Política

La Diada internacional que va fer el ridícul

Uns 70 radicals boicotegen la cantant jueva Noa a l’acte institucional. Els manifestants no van trobar cap mena d’impediment per situar-se arran d’escenari

Deia el president Josep Tarradellas que l’únic que no es pot fer en política és el ridícul. Però Catalunya hi va caure ahir de quatre grapes en la celebració de la Diada institucional al Parc de la Ciutadella. El boicot a la cantant jueva Noa per part de grups antiisraelians va deixar tocat l’acte, amb l’agreujant –i no pas menor– que la protesta comptava des de feia dies amb el suport d’una part del govern (ICV-EUiA). Ahir es va traspassar la ratlla vermella que advertia Tarradellas, segons reconeixien després dirigents de pràcticament tots els partits catalans. Catalunya va donar una imatge radicalitzada, i va mostrar-se intolerant i naïf mentre una part del govern feia de paraigua d’aquest comportament.

La celebració, que altrament hauria estat la millor des les organitzades fins ara gràcies a l’experta mà de Joan Ollé, va patir problemes de bon començament. La causa? La simpatia d’una part del govern per la protesta contra la cantant convidada pel mateix executiu tripartit. La paradoxa va coincidir amb evidents forats en la seguretat de l’acte, un terreny que precisament està sota el control d’ICV. Mentre als periodistes se’ls feia ensenyar l’acreditació per poder entrar a l’àrea restringida i seure després a les cadires de la platea, ningú no va impedir que uns 50 joves que anaven a boicotejar la cantant s’instal·lessin ben bé fins a la primera filera, arran d’escenari. Una vintena més van quedar al darrere, barrejats amb els ciutadans que seguien drets les diferents actuacions. L’error de vigilància comès pels organitzadors, voluntari o no, era palmari. Els qui pretenien boicotejar l’acte van aconseguir fins i tot quedar ben col·locats per sortir en directe pel canal 3/24.

Àliga de la Patum
Uns Mossos d’Esquadra amb vestit de gala van obrir la Diada institucional desfilant al so del Ball de l’Àliga de la Patum de Berga, i van hissar després la bandera catalana de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El conseller d’Interior, Joan Saura, líder d’ICV, va arribar llavors a l’acte, amb un inusual retard. Minuts després va tocar el torn de sortir a l’escenari a la intèrpret Noa, en un ambient d’expectació. Joan Ollé l’havia triada com una reconeguda partidària d’un final dialogat al conflicte del Pròxim Orient, i per això es va preparar la seva actuació amb l’Orquestra Àrab de Barcelona.

Però no va servir de res a la cantant israeliana aquesta trajectòria, ni tampoc la seva amistat amb intèrprets venerats per l’esquerra com Joan Manuel Serrat o Miguel Bosé. Ni tan sols el fet que va acceptar participar gratuïtament en la Diada institucional, i que s’hi va expressar en tot moment en català. Per a ICV-EUiA i el seu entorn de plataformes va pesar més la crítica frontal que Noa va fer al grup islamista Hamàs durant la guerra de Gaza.

“Boicot a Israel”
Quan la cantant jueva va sortir a escena, un centenar d’antiisraelians es van posar drets i van començar a boicotejar la seva interpretació d’El cant dels ocells. Mentre els que protestaven s’esgargamellaven, bufaven xiulets i llançaven desenes de globus blancs amb la consigna “Boicot a Israel”, entre el públic la majoria dels assistents responien amb aplaudiments a la cantant. Noa es va sobreposar al soroll que no la va deixar d’acompanyar i va interpretar les peces com si no existís. A pocs metres d’ella alguns radicals cridaven “Fora, fora”, mentre brandaven alguna bandera palestina i la kufia àrab que va popularitzar Iàsser Arafat entre l’esquerra comunista europea. L’incident va provocar escenes de tensió entre algunes persones del públic i els que boicotejaven l’acte. L’històric dirigent del PSUC Manuel Martínez es mostrava visiblement indignat i acusava els manifestants de comportar-se amb una clara “actitud feixistoide” en no respectar una artista. Ni tan sols es va escapar de l’esbroncada dels radicals l’Orquestra Àrab de Barcelona, tot i que el seu vocalista va cantar la tornada de El cant dels ocells en llengua àrab.

Noa va ser l’artista que més peces va interpretar, i això va allargar els crits i la tensió durant minuts i minuts. Després de El cant dels ocells, va cantar La vida és bella, la peça de Nicola Piovani que va ser la banda sonora de la celebrada pel·lícula de Roberto Benigni. Sense que no baixés ni un moment el boicot, Noa va acabar llegint una declaració convidant els catalans a perseguir els somnis del país, i a fer-ho amb dignitat i orgull seguint el camí de la pau. I va subratllar que el seu somni és poder cantar durant la signatura d’un tractat de pau entre Palestina i Israel. Després de saludar, va abandonar l’escenari mentre el públic i les autoritats aplaudien la intèrpret. Saura i Dolors Camats ho feien discretament, aquesta darrera, com altres representants d’ICV, amb un pin a la solapa amb la bandera palestina. Jaume Bosch no va ni aplaudir i es va limitar a posar-se dret dalt l’escenari.

Des de principis de setmana ICV-EUiA s’havia declarat en contra de l’actuació de la cantant jueva i la plataforma Aturem la Guerra, actualment considerada pròxima als ecosocialistes, també es mobilitzava en el mateix sentit promovent el boicot que es va fer ahir durant l’actuació.

Després que Rosa Novell interpretés Viatge a Ítaca, i Sílvia Pérez les Corrandes de l’exili, el rumber Peret va donar un agradable to distès a l’acte, superats els incidents, cantant El mig amic en record del seu pare. Entre altres actuacions va destacar també la lectura per part de Joan Margarit de Meditació de Vila Joana, que expressa la decepció del poeta amb la relació d’Espanya amb Catalunya. No va agradar aquest contingut al dirigent del PP Daniel Sirera, que va declinar aplaudir-lo.

Un cop finalitzat l’acte, era evident que la celebració havia quedat fortament desdibuixada pel boicot a la cantant jueva avalat per una part del govern. La Diada institucional la coorganitzen l’executiu català i el Parlament. I aquesta edició van voler donar protagonisme al Mediterrani, després de la tria de Barcelona com a seu permanent de la Unió per al Mediterrani. Per remarcar els desitjos de pau, van convidar Noa acompanyada per l’Orquestra Àrab, de manera tan paradoxal que una part del govern s’hi va expressar després durament en contra.

Després del ridícul de la Diada institucional, diversos dirigents d’ICV van fer ahir marxa enrere, en una actitud que semblava admetre que havien anat massa lluny en la seva protesta i en les tensions creades al govern. Saura no va tenir inconvenient a lamentar els incidents, com si ICV-EUiA no s’hagués oposat a la presència de Noa dies enrere. “Amb els meus aplaudiments volia deixar molt clar que cal condemnar i lamentar aquells que intenten fer un boicot a un acte cultural, musical, com el que s’ha produït. El que no es pot fer i no es pot acceptar ni es pot consentir és un acte d’intent de boicot contra la cantant Noa”, va arribar a declarar a Onda Cero. Camats va anar a parlar amb la mateixa cantant per explicar-li la posició d’ICV, i no va descartar fins i tot que Noa participi algun dia en un acte de la coalició.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.