Política
Pendents d'Arenys de Munt
Plataformes sobiranistes, entitats civils, ajuntaments i partits polítics esperen a conèixer el resultat de la consulta del 13 de setembre per acabar d'impulsar un referèndum similar als municipis catalans
Catalunya té posats els ulls en Arenys de Munt. El 13 de setembre serà la data clau perquè després desenes de municipis impulsin la consulta popular sobre la independència de Catalunya. La Plataforma pel Dret de Decidir, Òmnium del Baix Camp, Catalunya Acció, Deumil.cat, la CUP (de Girona, Lleida, Vilanova i la Geltrú i Manresa), i diversos ajuntaments, com el de Serós, ja han anunciat la intenció de traslladar la idea a diferents municipis catalans.
La intervenció de l'Advocacia de l'Estat, que ha presentat un recurs als tribunals per evitar que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya, ha fet multiplicar encara més l'interès d'entitats i municipis catalans per impulsar un referèndum simbòlic com el d'Arenys de Munt.
Un banc de proves
"El 13 de setembre Arenys de Munt marcarà un abans i un després", "Arenys és un banc de proves", i "Serà com les primàries de la independència" són algunes de les expressions utilitzades per diferents portaveus d'entitats vinculades al sobiranisme o a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) sobre la consulta. Hi ha un centenar de municipis interessats en impulsar una consulta com la d'Arenys, però tothom espera a veure com s'acaba resolent la iniciativa i el nivell de participació que hi haurà al municipi.
Des de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), el membre de la comissió permanent, Francesc Ortiz, expressa el seu total suport a la iniciativa d'Arenys i assegura que l'objectiu de la nova junta de la plataforma, que es crearà aquest dissabte, serà "impulsar una consulta com la d'Arenys de Munt al màxim d'ajuntaments possibles" amb el suport de les persones vinculades a diferents partits polítics que estan afiliats a la PDD.
La PDD enviarà una delegació a Arenys de Munt el pròxim dia 13 de setembre per donar suport a la consulta i per observar de primera mà el funcionament de la jornada. De la mateixa manera s'expressa el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, que assegura que la consulta "tindrà una gran transcendència" i que a partir del 13 de setembre es "treballarà per promocionar al màxim la consulta a nivell popular i municipal".
El Consell de Deumil.cat ha fet una crida a donar suport a la consulta i a "no caure en provocacions ni de l'Estat ni de cap grup marginal". Des de la plataforma consideren que la iniciativa d'Arenys de Munt ja ha assolit el seu objectiu polític: "L'extensió del debat sobre l'autodeterminació i la independència de Catalunya". A més critiquen que partits polítics com ERC i CiU donin suport a la consulta d'Arenys quan fa dos mesos van rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure perquè era "inconstitucional i antiestatutària".
28 pobles del Baix Camp
Una altra entitat que vol impulsar el referèndum simbòlic sobre l'autodeterminació de Catalunya és Òmnium Cultural del Baix Camp, una comarca que inclou 28 municipis. El portaveu de l'entitat, Ramon Elias, explica que el dia 13 també aniran a Arenys de Munt per "veure com es du a terme la iniciativa". "Ens interessa l'organització, l'operatiu i les qüestions legals i tècniques".
Elias assegura que és difícil que tots els ajuntaments del Baix Camp donin suport a una consulta sobre la independència de Catalunya, però defensa la seva intenció ferma a tirar endavant amb el projecte. "En alguns casos caldrà buscar un mecanisme alternatiu al d'Arenys de Munt perquè hi haurà alcaldes que no voldran recolzar la iniciativa", reconeix. Amb tot, està disposat a trobar el suport de la societat civil i "d'ocupar la via pública si és necessari".
Mocions com a Arenys
Les CUP de Lleida i de Girona, tot i que no tenen representació al consistori, ja han presentat una moció que insta l'ajuntament a impulsar una consulta popular a les dues ciutats. En el cas de Girona, el portaveu de la CUP, Jordi Navarro, explica que volen fer "un pas més" en el debat sobre la sobirania del poble català i per aquest motiu han enviat a tots els grups municipals la moció que insta l'ajuntament a "iniciar un procés de debat obert sobre la possibilitat de celebrar una consulta ciutadana sobre el dret d'autodeterminació de la Nació Catalana".
Navarro considera que el més important és promoure "el debat" per tirar endavant una consulta, que ja ha començat a impulsar-se des de diverses entitats de Girona, entre les quals l'Ateneu d'Acció Cultural. "Es tracta de ser valents i impulsar una iniciativa com la d'Arenys", remarca Navarro.
Des de la CUP de Lleida, Pau Jubillà explica que es demana a l'ajuntament que "impulsi una consulta no que la faci" i assegura que aquest pas és el primer que faran per aconseguir que la consulta popular es pugui dur a terme "més endavant" a la ciutat. A més, recorda que la CUP d'Arenys de Munt és qui va promoure en el ple del 4 de juny passat una moció de suport a la consulta popular impulsada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA).
Traslladar-ho a ciutats grans
Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú, el regidor Quim Arrufat assegura que el pròxim 13 de setembre una delegació de la CUP i entitats del municipi aniran a Arenys de Munt per conèixer de prop la iniciativa i veure com funciona. "És molt complicat traslladar la idea d'Arenys de Munt a una ciutat de 70.000 habitants com Vilanova", remarca Arrufat, que considera que caldrà més temps per impulsar una consulta popular en aquesta població del Garraf.
De la mateixa manera pensa el regidor de la CUP a Manresa, Adam Majó, que es mostra disposat a impulsar la consulta a la capital del Bages, però "amb calma, sense pressa i de forma unitària". Majó pensa que seria millor "concretar un dia perquè el màxim d'ajuntaments possibles facin la consulta alhora". "Caldria concretar la manera d'impulsar-ho i coordinar-ho", remarca Majó, que apunta el consell polític de la CUP prevista pel pròxim 19 de setembre com un bon dia per començar a concretar el projecte.
Seròs, mirall d'Arenys
L'alcalde de Seròs, Gabriel Pena (ERC), ha anunciat que en "solidaritat" amb Arenys de Munt té previst celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya a través d'una entitat del poble. De la mateixa manera hi ha d'altres municipis interessats, com per exemple Argentona, on l'alcalde, Pep Masó, s'ha mostrat disposat a donar suport a una possible consulta popular sempre que ho impulsi una entitat del poble.
A més, al ple municipal d'Aregentona aquest divendres es presentarà una moció de suport al poble d'Arenys de Munt i a la consulta sobre la independència, una iniciativa que també han fet molts d'altres municipis catalans, sobretot a través de mocions presentades per la CUP. És el cas de l'Ajuntament de Mataró, que votarà una moció de suport a la consulta d'Arenys i la presència d'una delegació municipal el mateix dia 13.
La intervenció de l'Advocacia de l'Estat, que ha presentat un recurs als tribunals per evitar que se celebri la consulta sobre la independència de Catalunya, ha fet multiplicar encara més l'interès d'entitats i municipis catalans per impulsar un referèndum simbòlic com el d'Arenys de Munt.
Un banc de proves
"El 13 de setembre Arenys de Munt marcarà un abans i un després", "Arenys és un banc de proves", i "Serà com les primàries de la independència" són algunes de les expressions utilitzades per diferents portaveus d'entitats vinculades al sobiranisme o a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) sobre la consulta. Hi ha un centenar de municipis interessats en impulsar una consulta com la d'Arenys, però tothom espera a veure com s'acaba resolent la iniciativa i el nivell de participació que hi haurà al municipi.
Des de la Plataforma pel Dret de Decidir (PDD), el membre de la comissió permanent, Francesc Ortiz, expressa el seu total suport a la iniciativa d'Arenys i assegura que l'objectiu de la nova junta de la plataforma, que es crearà aquest dissabte, serà "impulsar una consulta com la d'Arenys de Munt al màxim d'ajuntaments possibles" amb el suport de les persones vinculades a diferents partits polítics que estan afiliats a la PDD.
La PDD enviarà una delegació a Arenys de Munt el pròxim dia 13 de setembre per donar suport a la consulta i per observar de primera mà el funcionament de la jornada. De la mateixa manera s'expressa el president executiu de Catalunya Acció, Santiago Espot, que assegura que la consulta "tindrà una gran transcendència" i que a partir del 13 de setembre es "treballarà per promocionar al màxim la consulta a nivell popular i municipal".
El Consell de Deumil.cat ha fet una crida a donar suport a la consulta i a "no caure en provocacions ni de l'Estat ni de cap grup marginal". Des de la plataforma consideren que la iniciativa d'Arenys de Munt ja ha assolit el seu objectiu polític: "L'extensió del debat sobre l'autodeterminació i la independència de Catalunya". A més critiquen que partits polítics com ERC i CiU donin suport a la consulta d'Arenys quan fa dos mesos van rebutjar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) impulsada per Deumil.cat i Catalunya Estat Lliure perquè era "inconstitucional i antiestatutària".
28 pobles del Baix Camp
Una altra entitat que vol impulsar el referèndum simbòlic sobre l'autodeterminació de Catalunya és Òmnium Cultural del Baix Camp, una comarca que inclou 28 municipis. El portaveu de l'entitat, Ramon Elias, explica que el dia 13 també aniran a Arenys de Munt per "veure com es du a terme la iniciativa". "Ens interessa l'organització, l'operatiu i les qüestions legals i tècniques".
Elias assegura que és difícil que tots els ajuntaments del Baix Camp donin suport a una consulta sobre la independència de Catalunya, però defensa la seva intenció ferma a tirar endavant amb el projecte. "En alguns casos caldrà buscar un mecanisme alternatiu al d'Arenys de Munt perquè hi haurà alcaldes que no voldran recolzar la iniciativa", reconeix. Amb tot, està disposat a trobar el suport de la societat civil i "d'ocupar la via pública si és necessari".
Mocions com a Arenys
Les CUP de Lleida i de Girona, tot i que no tenen representació al consistori, ja han presentat una moció que insta l'ajuntament a impulsar una consulta popular a les dues ciutats. En el cas de Girona, el portaveu de la CUP, Jordi Navarro, explica que volen fer "un pas més" en el debat sobre la sobirania del poble català i per aquest motiu han enviat a tots els grups municipals la moció que insta l'ajuntament a "iniciar un procés de debat obert sobre la possibilitat de celebrar una consulta ciutadana sobre el dret d'autodeterminació de la Nació Catalana".
Navarro considera que el més important és promoure "el debat" per tirar endavant una consulta, que ja ha començat a impulsar-se des de diverses entitats de Girona, entre les quals l'Ateneu d'Acció Cultural. "Es tracta de ser valents i impulsar una iniciativa com la d'Arenys", remarca Navarro.
Des de la CUP de Lleida, Pau Jubillà explica que es demana a l'ajuntament que "impulsi una consulta no que la faci" i assegura que aquest pas és el primer que faran per aconseguir que la consulta popular es pugui dur a terme "més endavant" a la ciutat. A més, recorda que la CUP d'Arenys de Munt és qui va promoure en el ple del 4 de juny passat una moció de suport a la consulta popular impulsada pel Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA).
Traslladar-ho a ciutats grans
Des de la CUP de Vilanova i la Geltrú, el regidor Quim Arrufat assegura que el pròxim 13 de setembre una delegació de la CUP i entitats del municipi aniran a Arenys de Munt per conèixer de prop la iniciativa i veure com funciona. "És molt complicat traslladar la idea d'Arenys de Munt a una ciutat de 70.000 habitants com Vilanova", remarca Arrufat, que considera que caldrà més temps per impulsar una consulta popular en aquesta població del Garraf.
De la mateixa manera pensa el regidor de la CUP a Manresa, Adam Majó, que es mostra disposat a impulsar la consulta a la capital del Bages, però "amb calma, sense pressa i de forma unitària". Majó pensa que seria millor "concretar un dia perquè el màxim d'ajuntaments possibles facin la consulta alhora". "Caldria concretar la manera d'impulsar-ho i coordinar-ho", remarca Majó, que apunta el consell polític de la CUP prevista pel pròxim 19 de setembre com un bon dia per començar a concretar el projecte.
Seròs, mirall d'Arenys
L'alcalde de Seròs, Gabriel Pena (ERC), ha anunciat que en "solidaritat" amb Arenys de Munt té previst celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya a través d'una entitat del poble. De la mateixa manera hi ha d'altres municipis interessats, com per exemple Argentona, on l'alcalde, Pep Masó, s'ha mostrat disposat a donar suport a una possible consulta popular sempre que ho impulsi una entitat del poble.
A més, al ple municipal d'Aregentona aquest divendres es presentarà una moció de suport al poble d'Arenys de Munt i a la consulta sobre la independència, una iniciativa que també han fet molts d'altres municipis catalans, sobretot a través de mocions presentades per la CUP. És el cas de l'Ajuntament de Mataró, que votarà una moció de suport a la consulta d'Arenys i la presència d'una delegació municipal el mateix dia 13.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
