Política

Fidel Castro: "Si Zelaya no és reintegrat en el càrrec, una onada de cops amenaça d'escombrar Amèrica Llatina"

En el seu últim article titulat Muere el golpe o muere el hombre, el líder cubà ha carregat contra el govern interí hondureny del president Roberto Micheletti i també contra els Estats Units

L'expresident cubà, Fidel Castro, s'ha pronunciat sobre la situació de crisi que travessa Hondures i ha alertat que si "(el president deposat) Manuel Zelaya no és restituït en el seu càrrec, una onada de cops amenaça d'escombrar Amèrica Llatina".

En el seu últim article titulat Muere el golpe o muere el hombre, el líder cubà ha carregat contra el govern interí hondureny del president Roberto Micheletti i també contra els Estats Units, de qui ha dit estava utilitzant les bases militars de Tegucigalpa per gaudir d'una posició estratègica a centre-amèrica.

Castro ha defensat, de la mateixa manera que els seus col·legues llatinoamericans, el president deposat i ha dit que si triomfa el cop militar del passat 28 de juny, Amèrica Llatina "quedarà a la mercè dels militars d'extrema dreta, educats en la doctrina de seguretat de l'Escola de les Amèriques, experta en tortures, la guerra psicològica i el terror", i ha afegit que l'autoritat de molts governs civils a centre i sud-amèrica quedaria debilitada.

"No estan molt distants aquells temps tenebrosos. Els militars colpistes ni tan sols li prestarien atenció a l'administració civil dels Estats Units. Pot ser molt negatiu per a un president que, com Barack Obama, desitja millorar la imatge d'aquest país. El Pentàgon obeeix formalment al poder civil. Encara les legions, com a Roma, no van assumir el comandament de l'imperi", ha afegit l'exmandatari cubà que una vegada més ha aprofitat el seu escrit per carregar contra el seu arxienemic Washington.

Sobre aquesta qüestió ha recordat que la base militar de Soto Cano, ubicada a uns 100 quilòmetres de Tegucigalpa, i reactivada el 1981 sota l'administració de Ronald Reagan, "va ser la utilitzada pel coronel Oliver North quan va dirigir la guerra bruta contra Nicaragua", des d'on, segons aquest, el govern nord-americà va dirigir "els atacs contra els revolucionaris salvadorencs i guatemalencs que van costar desenes de milers de vides".

L'expresident a més ha recordat, basant-se en un text d'Eva Golinger, que la Constitució hondurenya "no permet legalment la presència militar estrangera al país.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ESTAT FRANCÈS

L’esquerra i Macron retiren més de 200 candidats per frenar Le Pen

BARCELONA

Els policies investigats per càrregues de l’1-O ja demanen l’amnistia

GIRONA
bce

Lagarde: “Estem molt avançats en el camí de la desinflació”

barcelona
països baixos

Es constitueix el primer govern neerlandès liderat per l’extrema dreta

barcelona
judicial

L’advocacia de l’Estat demana que s’apliqui l’amnistia a Marta Rovira i la resta d’investigats pel Tsunami

barcelona

ERC prepara una moció per dedicar un carrer a les llevadores del municipi

llagostera
política

El PSC de Girona proposa mesures urgents contra el sensellarisme

girona
política

El Govern veu vergonyós el cartell contra Maragall i se’n desvincula

barcelona
política

El 93% dels votants del 12-M repetiria el vot a les eleccions catalanes

barcelona