Saura: “No té sentit que el TC pugui decidir sobre el model d’Estat”

En aquesta entrevista Saura recorda als membres del TC que no els correspon fer una sentència sobre el model d’Estat. Rebutja eleccions anticipades si el dictamen és negatiu i aborda les discrepàncies amb els seus socis sobre successions.

Vostè ha demanat als membres del TC que pleguin. Montilla no ho comparteix. Ho manté?
Sí, no és una opinió del govern, és la meva personal i política. Aquest TC no té cap legitimitat. Hi ha quatre membres que fa temps que haurien d’estar renovats, hi ha la vacant d’un magistrat que va morir... Està polititzat, hi ha filtracions escandaloses. Una dimissió és l’única forma de renovació, atès l’obstruccionisme que fa el PP.

El president Montilla alertava fa uns dies que una lectura restrictiva de la carta magna per part del TC, a més de tenir efectes sobre l’Estatut, posarà contra les cordes l’esperit de la Constitució, és a dir, el model d’Estat.
La Constitució és oberta, deixa que el model d’Estat es construeixi a través de les dinàmiques polítiques. Hi ha hagut aquests anys un desenvolupament positiu dels Estatuts. Una sentència negativa no només seria dolenta per a Catalunya, sinó per a Espanya i per a la relació Catalunya-Espanya. Des d’aquest punt de vista espero que el tribunal, si no dimiteix, sigui prudent.

El president del Consell d’Estat alertava del risc que el TC s’acabi convertint en una tercera cambra legislativa amb els recursos contra l’Estatut...
No pot ser que es converteixi en una tercera cambra. La funció del TC seria dirimir conflictes entre l’administració central i la catalana. L’Estatut és la llei que ha passat més filtres democràtics: l’aprovació del Parlament, el Consell Consultiu, el Congrés, el Senat, el referèndum. Per tant, no té cap sentit que el TC pugui decidir sobre el model d’Estat. En aquests moments, sembla que el tribunal vol fer una sentència de model territorial, de model d’Estat, i això no li correspon, sinó que correspon, en última instància, a la ciutadania, que ja ho ha fet.

¿Zapatero pot demanar als catalans que acatin una sentència del TC que desnaturalitzi l’Estatut que van votar en referèndum?
El president del govern el primer que ha de fer, si la sentència lamina o disminueix el contingut del text, és reconstruir el pacte polític entre Catalunya i Espanya que va significar l’Estatut perquè l’esperit i el contingut de l’Estatut continuï vigent. Evidentment les sentències s’han d’acatar però el que no farem és acatar-la acceptant la disminució dels continguts del text.

El govern català ha apuntat l’article 150.2 de la Constitució i la reforma de lleis orgàniques com a vies per recuperar possibles retallades a l’Estatut. ¿El PSOE ho acceptaria quan només la via del 150.2 s’ha fet servir una vegada per als Mossos i amb el PP?
Aquests dos casos són exemples de possibles instruments per refer el pacte polític. Si hi ha una competència important que l’Estatut té i que el TC considera que és de l’Estat s’ha d’aplicar el 150.2. Per tant el PSOE ho ha de fer. Si hi ha algun contingut que el TC diu que ha d’estar supeditat a una llei orgànica hem de modificar la llei orgànica. La idea de fons és que el TC no pot devaluar el contingut de l’Estatut. Sobretot, tenint en compte que és constitucional. El que és més important és que Catalunya s’acomodi bé a l’Estat espanyol i que l’Estat espanyol respecti la voluntat de la ciutadania de Catalunya de tenir noves competències i nous recursos.

El PSC està fent prou?
No vull parlar dels partits. El govern sí que està fent prou, està portant la iniciativa en la defensa de l’Estatut. L’actitud del president i de tot el govern és ferma.

El PSC hauria de trencar amb el PSOE si es tomba l’Estatut?
Quan es plantegi refer el pacte polític ja veurem quina és la resposta del PSOE. La responsabilitat de la sentència és en primer lloc de qui posa els recursos: el PP i el Defensor del Poble.

¿Montilla ha de liderar la resposta de Catalunya o ha de ser el Parlament, com propugna ERC?
L’obligació del govern és defensar l’Estatut. Tant ERC com el PSC com ICV-EUiA ho diem. El Parlament també ha de fer accions.

S’han de convocar eleccions si el TC retalla l’Estatut?
Seria una barbaritat que una sentència negativa del TC afectés el govern català. No tindrien cap sentit unes eleccions anticipades.

Perquè els partits i el Parlament no han traduït en un acte d’unitat l’editorial dels 12 diaris?
Les declaracions del Parlament han de ser per unanimitat i a ningú se li escapa que el PP no en vol cap sobre aquesta qüestió. Seria positiu que en el pròxim ple hi hagués una resolució dels partits polítics que defensen l’Estatut i que expressés la necessitat que no es retoqui el text. Valoro positivament la iniciativa de l’editorial dels diaris perquè reflecteix l’opinió majoritària de la societat catalana.

Un sondeig encarregat per la UOC preveu la victòria del sí a la independència en cas que es fes un referèndum d’autodeterminació. Un 50,3% dels enquestats s’inclinarien pel sí.
L’autodeterminació i la independència són dues coses diferents. En general, en totes les enquestes que es fan, l’opció independentista és minoritària. Les dificultats perquè l’Estatut es desenvolupi, a l’espera de la sentència del TC, pot fer créixer en certa mesura les tesis independentistes.

Votaria en les consultes del 13-D?
No.

Parlem del desplegament de l’Estatut. Vostè va reclamar a Salgado quan era ministra d’Administacions Públiques calendaritzar els desplegaments prioritaris, petició que va fer després, a l’abril, al vicepresident Chaves...
L’Estatut s’ha desenvolupat de manera molt ràpida des de Catalunya. Hem renovat l’estructura institucional. Hem fet una opció de prioritzar els traspassos importants i espero que abans de finals de mes puguem fer una comissió mixta de transferències que signifiqui l’aprovació del traspàs de Rodalies. Hem assumit el traspàs sobre litoral, l’Hospital Clínic, els permisos de treball i immigració, i ara Rodalies i la Inspecció de Treball. Hi ha un tema importantíssim que no recull l’Estatut: els aeroports. Un cop tinguem Rodalies, la nostra prioritat seria que hi hagués la desclassificació dels aeroports petits a Catalunya i un model de gestió de l’aeroport del Prat mixt però amb participació majoritària de Catalunya.

En Rodalies s’havia avançat en el tema competencial, però estava encallat l’aspecte econòmic.
Tenim pràcticament tancat també el tema econòmic.

L’acord abans de Nadal?
Sí. Una mica abans.

El ministre Blanco havia de presentar aquest mes de desembre una proposta de model de gestió per al Prat...
Estem negociant però no hi hagut avenços significatius. Espero que un cop tancat Rodalies, es pugui avançar.

En la revisió del Pacte d’Entesa les tres formacions instaven a tenir a punt abans de finals d’any els traspassos de beques, ports, aeroports i Rodalies. Encara ens falta beques...
No ens posem d’acord perquè el govern central intenta que retirem el recurs que li hem posat al TC i no ho farem. Negociem i si hi ha acord el retirarem. En el tema d’aeroports les coses no avancen al ritme que haurien d’avançar.

El Consorci Tributari havia de posar-se en marxa abans del 9 d’agost del 2008. Es podria abordar en la propera bilateral Estat-Generalitat?
No l’hi puc avançar. La propera bilateral serà a mitjans de gener. Hi han parts de l’administració central que estan esperant la sentència del TC per tirar endavant temes importantíssims. Amb el Consorci es va lent perquè aquest any hi ha hagut una gran dedicació no només al compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut sinó al finançament.

La modificació de l’impost de successions pot evidenciar una nova ruptura de la unitat de vot del tripartit al Parlament. ¿Té sentit per a ICV seguir en un govern els socis del qual van a buscar l’oposició per tirar endavant projectes legislatius com la llei d’educació?
Ha passat en un tema. Estem tirant endavant polítiques que sense nosaltres el govern no faria. Algunes no han agradat als socis. Governar en coalició demana arribar a un consens en una majoria de coses, però hi ha temes característics de cada grup parlamentari. En alguns moments hi ha diferències. La proposta actual de reforma de successions no és positiva i bona per dues raons. Primer, perquè fa que una herència d’un milió d’euros pugui no pagar l’impost. I això no són classes mitjanes. I segon, per la disminució de recaptació . En aquests moments la recaptació és de 900 milions d’euros i disminuiria en 600 milions, és la quarta part aproximadament dels diners d’enguany del finançament autonòmic. Sembla que és injust tant des del punt de vista que hi ha més gent que ha de pagar impostos, com des del punt de vista que aquesta disminució de recaptació d’impostos es traduirà en l’abandonament de determinades inversions o determinats serveis. Per tant, esperem que es modifiqui. Si no, votarem en contra d’aquesta esmena.

¿La resistència d’ICV a reformar aquest impost quan hi ha una demanda social majoritària que pot beneficiar el 90% dels que paguen serà entesa pel seu electorat en plena crisi?
Més que mai. Un pis, per exemple, de fins a 500.000 euros, 80.000.000 milions de pessetes, està exempt. A més, si hi ha accions o diners per 80.000.000 milions de pessetes, és a dir, en total són 160 milions de pessetes, no es paga l’impost.¿No creu que una herència de 160 milions de pessetes hauria de pagar impostos? La majoria de la classe mitjana no té aquests diners. Estem convençuts que no només el nostre electorat sinó que una part del que no ens vota vol que es pagui l’impost. Ara és injust, s’ha de reformar. Nosaltres proposem no arribar als 500.000 euros sinó a 250.000. La proposta que hi ha va a l’extinció i a la supressió de l’impost de successions i aquest és un dels pocs impostos de redistribució de riquesa que tenim.

Hi ha hagut deslleialtat dels socis en la negociació?
No. Hi hagut diferència política.

Joan Herrera avala la reedició del tripartit. És una aposta de partit?
Sí. El model plural d’esquerres és el tripartit. És un èxit polític d’ICV. Ningú des del 2003 hi ha apostat tan claríssimament com nosaltres. És positiu, tot i que en aquests sis anys l’elaboració de l’Estatut, la negociació del finançament o ara la sentència del TC, en bona part fan invisible l’acció de govern. Però aquest govern té la virtut de fer coses que el de CiU no feia. Estic convençut que hi haurà un nou govern d’esquerres.

Per tant, descarten altres escenaris com el pacte a la basca que hi va haver entre PNB, EA i IU-EB?
Descartem un pacte amb CiU. Només participarem en un govern plural d’esquerres.

En cas que es tornés a reeditar, li agradaria repetir com a conseller?
Sí, m’agradaria.

Anirà a la llista d’Herrera?
Això encara està pendent.