Mas surt indemne del debat

Un debat, sis candidats. Mas va saber administrar, amb una actitud expectant, per intervenir amb missatges secs i clars. Puigcercós va rendibilitzar les seves intervencions. Montilla es va apagar progressivament, amb alguns cops desllorigats de geni i un cop final. Herrera, discontinu però contundent. I finalment, Sànchez-Camacho i Rivera, amb un parell de lamentables exercicis de demagògia espanyolista, amb intervencions intermitents en castellà que van posar a prova la paciència de tothom i que van topar amb una actitud exemplar del candidat socialista.

Els presidenciables dels sis partits amb representació al Parlament de Catalunya van enfrontar-se ahir davant les càmeres de TV3 en l'únic debat a sis que hauran vist els electors durant aquesta campanya. El sis també va ser el nombre de blocs en què es va dividir l'espai per a l'intercanvi dialèctic entre els contendents: la crisi,
la identitat, la llengua i la cultura, les infraestructures i els pactes postelectorals. Una cursa d'obstacles temàtics que va desenvolupar-se amb certa agilitat, amb intervencions curtes i intercanvis creuats educats, especialment si es compara amb el que és el to habitual dels debats i tertúlies televisives en ús i si s'exceptua el to de Rivera, més pròxim als millors moments d'Intereconomía.

Després d'una primera sèrie de preguntes curtes d'escalfament del moderador, Josep Cuní (que va portar el debat de manera discreta i efectiva), el
primer capítol es va centrar en la crisi econòmica. Hi va haver coincidència pràcticament unànime
en la necessitat de millorar l'educació, especialment la formació professional, de cara a connectar de manera eficient l'economia productiva i els
treballadors.

També hi va haver força convergència en el parer que la crisi a Catalunya és, en bona part, de confiança. Artur Mas va criticar la falta de cohesió d'un tripartit amb una sensació de confusió permanent. Montilla va respondre (a aquesta i d'altres interpel·lacions) sense perdre el posat però amb una certa crispació i, a diferència de la resta de candidats, mirant directament a càmera en molts moments.

Va ser el segon capítol, el dedicat a les relacions entre Catalunya i Espanya, el que va proporcionar el primer gran moment de la nit. Joan Puigcercós va oferir-se a Artur Mas per acompanyar-lo en el camí de la reivindicació del concert econòmic a canvi de convocar el referèndum per la independència si es constata que Madrid tanca la porta al concert. El convergent es va limitar a celebrar que el republicà posposés les ànsies independentistes a l'obtenció d'un millor finançament, cosa que Puigcercós va negar.

L'apartat de la immigració va començar amb una curiosa disputa entre Sànchez Camacho, que va dir que venia de família immigrant, extremenya i andalusa, i el candidat de Ciutadans, que li va etzibar que això no és ser immigrant perquè és ser tan espanyol com els catalans.

Els moments més tensos van tenir lloc en el bloc de la llengua, quan els representants del PP i C's van fer donar al límit les costures de l'educació i el respecte, utilitzant el castellà de manera desafiadora, provocació en la qual no va caure ningú.

Després d'aquest moment calent, el to va anar baixant en un encreuament de disputes de to menor fins als moments finals, en els quals Montilla, com a últim cop, va llançar el guant d'un debat cara
a cara, només en català, que Mas es va mostrar disposat a fer allà mateix. Continuarà, o no.