La Comissió aposta per harmonitzar l'ús dels escàners als aeroports

No serveix de res despullar amb escàners corporals tots els viatgers que s'enlairen dels aeroports d'Amsterdam o Heathrow si al de Barcelona només hi ha arcs detectors de metall i és un colador per als terroristes. Aquesta és l'alerta que la Comissió Europea va disparar ahir per intentar convèncer els Vint-i-set que es posin d'acord i harmonitzin l'ús d'aquest impopular aparell que, en només tres segons, esborra la roba dels passatgers a cop d'ona electromagnètica.

Els experts europeus en seguretat aèria, reunits d'emergència ahir a Brussel·les, es mantenen dividits: els governs holandès, britànic i italià han tirat pel dret seguint els passos dels Estats Units mentre l'espanyol o el belga són més escèptics. El ministre espanyol de Foment, José Blanco, farà el que decideixin els seus socis, "perquè no seria raonable" que en una UE sense fronteres els controls aeroportuaris fossin diferents. I el seu homòleg belga, Etienne Schouppe, troba "excessiu" afegir els escàners corporals a unes mesures de seguretat que ara ja són "prou estrictes". França, en canvi, els començarà a provar "com més aviat millor".

Però la Comissió, com l'Haia, Londres i Roma, està decidida a aprofitar l'ensurt dels calçotets bomba de Nadal per treure del congelador la legislació que ja havia intentat imposar el novembre del 2008 i que el Parlament Europeu, en clima preelectoral, va frenar.

Salut i privacitat
El seu vicepresident i comissari de Transports, Antonio Tajani, no va amagar ahir que Brussel·les recuperarà la seva proposta. "És millor tenir un reglament europeu comú que deixar que sigui cada govern el que decideixi si fa servir o no els escàners corporals i de quina forma, perquè correm el risc que s'utilitzin en alguns Estats i no en d'altres", va defensar Tajani. Això "si no atempten contra els drets humans, la salut i la llibertat dels ciutadans i la privacitat de les seves dades".

Els seus nivells de radiació són molt baixos -emeten mil vegades menys que una radiografia de tòrax, per exemple- i es poc probable que provoquin càncer, defensen els experts dels EUA: les ones electromagnètiques permeten veure sota la roba, però després reboten a la pell, a diferència dels raigs X mèdics. El que no està tan clar és si els escàners corporals realment són infal·libles en la detecció d'explosius i si haurien servit per evitar l'atemptat fallit contra el vol Amsterdam-Detroit de la Northwest Airlines.

El comitè de seguretat aèria de la UE es tornarà a reunir els dies 20 i 21 de gener per seguir discutint l'harmonització que vol Brussel·les. Es podria optar perquè l'ús els escàners, que costen fins a 170.000 euros, fos només temporal, mentre el nivell d'alerta terrorista fos elevat, o fins i tot voluntari.