IVA a l’alça en productes com transport i calçat

De mica en mica, i fins que el dissabte 26 de setembre el consell de ministres aprovi els comptes del 2010, el govern espanyol va oferint a pessigades el contingut de la reforma fiscal que prepara per intentar engreixar les arques de l’Estat a base d’apujar impostos als ciutadans. Ahir, i després que des del primer dia diferents membres del govern hagin donat versions contradictòries sobre la pujada, la vicepresidenta econòmica va aprofitar per desmentir que tots els trams de l’IVA es veurien afectats per l’increment. Concretament, l’IVA reduït, el del 4%, amb el qual es graven productes considerats de primera necessitat –pa, llet, ous, fruita i verdura–, quedarà al marge de l’increment el 2010. Els que sembla que podrien no escaparse’n són els trams del 7% (oci, hostaleria, dentista, habitatges i transport) i del 16% (roba, calçat, electrodomèstics, tabac i alcohol). Aquest darrer, de fet, podria augmentar fins al 18%, segons han pogut confirmar diferents grups parlamentaris que aquesta setmana s’han entrevistat amb Salgado.

La reforma fiscal continua provocant reaccions en contra d’entitats i experts. La Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas) va avisar que els increments no cobriran les necessitats recaptatòries, ni tampoc la deducció dels 400 euros.

Pel que fa a la resta d’impostos afectats, la vicepresidenta va mantenir el seu hermetisme habitual. No se sap si afectarà les societats d’inversió de capital variable (Sicav) ni si es recuperarà un tram de l’impost de patrimoni per a les rendes altes. L’únic que és segur és que els impostos indirectes, els més generalistes, sí que es veuran afectats. Amb aquest panorama, cap dels grups d’esquerres que han passat pel despatx de Salgado ha volgut explicitar cap mena de suport a la reforma fiscal, bàsicament perquè el poc que en coneixen no els convenç en absolut. I els que de moment no han passat pel despatx, com ara CiU i el PP, ja han dit que s’oposen rotundament a l’increment.

Tot i així, l’executiu espanyol es va tornar a mostrar ahir completament convençut que tindrà els suports necessaris, i va reiterar que no se sent ni sol ni desemparat per la seva gestió de la crisi ni té cap necessitat de convocar eleccions perquè no és capaç de sortir-se’n. Tot al contrari, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, considera que són els que ataquen el govern els que actuen de manera aïllada o des de la solitud, tot responent a la reclamació d’avançament electoral que el dia anterior va llençar el president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, i que tan bé li va semblar al líder del PP, Mariano Rajoy, que ho atribuïa a un “gran desig de canvi” de la societat.

“Incoherències”
Però la il·lusió de Rajoy per anar escalfant els motors d’una campanya electoral van topar amb la duresa de Salgado –que ahir exercia com a portaveu accidental de l’executiu en substitució de María Teresa Fernández de la Vega– cap al PP, però sobretot cap al president de la CECA, al qual va acusar d’“incoherent” perquè en el mateix discurs que exigia de Zapatero un gran pacte social i polític, i si no que convoqui eleccions, criticava també la “ingerència” de les comunitats en els assumptes de les caixes d’estalvis.

En tot cas, Salgado va posar l’accent a carregar contra Quintás, amb el benentès que donava per fet que quan criticava Zapatero ho feia a títol personal, aprofitant, però, per subratllar la coincidència de criteris amb el PP.
La portaveu del govern, doncs, era conscient de la solitud de Quintás, ja que el vicepresident de la CECA, Braulio Médel, es va desmarcar d’aquesta posició subratllant que un avançament electoral retardaria l’aplicació de mesures contra la crisi. Per si no quedava clar que no compartia les reflexions de Quintás, afegia que el “terreny de la lluita política i partidària no és el nostre”.

Quintás tampoc no va trobar suport en la patronal. El president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), Gerardo Díaz Ferrán, al qual temps enrere se li havia escapat que no li agrada gens Zapatero, ahir no semblava interessat a alimentar més discrepàncies. Díaz es va limitar a afirmar que si bé considera Quintás una persona “molt seriosa”, correspon al govern central anunciar una convocatòria electoral.

La posició mostrada pel cap de la patronal espanyola, de fet, era inusualment conciliadora cap a l’executiu de Zapatero tenint en compte que el juliol de l’any passat la CEOE es va aixecar de la taula després que el govern central es posicionés a favor dels sindicats davant els intents de la patronal de promoure una reforma laboral. Ahir no només no va afegir-se a les tesis de la CECA, sinó que va deixar caure que el diàleg social “està funcionant una altra vegada”. I això ho atribuïa al fet que veu els sindicats “més moderats”.

El d’ahir, doncs, no va ser un dia nociu per als interessos de Zapatero de camuflar com sigui les crítiques de falta de rumb davant la crisi que des de fa temps li van caient des de diferents sectors polítics, econòmics, socials i mediàtics. En la seva estratègia de dissimular el mal resultat de les seves polítiques anticrisi, ahir fins i tot va aconseguir un aliat inesperat des de l’altra banda de l’Atlàntic. Després de desenes d’anuncis de la Moncloa mai no confirmats, la Casa Blanca per fi va posar data a la trobada de Zapatero amb Barack Obama: serà el 13 d’octubre a Washington.

Entremig, però, al president espanyol l’espera una frenètica agenda internacional que començarà dilluns vinent, dia que es desplaçarà als EUA per fer una conferència a l’Assemblea General de Nacions Unides, i l’endemà serà a Pittsburgh per participar a la cimera del G-20. Zapatero tindrà més ocasions per alliberar-se de la pressió interna, ja que abans d’acabar el setembre es reunirà a Londres amb Gordon Brown i a primers d’octubre es desplaçarà a Dinamarca.

Mentrestant, el govern espanyol també es mirava amb satisfacció l’informe del Consell d’Estat que avala la futura llei de l’avortament, si bé recomanava “informar” els pares de les menors de 16 i 17 anys. De moment, l’executiu tirarà pel dret i portarà al Congrés la llei mantenint la polèmica decisió de deixar al marge els pares. Allà, però, es negociarà amb els grups.

Nou traspàs
D’altra banda, al consell de ministres d’ahir es va aprovar el traspàs efectiu a la Generalitat, a partir de l’1 d’octubre, de les competències per a les autoritzacions inicials de treball als estrangers que viuen a Catalunya, segons estableix l’Estatut. El traspàs anirà acompanyat de dos milions d’euros. La competència, però, s’exercirà en coordinació amb l’Estat.