Esperanza diu sí

El que per Esperanza Aguirre era dissabte una “discriminació intolerable” ahir es va transformar en “gratitud” cap a José Luis Rodríguez Zapatero quan immediatament després del català José Montilla i de l’andalús Manuel Chaves la convidada a Moncloa va ser ella. Si la cúpula de Génova atacava el “secretisme” de la Moncloa, Aguirre en sortia satisfeta perquè presumeix que s’aplicarà a Madrid el finançament català, que també la beneficia, encara que el PP l’hagi recorregut al Tribunal Constitucional.

La presidenta de Madrid no només és el primer líder territorial del PP a ser rebut per Zapatero, sinó que, curiosament, el que ha donat el sí més entusiasta fins ara al guió sobre el nou sistema de finançament. I més també que la delegació catalana i andalusa. “M’ha dit que Madrid estarà contenta”, va confessar Aguirre al final d’una hora i mitja de reunió amb Zapatero en què va ser acompanyada pel seu conseller d’Economia, Antonio Beteta, i a la qual també va assistir el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña.

Ni justícia ni seguretat
Tot i afirmar que el finançament es resoldrà de manera multilateral i que es garantirà un “mínim comú a tot l’Estat” pel que fa a la prestació de serveis, la presidenta madrilenya va abonar que la solidaritat es limiti a sanitat, educació i serveis socials, com fixa l’Estatut.

Quan se li va preguntar si en el cistell de solidaritat hi ha d’entrar algun servei més, fins i tot va descartar explícitament que s’hi afegeixin la seguretat i la justícia, aquesta última reivindicada per Andalusia.

La satisfacció d’Aguirre es deu al fet que també veurà elevada la cessió d’impostos del 33% de l’IRPF i del 35% de l’IVA fins al 50% en tots dos casos (fins al 58% en el cas d’impostos especials). En el cas de l’IVA, però, Zapatero li va confessar que la UE encara imposa alguna reserva que s’ha de llimar. Tot i la seva fe liberal, ara recomana a Zapatero que elevi la despesa pública (al preu de disparar el dèficit de l’Estat) per cobrir els 1,1 milions de madrilenys que s’han sumat al cens del 1999. Fonts de la Moncloa precisaven més tard que encara no s’ha pres la decisió d’endossar la factura del finançament al dèficit.
Mentrestant, aquesta trobada i d’altres serveixen per diluir el paper que pugui tenir el govern català a l’hora de determinar el futur model. Però una cosa és no voler aparèixer en una fotografia al costat de Montilla per no veure’s castigat per la resta de baronies socialistes i l’altra és tenir a punt el cafè i pastes per rebre en una marató de dos dies mitja cort territorial. L’altra meitat, de fet, la deixarà per després del 4 de gener, un cop superat un parèntesi de vacances que el president espanyol encetarà el dia de Sant Esteve.

Els líders territorials només han necessitat organitzar una mica de cridòria i immediatament la Moncloa els ha trobat un forat a l’agenda. Després de l’enigmàtica reunió amb el president català i amb l’andalús, Zapatero ha decidit rebre sense tants misteris els representants de tots els colors per sentenciar que, quan es tracta de repartir tarannà, n’hi ha per a tots.
Ahir, primer dia de ronda, va convidar la lideressa del PP i, per compensar-ho, avui es reunirà amb barons del PSOE. Primer rebrà el gallec Emilio Pérez Touriño, que està immers en precampanya. Més tard veurà dos dels presidents que més acostumen a fer la guitza davant les reivindicacions catalanes: l’extremeny Guillermo Fernández Vara i l’asturià Vicente Álvarez Areces. A uns altres, com ara el de Castella-la Manxa, José María Barreda, i el de Castella-Lleó, Juan Vicente Herrera, Zapatero els va trucar diumenge per intercanviar les primeres impressions.

Tot i la implicació directa de Zapatero, a hores d’ara ni la cúpula del PSOE es mostra convençuda que es pugui arrodonir el pacte definitiu abans del 31 de desembre, encara que la data ho ha accelerat tot, com es pot veure per l’activitat de reunions d’ahir a Catalunya. El cert és que ara hi ha pressa, i la prova és que cap a mitjans de gener es convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per sotmetre el nou document que ara per ara perfila Pedro Solbes per primer cop a l’aprovació dels quinze territoris.