Política

Es rifen nou cadires al Parlament basc

Eleccions basques

El Parlament basc està de reformes. I no és cap metàfora. Aquests dies es reparen alguns dels desperfectes ocasionats durant la passada legislatura. Cal deixar noves les 75 cadires que hi ha a la cambra de Vitòria, que, segons vaticinen totes les enquestes, d’aquí a unes setmanes seran ocupades per representants de set formacions polítiques diferents: PNB, PSE-PSOE, PP, EA, EB, Aralar i UPyD. Els mateixos sondejos asseguren que cap d’aquests partits aconseguirà més de 30 escons en les eleccions del proper 1 de març.

Per tant, comicis renyits i tots pendents dels acords entre formacions. Si superar en vots i en escons el candidat penebista, Juan José Ibarretxe, és missió gairebé impossible fins i tot per al lider del PSE, Patxi López, enviar l’actual lehendakari a casa gràcies a un pacte de govern que assoleixi la màgica xifra de 38 parlamentaris –majoria a la cambra– és a l’abast d’uns quants.
De fet, la principal estratègia del PNB en aquesta campanya és alertar una vegada rere l’altra d’un d’aquests possibles pactes. Els penebistes perjuren que PSE i PP han acordat entendre’s després de l’1-M. Si l’advertència és certa i el pacte existeix, l’absència a la cambra de l’esquerra abertzale –per primera vegada– facilita les coses als partits amb seu a Madrid. Aplicant la llei d’Hont, el 2005, si EHAK no hagués concorregut als comicis, 5 dels seus 9 escons haurien anat a parar a la coalició –ara aparcada– PNB-EA, 2 al PSE i 2 al PP. Socialistes i populars haurien obtingut el mateix nombre de parlamentaris que el tripartit. Per això ara prenen tanta importància les cadires que per ordre judicial els independentistes deixen lliures a Vitòria.

La província clau és Guipúscoa, on EHAK va recollir més de 70.000 vots i 5 escons. “Si guanyem en terres guipuscoanes, podem guanyar les eleccions”, asseguren des del PSE, i donen per fet que passaran de 5 a 7 o 8 escons. Els socialistes van imposar-se a Sant Sebastià i rodalia en les últimes generals, però cap enquesta els dóna la victòria en aquestes autonòmiques. Les eleccions basques són una altra història. El PNB confia a fer-se seus alguns suports abertzales gràcies al vot de la por a un govern espanyolista; d’aquí la seva estratègia electoral de relacionar contínuament PSE i PP.

La importància d’un alabès
L’altre punt clau és Vitòria. Àlaba no té ni la meitat d’habitants que Guipúscoa i ni una quarta part que Biscaia. Tot i això, posa en joc els mateixos parlamentaris: 25. Tenint en compte que el 80% dels alabesos viuen a la capital, el resultat final és que els veïns de Vitòria reparteixen 20 escons. El 2005 PNB, PSE i PP van aconseguir pràcticament el mateix tant per cent de vots a la ciutat, amb els penebistes –que s'imposen als pobles de la província– un xic per sota. En aquells comicis, la dretana i desapareguda Unidad Alavesa va aconseguir més de 3.000 vots, però cap escó. I aquesta és l’esperança dels penebistes: que a Àlaba UPyD robi vots a socialistes i populars obtenint a canvi només un escó, el que li atorguen totes les enquestes.

A Biscaia, tradicional feu del PNB, els socialistes esperen esgarrapar escons gràcies a l’absència de l’esquerra abertzale i a la més que probable pèrdua de vots del PP. Els penebistes confien també aquí en el partit de Rosa Díez, que no obtindria ni un sol parlamentari, però que robaria suports a PSE i PP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.