El cas Millet situa en un bucle el debat polític a Catalunya

Un bucle, en pro­gra­mació informàtica, és una sentència que es fa dife­rents vega­des en una secció aïllada del codi. I en això, en una repe­tició eterna, s’ha con­ver­tit el debat polític català per obra i gràcia del cas Millet i les sub­ven­ci­ons que la Fun­dació Orfeó Català va donar a la Fun­dació Trias Far­gas de CDC –ara Cat­Dem–. Així, de la sentència del Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l’Esta­tut, per exem­ple, s’ha pas­sat a par­lar dia sí dia també del Palau de la Música i les seves rami­fi­ca­ci­ons polítiques. Un debat en què els tres par­tits del govern sem­blen inten­tar mar­car una rat­lla i situar CiU al cos­tat de les irre­gu­la­ri­tats de Fèlix Millet. Ahir mateix, l’exe­cu­tiu anun­ci­ava que pensa recórrer la lli­ber­tat de Millet i el seu soci Mon­tull i que fins i tot can­viarà el decret sobre les Creus de Sant Jordi perquè l’expre­si­dent del Palau de la Música la torni, alhora que sug­ge­ria a la Trias Far­gas que torni els 630.000 euros que va rebre de la ins­ti­tució.

Però l’argu­ment de la lega­li­tat ser­veix als con­ver­gents per negar-se a tor­nar aquests diners i també a fer públic el con­tin­gut dels con­ve­nis amb l’Orfeó Català. Sotmès a la pressió mediàtica, Artur Mas va dir ahir a TV3 que no els ense­nyarà a la premsa i que només els mos­trarà al Palau o a un jutge si es dóna el cas que els hi demani. La raó és la de no per­dre donants.

Reunió amb els patrons
La for­mació con­si­dera que els donants no veu­ran amb bons ulls que es publi­ci­tin els con­ve­nis fruit de la pressió –mul­ti­pli­cada pel fet que entrem en curs elec­to­ral i que l’objec­tiu és des­gas­tar l’adver­sari–, encara que en aquest cas es tracti dels docu­ments del Palau i no afecti altres enti­tats. Pre­ci­sa­ment ahir el direc­tor de la Trias Far­gas, Agustí Colo­mi­nes, es va reu­nir amb els patrons de la fun­dació –la major part dels quals són pesos pesants de la direcció con­ver­gent– per posar en comú el con­tin­gut dels con­ve­nis. “Vam com­pro­var que està tot en ordre”, apun­ten fonts pre­sents a la reunió.

Si els par­tits que inte­gren el govern es tro­ben d’allò més còmodes en aquest debat –que no els genera diferències, com d’altres–, CiU frisa per girar full i des­fer-se de l’asso­ci­ació Millet-cor­rupció-immo­ra­li­tat que l’amenaça. Tot i així, Mas no es va estar de recor­dar que La Caixa va con­do­nar un deute de més de set mili­ons d’euros al PSC quan va arri­bar al govern de la Gene­ra­li­tat. “Si entrem en el ter­reny de la mora­li­tat i l’ètica, que no només es parli sobre CiU, sinó sobre tots els par­tits”, es va quei­xar. Una altra de les coses que denun­cien també els con­ver­gents és l’apor­tació que l’Obra Social Caixa Cata­lu­nya va fer a la fun­dació del PSC, la Rafael Cam­pa­lans. Joan Fer­ran va rei­te­rar en el seu blog que les dona­ci­ons són “immo­rals”.

Per cert que Mas va recor­dar que el tinent d’alcalde bar­ce­loní Car­les Martí dema­nava la Meda­lla de la Ciu­tat per a Millet fa tres mesos i ahir mateix Martí va exi­gir a Xavier Trias “reconèixer” que en la cam­pa­nya del 2007 CiU va uti­lit­zar fons rebuts de l’Orfeó. Trias encapçala les enques­tes a Bar­ce­lona en un dels pit­jors moments de popu­la­ri­tat de Jordi Hereu. Martí va dema­nar la dimissió d’Antoni Vives, que va ser cap de cam­pa­nya de Trias.