Política

Zapatero tem no tenir aliats per congelar les pensions

L'executiu admet la dificultat de trobar suports. De la Vega s'aboca a agrair la "responsabilitat" dels sindicats per no abraçar la vaga general. UGT i CCOO prometen una resposta proporcionada i contundent

La complexitat tècnica del decret d'ajust de la despesa ha obligat la Moncloa a ajornar la seva aprovació fins al consell de ministres de dijous. Però l'alarma ha saltat abans que el decret es redacti. Tot i l'esperança que PP, CiU i PNB avalin el PSOE per convalidar les mesures al Congrés que abracen l'austeritat, la Moncloa tem quedar-se per primer cop sense cap aliat en la impopular congelació de pensions contributives.

Fonts de la Moncloa han constatat que el de les pensions és "l'afer més sensible" del lot d'ajust dràstic, i que el repte de trobar els set vots que el PSOE necessita al Congrés per no ser derrotat s'albira com una quimera. I lamenten fins i tot les falles comunicatives d'una congelació que no afecta les pensions mínimes i les no contributives.

De la llista d'aliats al Congrés fins i tot podrien caure PNB, Coalició Canària i el diputat d'UPN Carlos Salvador, les tres crosses amb què José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar l'últim pressupost que recollia l'alça de l'IVA. Una mesura controvertida però no igual d'impopular que congelar les pensions.

A més, el PP vol forçar al Congrés una votació contra la supressió de la revalorització automàtica de les pensions per al 2011 just quan el govern idea com deixar en suspens la llei dels anys 90 que les lliga al vol de la inflació.

Reforma laboral

L'endemà de constatar el divorci amb els sindicats, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega es va abocar a agrair la "responsabilitat" d'UGT i CCOO, que no descarten una vaga general però tampoc abracen la seva conveniència més enllà de donar suport a l'aturada dels funcionaris del 2 de juny contra la reducció dels sous públics en un 5%. De la Vega va agrair especialment que UGT i CCOO continuïn a la mesa de la reforma laboral.

Després de reunir ahir la seva executiva, UGT va prometre una resposta "proporcionada i contundent" a les retallades socials de la mà de CCOO. Dins el ventall de protestes, l'opció extrema d'una vaga general estarà dilluns sobre la taula del consell confederal d'UGT, òrgan convocat d'urgència i que aplega els màxims representants estatals i autonòmics.

Alhora, en un comunicat, CCOO va anunciar que prepara una mobilització general al carrer i a les empreses contra l'ajust dràstic de Zapatero. Els sindicats també criden a aclarir si la rebaixa del 5% del sou afecta els funcionaris o qualsevol treballador d'una empresa pública.

Mentrestant, esquivant la prohibició de fer vaga, un sindicat del Cos Nacional de Policia que aglutina 25.000 agents ha cridat a fer una vaga de zel, és a dir, limitar-se al compliment estricte de les obligacions, que és l'únic que pot fer un cos de policia per protestar, com en el conflicte col·lectiu del 2008 amb Interior.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Biden, un adeu que sacseja

Los Angeles

El sisè PIB per càpita més alt

Parets del Vallès
Francesc Juzgado i Mollá
Alcalde de Parets del Vallès (PSC)

“Parets del Vallès és el que és gràcies a la indústria que té”

Parets del Vallès
Jordi Seguer i Romero
Cap de l’oposició a Parets del Vallès (Ara Parets-ERC)

“L’alcalde no té lideratge ni un projecte de futur per a Parets”

Parets del Vallès
Estats Units

Trump carrega contra Biden i afirma que mai ha estat “apte” per al càrrec

Estats Units

Harris confirma que aspira a la Casa Blanca i agraeix el suport de Biden

Barcelona
Corea del sud

Interroguen la primera dama sud-coreana per rebre regals cars

Barcelona
Estats Units

Biden es retira de la cursa electoral i proposa Harris com a candidata demòcrata

Barcelona
Rússia

Caces russos intercepten dos bombarders dels EUA sobre el mar de Barents

Barcelona