La possibilitat d'una acció unitària per a la renovació del TC centra la Diada

L'Estatut i el seu futur en relació al Tribunal Constitucional (TC) han centrat els actes institucionals de la Diada de Sant Jordi, aquest divendres. Mentre el president de la Generalitat, José Montilla, ha mantingut els seus atacs al TC, a qui ha reconegut legitimitat legal però n'ha qüestionat la legitimitat ètica per mantenir magistrats que haurien d'haver estat rellevats, CiU ha instat el Parlament a demanar la incompetència de l'alt tribunal per sentenciar sobre l'Estatut, així com que es renovin els magistrats amb un mandat caducat que superi els sis mesos. Per ERC, el futur de "Catalunya passa per les consultes independentistes" com les d'aquest diumenge a 211 municipis catalans, i ha advocat per deixar enrere l'Estatut, que era "un pacte de mínims".

José Montilla ha fet referència a la legitimitat del TC , de qui ha dit que "té legitimitat legal per formular una sentència, les lleis en aquest respecte són clares", però ha afegit que "hi ha un altre tipus de legitimitat més moral, més política, més ètica fins i tot, que aquest tribunal no la té en plenitud".

Consens a quatre
A l'hora de valorar noves iniciatives, Montilla, ha descartat que la voluntat del govern sigui de consensuar primer entre PSC, ERC i ICV-EUiA un acord sobre com Catalunya demandarà a l'Estat la renovació dels membres del TC. En declaracions a TV3, Montilla ha deixat clar que l'executiu que presideix vol que el tripartit i CiU vagin junts des d'un principi i ha rebutjat que hi hagi primer un acord entre els socis de govern, per afegir-hi després la federació nacionalista.

Montilla també ha fet al·lusió als membres del TC en afirmar que els magistrats conservadors, elegits a proposta del PP, són "més obedients" a la formació que els va proposar que els de l'anomenat sector progressista al PSOE. En canvi, aquesta situació, segons Montilla, no es dóna entre els progressistes, ha dit, després de preguntar-li sobre el magistrat del TC Manuel Aragón, proposat pel PSOE, i que ha votat en contra del cinquè esborrany de la sentència de l'Estatut, a diferència dels altres quatre magistrats tinguts per progressistes.

Sobre la proposta de resolució que estan negociant els tres partits d'esquerres i CiU perquè el Parlament demani la renovació del TC, Montilla ha indicat que en cap cas, els 25 diputats del PSC a Madrid donaran suport a qualsevol iniciativa a les Corts que no estigui acordada prèviament pels quatre partits catalanistes. Això no obstant, Montilla no contempla la possibilitat que PSC i PSOE puguin votar diferent sobre aquesta qüestió, ja que el PSOE ha expressat que cal renovar el TC, i a més, des d'un primer moment ha donat suport a la reforma de l'Estatut.

Incompetència del TC
El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat que la federació nacionalista està disposada a portar juntament amb el tripartit la reforma de la llei del Tribunal Constitucional (TC) al Senat, opció que proposen PSC, ERC i ICV-EUiA. Mas ha deixat clar que CiU donarà suport a una resolució al Parlament que demani la renovació dels membres del TC el mandat dels quals va expirar, com proposa Montilla, però amb una condició, que "com a mínim s'inclogui alguna modificació a la llei orgànica del TC".

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran, ha instat el Parlament a personar-se com a part i sol·licitar la incompetència del Tribunal Constitucional (TC) per sentenciar sobre l'Estatut, així com que es renovin els magistrats amb un mandat caducat que superi els sis mesos. En declaracions en el tradicional esmorzar de la diada al Palau de Pedralbes, Duran ha destacat que la llei del TC ja preveu aquesta eventualitat, després de recordar que fins a cinc vegades no ha pogut emetre una sentència.

Duran, que ha parlat uns minuts amb el president de la Generalitat, José Montilla, sobre la situació de l'Estatut al començament de l'acte, ha confirmat que continuen les negociacions entre CiU i el tripartit per acordar el contingut de la resolució conjunta que volen presentar al Parlament. Ha assegurat que tant la seva proposta de declarar incompetent al TC com la de la renovació dels magistrat amb mandat caducat de més de sis mesos, ha de traslladar-se des del Parlament al Congrés i al Senat.

Les consultes sobiranistes són la via, segons ERC
Per la seva banda, el president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat que el futur de "Catalunya passa per les consultes independentistes" com les que se celebraran aquest diumenge a 211 municipis catalans i ha demanat deixar enrere l'Estatut que, segons ha dit, era un pacte de mínims.

En declaracions als periodistes durant la recepció oficial que ha organitzat la Generalitat amb motiu del Dia de Sant Jordi, Puigcercós ha instat els líders de PSC i CiU, José Montilla i Artur Mas, a prendre nota que "no hi ha causa que mobilitzi més Catalunya que les consultes independentistes". Ha assegurat que encara s'està discutint el text de la resolució que el Parlament enviarà a les Corts per demanar la renovació del Tribunal Constitucional (TC), i ha avançat que els republicans volen que inclogui una explicació de tot el procés de l'Estatut i les contínues dificultats amb les quals s'ha trobat.

Puigcercós ha considerat que els partits catalans han d'oferir "una resposta de dignitat davant d'un xoc de legitimitats entre Catalunya i Espanya", i ha lamentat que les institucions i l'opinió pública espanyola estiguin en contra que Catalunya tingui més responsabilitats. El dirigent republicà ha acusat el govern de l'Estat de "no respectar l'Estatut en cap moment" i ha pronosticat que la sentència que dicti el TC sobre el text serà més dura que la que l'Alt Tribunal va rebutjar divendres passat.

La presidenta del PP a Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, en canvi, ha qualificat d' "intolerant i indignant" que "l'entorn d'ETA" i la "il·legalitzada Batasuna" participin en les consultes independentistes. Sánchez-Camacho ha declarat sentir-se preocupada que CiU i Artur Mas donin suport a les consultes, una situació que ha qualificat com "la doble cara de CiU, que no expliquen a la majoria de catalans". La dirigent del PP feia esment a la presència com a observadors internacionals de les consultes de tres dirigents de l'esquerra abertzale: l'advocada Jone Gorizelaya, el candidat d'ANV al Parlament de Navarra, Txelui Moreno i l'històric Tasio Erkizia.