Bèlgica es prepara per escollir nou primer ministre en plena escalada de l'independentisme flamenc

La campanya electoral belga acaba aquest dissabte i deixa un 40% d'electors indecisos, a les portes d'unes eleccions generals anticipades en què flamencs i valons decidiran, per enèsima vegada, evitar el divorci i seguir compartint un estat federal que haurà d'afrontar reformes importants. Si els sondejos es confirmen, el partit independentista flamenc N-VA serà el preferit a Flandes a les votacions de diumenge i s'emportarà un de cada quatre vots entre la població neerlandòfona. Una previsió que posa sensació d'urgència als principals partits, que temen que les negociacions per formar un govern federal siguin llargues i complicades.

Bart de Wever, el líder del conservador N-VA, ha estat el protagonista dels últims dies de campanya electoral. Després d'haver-se sabut que els sondejos li atorgaven el 25% dels vots a Flandes, De Wever va sortir a tranquil·litzar les veus que auguraven la mort de l'estat belga després de les eleccions de diumenge. "Una victòria de l'N-VA no significa la fi de Bèlgica", va dir. Significa, només, una "evaporació" de l'estat. I és que sembla que, al menys de moment, De Wever i la major part de població flamenca, acceptarien un confederalisme en què els dos estats autònoms, Flandes i Valònia, es dotessin de més competències polítiques, econòmiques i fiscals, i posessin en comú només alguns elements, com la monarquia o la defensa.

"Volem que Flandes pugui recollir impostos"
Una de les competències històriques que reclamen els flamencs, fins i tot quan no són independentistes, és el control pressupostari, ja que la regió viu amb la constant sensació que el sud es beneficia del dinamisme econòmic que genera el nord del país a través del mecanisme de distribució del pressupost de l'estat. "Flandes i Valònia tenen moltes competències però no en controlen mai el finançament. Sóc d'un partit liberal, i crec que si tens competències, també has de tenir responsabilitats: volem que Flandes pugui recollir els seus impostos i gestionar les seves pensions", explica el líder del partit liberal flamenc, l'Open VLD, Alexander de Croo.

A tal proposta la resposta dels francòfons és clara: No. "Al Partit Socialista defensem una solidaritat de tot el país cap a les regions més fràgils en cada moment i ens volem mantenir forts a defensar que el pressupost i la seguretat social siguin competències estatals. Regionalitzar la fiscalitat provocaria problemes financers en certes regions i agreujaria les conseqüències de la crisi", sentencia la candidata del Partit Socialista, francòfon, al Senat Carmen Castellano. La reacció és gairebé la mateixa al Mouvement Reformateur, el principal partit de la minoria francòfona. "Tot es pot negociable", concedeix el portaveu de l'MR, Pierre-Yves Jeholet, quan es parla de traspassar el finançament, 'però tampoc té sentit que l'estat federal esdevingui com una closca buida', afirma.

Cansats d'un bloqueig que no porta enlloc, molts flamencs han decidit donar el seu vot a l'independentisme i De Wever s'enduu els vots dels decebuts pel dimissionari Leterme, el líder democratacristià que només en els últims dos anys ha dimitit tres cops del seu paper de primer ministre belga. Els més radicals, però, segueixen votant el Vlams Belang, el partit d'ultradreta flamenc que, a més de ser independentista, sovint és qualificat de xenòfob. "Fa 20 anys, el nostra partit defensava que la majoria dels immigrants no europeus hauria de tornar al seu país d'origen, però ara ja no és possible i defensem ue assimilin la nostra cultura o que s'integrin a la nostra manera de viure i les nostres tradicions. I si no ho volen o no ho poden fer, que busquin un altre país", explica el portaveu del partit, Joris van Hauthem. Potser per la radicalitat de les seves polítiques migratòries, l'ultradreta perd vots i els sondejos li auguren poc més del 10% dels sufragis, gairebé dos punts menys que a les eleccions del 2007.

Solucions oposades també pel BHV
Un dels conflictes irresolts a què s'haurà d'afrontar el nou executiu serà el de les poblacions de la perifèria de Brussel·les, la circumscripció electoral i judicial que es coneix com BHV, i que, tot i que només afecta unes 100.000 persones, ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ha provocat que l'últim govern saltés pels aires. I és que, a algunes de les poblacions properes a Brussel·les, tot i formar part territorialment de Flandes on l'única llengua oficial és el flamenc, els seus ciutadans compten amb el privilegi de poder-se dirigir a l'administració en francès i de votar llistes francòfones –una excepció només reservada a Brussel·les, l'única oficialment bilingüe, ja que a Valònia només hi ha llistes electorals francòfones i a Flandes, llistes neerlandòfones.

Els partits flamencs, que amb aquest privilegi sentenciat com a discriminatori per la Cort Constitucional veuen amenaçada la sobirania dins del seu propi territori, reclamen l'escissió de la circumscripció electoral, deixant Brussel·les capital d'una banda, i els municipis de la perifèria de l'altra. Però els partits francòfons no volen renunciar a part del seu electorat potencial i per això, novament, proposen una solució totalment oposada a la que vol Flandes: ampliar la regió de Brussel·les perquè aquests municipis no formin part de Flandes sinó de la regió de Brussel·les capital. Serà l'executiu resultant de les eleccions de diumenge qui hagi de trobar la solució.