Els sistemes electorals (IV): Les vegueries

Experts de diversos perfils ideològics, coordinats pel professor Josep Maria Colomer, van presentar fa mesos al Parlament una proposta de llei electoral que manté vagues similituds amb el sistema electoral alemany. En fa una llunyana adaptació a la realitat catalana, salvant els esculls legals, tot i que se’n poden fer altres. Cap dels partits catalans no assumeix com a pròpia aquesta fórmula, però la tindran com una base de treball a la ponència electoral, que és reunirà per primera vegada divendres vinent.

Els experts proposen 7 circumscripcions electorals, en comptes de les actuals províncies. Són les 7 vegueries en què s’hauria de dividir Catalunya segons els estudis iniciats ja en l’etapa de govern Maragall, però que encara no s’han traduït en una llei concreta. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, té redactada la llei de vegueries, però està tancada en un calaix perquè no té el consens de tot el govern. I hi ha partits com ICV que no creuen oportú modificar els districtes electorals si abans no s’aprova aquesta llei d’ordenació territorial.

Les circumscripcions dels experts serien Barcelona, les Comarques Centrals, Girona, Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Cada una repartiria escons segons un criteri que intenta combinar població i equilibri territorial: tindrien un mínim de 2 escons les Comarques Centrals, Girona, Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. I la resta de 123 diputats (del total de 135 que té el Parlament) s’adjudicarien a les 7 circumscripcions en funció dels habitants.

Fórmula intermèdia
Els ciutadans, per tant, no votarien un sol candidat, que seria després el seu representant territorial, com seria el cas si les circumscripcions fossin a nivell comarcal o de districtes de Barcelona, sinó que en cada circumscripció n’hi hauria més de 3 amb tota seguretat. Per matisar el fet que es perdria l’efecte del diputat representant d’un territori, uninominal, com succeeix a França o la Gran Bretanya, els experts van proposar una fórmula intermèdia. Són les llistes tancades però desbloquejades.

Cada elector podria escollir la llista d’un partit polític en la seva circumscripció, però marcant amb una creu els candidats als quals atorga un vot preferent. És a dir, que els electors tindrien capacitat de personalitzar cada llista electoral, però no de votar candidats de diferents partits. Els experts proposen un màxim de 9 vots preferents als electors de Barcelona, un màxim de 3 a les Comarques Centrals, Girona, Lleida i Tarragona. I un sol vot preferent a les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu, on a causa de tenir menys població creuen que ja quedarà expressada correctament l’opinió dels electors.

L’aparell dels partits limitat
Com es traduiria després aquesta preferència que expressarien els electors cap a determinats polítics de la llista electoral que haurien triat? Un cop determinat el nombre d’escons de cada candidatura a cada demarcació, s’escollirien els polítics que sumen un nombre de vots preferents superior al 5 per cent. Per tant, els polítics s’esforçarien per mantenir una bona relació amb els electors de la seva vegueria amb l’objectiu que després els atorguessin el màxim nombre de vots preferents, i els ciutadans tindrien així més capacitat de pressió sobre els seus representants. Això limitaria el pes dels aparells dels partits en la confecció de les candidatures, sense arribar a la pèrdua quasi total de control que signifiquen les llistes obertes, segons els entesos.

Segons els experts, és important tenir en compte que l’Estatut estableix dos criteris per al sistema electoral català: ha de ser proporcional i alhora ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya.

La proposta preveu crear una Sindicatura Electoral catalana, que substituiria l’actual Junta Electoral, i s’ocuparia de fer d’àrbitre dels comicis. Una de les seves funcions seria una possible revisió a l’alça del nombre de diputats, segons quina sigui l’evolució de la població catalana. Catalunya ha crescut uns 2 milions d’habitants i segueix tenint el mateix nombre d’escons que el 1980.

El repartiment dels escons es faria mitjançant la fórmula matemàtica de quota simple i restes més altes. El resultat s’obté de dividir el nombre total del cens català entre el nombre total d’escons, i se n’obté com a resultat la quota de prorrateig. A cada circumscripció s’adjudiquen tants escons com múltiples sencers té de la quota de prorrateig del cens. Els escons pendents que queden, es donen un a un a cada circumscripció que hagi obtingut una fracció més gran de la quota.