Una xarxa sanguinària

El seu nom és sinònim de terror global. Des de finals dels anys 90 i fins dijous passat a Marràqueix (Marroc), Al-Qaida ha deixat el seu segell en desenes d'atemptats que han provocat milers de morts i ferits arreu del planeta, des de l'Amèrica del Nord fins a l'Àsia sud-oriental, passant per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Tot va començar a Nova York, on l'organització terrorista es va donar a conèixer amb l'explosió d'una furgoneta bomba als soterranis de les Torres Bessones que va matar sis persones. El nom d'Ussama ben Laden ja va aparèixer associat a aquell atemptat.

Al-Qaida tornarà a llançar un avís a Washington. Primer en territori de l'Aràbia Saudita, amb un atac contra una base militar nord-americana que va deixar 19 soldats morts el 1996 i, dos anys més tard, amb les explosions contra les ambaixades dels EUA a Kenya i Tanzània, amb un balanç de 224 morts, entre els quals una dotzena de nord-americans. Dues setmanes després, el president Bill Clinton declara Ben Laden enemic número u dels EUA i llança atacs amb míssils contra els seus refugis a l'Afganistan i el Sudan.

Són el preludi dels grans atemptats, els de l'11 de setembre del 2001 a Washington i Nova York, les imatges dels quals quedaran impregnades per sempre a la retina de milions de teleespectadors. Dos avions comercials segrestats s'estavellen contra les Torres Bessones de Nova York i ensorren tot el World Trade Center; un tercer aparell cau sobre el Pentàgon, a Washington, i un quart s'estavella a Pennsilvània. Prop de 3.000 persones moren en aquells atacs.

L'11-S va traumatitzar tot un país i va canviar el món. Tot seguit vindran les guerres de l'Afganistan i l'Iraq, l'infern dels camps de detenció de Guantánamo i l'inici de la lluita contra el terrorisme internacional. Tot i la croada mundial contra la seva organització, Ben Laden seguirà colpejant interessos turístics i militars occidentals arreu del món. En aquesta ofensiva s'emmarquen els atemptats del 2002 a l'illa tunisiana de Djerba i al complex turístic de Bali, a Indonèsia, que van provocar més de 200 morts. L'any següent van arribar els atemptats coordinats de Casablanca, al Marroc, que van deixar 45 víctimes mortals, i l'atemptat amb camió bomba contra el quarter general de l'ONU a Bagdad, que va obligar l'organització internacional a retirar-se de l'Iraq.

Més a la vora, el terror d'Al-Qaida es va fer sentir en tota la seva cruesa en els atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid, on diverses bombes activades per control remot van esclatar de forma coordinada contra diversos trens de la xarxa de rodalies de Renfe en hora punta. Gairebé 200 persones van morir en aquella matança.

També el Regne Unit rebria el càstig d'Al-Qaida, el 7 de juliol del 2005, quan una sèrie d'atacs amb bomba a la xarxa de transport públic de Londres va acabar amb la mort de més d'una cinquantena de persones. Els autors dels atemptats són joves islamistes nascuts a la Gran Bretanya.

Catalunya –identificada per Washington com a principal focus del gihadisme de tota la regió mediterrània, segons documentació filtrada per Wikileaks– també coneix bé els cops de l'organització de Ben Laden. Els cooperants catalans Alicia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pascual, membres de la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària, van ser segrestats per la branca magribina d'Al-Qaida (AQMI) quan viatjaven per Mauritània, i van patir un dels captiveris més llargs de l'organització (268 dies, Roque i Vilalta, i 101, Gámez), abans de ser alliberats, l'agost de l'any passat, els dos primers.