Política

Jou i fletxes sota la toga

L'advocat de l'Estat en el cas per la consulta d'Arenys de Munt és excandidat de la Falange i ha donat suport als Peones Negros, que neguen l’autoria d’Al-Qaida en l’11-M

El recurs de l’Estat contra la consulta independentista d’Arenys de Munt ha fet sortir de l’armari el jou i les fletxes que José Antonio Primo de Rivera va agafar dels Reis Catòlics, que els havien manllevat anteriorment a Virgili. Sota la toga de l’advocat de l’Estat, Jorge Buxadé, s’hi amaga un personatge que no només no ha amagat mai les seves simpaties cap al nacionalisme espanyol més ranci, sinó que hi ha participat de manera activa.

El lletrat va anar de número 7 a la llista de Tarragona de la Falange Española de las JONS a les eleccions catalanes de 1995, i un any després va ocupar el vuitè lloc a la candidatura de la Falange Española Auténtica per la demarcació de Barcelona a les eleccions espanyoles. Però la seva activitat política no es va acabar aquí. Buxadé va participar en un seminari sobre la reforma de l’Estatut organitzat per la FAES, fundada per l’expresident espanyol José María Aznar, l’any 2004. I encara rai que Buxadé no forma part del Tribunal Constitucional tenint en compte que la FAES defensa que l’“Estatut consolida la supressió d’Espanya”.

L’advocat de l’Estat també presideix el Fòrum Català
de la Família, que “treballa en la promoció i la defensa dels valors essencials de la persona des de la seva concepció fins a la seva mort natural i de la família, constituïda per la unió matrimonial entre un home i una dona”. Com a president d’una entitat antiavortista i contrària a l’eutanàsia i als matrimonis entre persones del mateix sexe, Buxadé va participar el desembre del 2007 en unes jornades organitzades per la revista ultracatòlica i espanyolista Arbil que duien per títol El Derecho de los Padres a Educar a sus Hijos. El controvertit advocat, acompanyat de representants del Partit Popular i de Ciutadans, hi va prendre part carregant contra l’assignatura de Ciutadania.

A la pàgina web dels Peones Negros,
organització que nega que Al-Qaida sigui la responsables dels atemptats de l’11-M a Madrid l’any 2004, els promotors es vanten d’aplegar “gente de lo más variopinta” com “espanyols, estrangers, votants del PP, socialistes, anarquistes, afiliats o regidors del PP, catòlics, ateus, agnòstics, gais, heterosexuals, sanitaris, juristes, enginyers i defensors i detractors de Pedro J. Ramírez i de Mariano Rajoy”. Buxadé també hi ha flirtejat. El mateix mes de desembre del 2007 l’advocat de l’Estat va ser el convidat d’honor en un acte que van organitzar a la plaça Sant Jaume.

Durant el míting i emulant primer l’exministre d’Interior Ángel Acebes amb la seva doble línia d’investigació i després el director de El Mundo amb el tema de les motxilles, el magistrat va reclamar “veritat, justícia i llibertat” sobre els atemptats.

Aquest any ha promogut mobilitzacions contra la llei d’educació (LEC), com la que va aplegar tan sols unes desenes de persones davant del Parlament el passat 4 de febrer. Buxadé ha denunciat en reiterades ocasions que des de la Generalitat “es condemna el nen a no conèixer ni saber expressar-se en castellà”. La suposada discriminació del castellà és ara mateix un dels seus camps de batalla.

Després de la seva primera aventura política en les diferents faccions de la Falange, el magistrat s’ha mogut en l’òrbita del PP. Crític amb la renovació impulsada per Mariano Rajoy per desterrar el sector dur de la formació, abanderat pel mateix Ángel Acebes o Eduardo Zaplana, i contrariat amb la política moderada dels populars a Catalunya, tant amb Josep Piqué com ara amb Alícia Sánchez-Camacho, Buxadé ha passat a formar part de l’entorn de la diputada popular Montserrat Nebrera.

El lletrat és ara per ara un dels col·laboradors més propers de l’excandidata del PP, juntament amb Santiago Gotor, president d’Arbil Barcelona –fundació defensora de la vida, la família i la regeneració i la unitat d’Espanya, que edita la revista homònima Arbil–, i el secretari general del Fòrum Català de la Família, Joan Garriga.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.