Vila assumeix que "la recuperació de la plaça a Figueres és impensable per inviable des del punt de vista econòmic. Cap iniciativa privada té capacitat de portar-ho". En aquest sentit, també veu raonable que l'interès social pels toros ha anat disminuint arreu. En canvi, es mostra preocupat pel to que el debat ha adquirit: "És veritat que els valors han canviat –argumenta–, de la creença en l'home com a mesura de totes les coses s'ha passat a una visió molt ecològica, que arriba a invocar drets dels animals. Al final, això és contraproduent perquè acabem banalitzant els drets fonamentals. En aquest sentit, crec que tindria més sentit eradicar la boxa", conclou.

Barcelona, únic recinte obert
En aquestes condicions, la plaça Monumental de Barcelona és, avui per avui, l'únic recinte on se celebren corrides de toros a Catalunya. En les hores prèvies al debat en el Parlament de Catalunya, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va declarar a Madrid que estava "en contra de prohibir", tot i precisar que mai no havia anat a una plaça de toros perquè no li agraden les corrides. L'alcalde Hereu es decantava així per la posició dels liberals en la controvèrsia, tot i que Barcelona és ciutat antitaurina des de 2004.

La plaça de Tarragona continua en procés de remodelació i, de moment, acull el concurs de castells que s'hi celebra cada dos anys. Fa anys que van ser enderrocades les places Girona i de Lloret de Mar.