Suspenen el judici a Karadzic fins que els jutges decideixin si li posen un advocat

Els jutges del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPI) han suspès avui el judici a l'excap serbobosni Radovan Karadzic fins que decideixin si l'imposen un advocat defensor, com vol la fiscalia, o li concedeixen més temps per preparar la seva defensa, com exigeix l'acusat.

Després de l'audiència d'avui ha quedat clar que la imposició d'un advocat d'ofici a l'acusat suposarà, si més no, "uns mesos" de retard en el judici, que va començar el 26 d'octubre passat. Els magistrats comunicaran la seva decisió "aquesta setmana" i per escrit.

En les tres vistes celebrades fins ara, els fiscals han exposat les seves al·legacions inicials, però fins que es determini com seguir amb el procés, no començaran a cridar els testimonis, la qual cosa estava previst que tingués lloc aquest matí, que finalment ha estat anul·lada.

Karadzic, que segueix obstinat en defensar-se a si mateix i que se li respecti aquest "dret fonamental", ha estat avui clar amb els jutges. Per a l'acusat de crims de guerra, "la solució més ràpida, barata i fàcil" és que els jutges li concedeixin els deu mesos addicionals de temps que demana per acabar de preparar la sev adefensa. "Necessito veure la totalitat de la documentació", ha mantingut Karadzic.

L'acusat culpar la fiscalia de la situació en què es troba, ja que "m'han tingut nou mesos en detenció sense lliurar-me un document i només a partir de maig he començat a rebre'ls". Karadzic ha explicat que, malgrat l'ajuda que rep per part dels seus assessors legals, li ha estat impossible llegir les "un milió tres-centes mil pàgines" que li han lliurat els fiscals. "Estic d'acord que jo no puc manipular aquest judici, però la fiscalia tampoc", ha afegit.

Karadzic rebutja la idea que li assignin un advocat d'ofici perquè considera que "no hi ha un sol advocat que pugui estar preparat i que ningú pot veure els materials (de la fiscalia) millor que jo".

L'expresident de la República Srpska (zona sèrbia de Bòsnia) està acusat de crims de guerra que van tenir lloc durant la guerra de Bòsnia (1992-1995). Els càrrecs de genocidi als quals s'enfronta es refereixen a la matança de gairebé 8.000 musulmans barons a la ciutat bòsnia de Srebrenica i a la mort d'uns 12.000 civils durant el setge de Sarajevo.