Cameron i Brown es disputen Clegg

Nick Clegg i el Partit Liberal Demòcrata, tercer en diputats (57) i percentatge de vots en les eleccions britàniques celebrades dijous, van rebre ahir dues temptadores ofertes dels altres dos partits principals dels Comuns, els Conservador, guanyador dels comicis tot i que sense majoria absoluta (306 escons), i el Laborista (258), que n’ha perdut quasi un centenar i més de quatre punts en vot popular amb relació a l’any 2005.

Ahir al vespre, quan el líder conservador, David Cameron, i Nick Clegg ja havien tingut el primer contacte telefònic i ja s’havia celebrat la primera reunió entre membres dels dos partits, per bé que sense la presència dels líders, tots els escenaris continuaven tècnicament oberts. Fins i tot el més improbable, això és, la permanència de l’encara primer ministre laborista al poder, el derrotat Gordon Brown.

En la compareixença en què Cameron va oferir un pacte “obert i global” a Clegg, el cap conservador ho va deixar clar. “El Partit Laborista ha perdut el mandat dels electors i el país demana un canvi”. Cameron es va referir al gabinet de Brown com “el govern sortint”.

La intenció que mou el líder conservador en temptar Clegg és aconseguir un govern sòlid i estable sobre les “bases comunes” que comparteixen conservadors i liberals. “Vull que treballem junts per fer front als grans i urgents problemes que té el país: la crisi del deute públic, els nostres profunds problemes socials i el nostre sistema polític, que no funciona”.

Tot i que no ho va esmentar explícitament, l’oferta podria incloure, segons fonts apuntades per la BBC, la incorporació d’alguns membres dels libdems al govern. Cameron, amb tot, no va descartar governar en minoria si no aconsegueix tirar endavant el pacte amb Clegg.

A primera hora del matí, Clegg havia deixat la pilota a la teulada dels conservadors: “Ara és el moment per al Partit Conservador de demostrar que és capaç de formar un govern pel bé de l’interès nacional. Però, al mateix temps, aquesta elecció ha mostrat clarament que el nostre sistema polític no funciona. No reflecteix les esperances i aspiracions dels britànics. Per tant, repeteixo una vegada més que el meu compromís, passi el que passi en les properes hores, dies o setmanes, és que continuaré demanant l’extensiva i real reforma que necessitem per arreglar el nostre sistema”.

Va ser l’home que encara té les claus de Downing Street, Gordon Brown, i que sembla que vol resistir fins al final abans de dimitir, qui sí que va anar un pas més enllà en aquest terreny.

Avançant-se mitja hora al comunicat de Cameron i en una acció que es pot interpretar com un moviment quasi a la desesperada, Brown va oferir a Clegg un caramel difícil de refusar: la promesa d’“immediates” reformes en el sistema electoral que tant reclamen des de fa més de 90 anys.

Tot i així, la suma dels diputats laboristes més els liberaldemòcrates no donaria encara la majoria absoluta (el llindar tècnic és de 326 escons) a la possible coalició lab-lib (315) que Brown persegueix. Malgrat tot, els dos partits superarien en nou escons els tories. Altres partits hi haurien de tenir també el seu paper. En aquest sentit, el líder del Partit Nacionalista Escocès (SNP), Alex Salmond, recordava que, en l’escenari d’un Parlament sense majoria absoluta, i si el pacte entre Cameron i Clegg no es tanca, “els vots de l’“SNP (6), els del Playd Cymru (3) gal·lès i el dels liberals nord-irlandesos de l’Alliance Party (1) són necessaris” per a qualsevol altre acord. La suma de forces d’aquests cinc partits arribaria als 325 escons, i el govern que en resultés s’asseguraria la majoria absoluta, entre altres raons perquè el Sinn Féin (5 escons) mai no fa efectives les actes dels seus parlamentaris.

Aquesta gran coalició, gens usual en la política britànica, és pràcticament impossible. Entre altres raons pel risc que comportaria per als liberaldemòcrates donar suport a un partit, el Laborista, que ha perdut les eleccions. O, com a mínim, donar-li suport amb un premier anomenat Gordon Brown.

El primer ministre, que va assegurar en la seva compareixença davant del 10 de Downing Street que estava disposat “a jugar el paper” que li pertoca per resoldre la crisi i dotar el país d’“un govern fort”, podria assumir ser el cap de turc si Clegg decideix anar amb els laboristes.