Vint anys després dels fets de Montjuïc

Hi ha coses que no canvien mai o que no canvien si no es resolen i la xiulada als reis Joan Carles de Borbó i Sofia a Mestalla fa tornar enrere la memòria dels catalans fins a una tarda plujosa de fa vint anys a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, concretament un 9 de setembre, en una reinauguració de l’Estadi que es va fer famosa per les goteres que hi havia i sobretot pels xiulets eixordadors que van servir per demanar la presència de Catalunya als Jocs de Barcelona.

A Mestalla era la final de la Copa del Rei i fa vint anys era la cinquena Copa del Món d’atletisme. Però el resultat va ser el mateix: una majoria d’espectadors dels 40.000 que omplien Montjuïc, després de sotmetre’s a forts controls de la policia, es van expressar amb xiulets quan van entrar les autoritats reials a la llotja. Com a Mestalla, les càmeres de Televisió Espanyola van intentar amagar la protesta canviant de plànol i tot seguit van oferir durant bastants minuts gravacions de l’any 1929 de la inauguració de l’Estadi.

TVE va impedir l’accés a TV3, de manera que les úniques imatges que es van veure del públic, que portava majoritàriament senyeres i estelades, van ser llunyanes. “Cal deixar ben clar que el pacífic exercici de la llibertat d’expressió no té res a veure amb la unanimitat al voltant dels símbols”, deia l’editorial de l’AVUI de l’endemà en al·lusió als reis. Però la polèmica també va tenir una derivada política i els primers a carregar van ser el PSC, quan l’aleshores secretari d’organització, Josep Maria Sala, va culpar Jordi Pujol de les protestes i Pasqual Maragall va minimitzar els incidents. Pujol va assegurar que els xiulets li havien produït “incomoditat” i va mostrar el seu “afecte personal” al rei Joan Carles.

Aquella protesta, en la qual van participar grups organitzats com Acció Olímpica, la Crida a la Solidaritat i la JNC –que dimecres també eren a València amb una gran pancarta–, va ser només el primer èxit de la campanya Freedom for Catalonia, que va penetrar amb força a nivell social i va aconseguir determinats pactes perquè els Jocs de Barcelona de tres anys després tinguessin ressò en tant que catalans. Les banderes als balcons, l’acció de la Crida a Empúries a l’arribada de la torxa i l’exhibició de senyeres durant tots els Jocs van fer la resta.