La doble incògnita
CiU i el PSC es disputen l'hegemonia municipal, amb la batalla de Barcelona com a referent
Les acampades continuen malgrat la prohibició, amb l'interrogant de quin efecte tindran en els comicis
en 947 municipis
Quan falten sis dies perquè es compleixin sis mesos justos de la celebració de les eleccions al Parlament, els catalans tornen un altre cop a les urnes. Però l'escenari no és el mateix. Les protestes multitudinàries a Barcelona i altres poblacions de Catalunya obren una doble incògnita: si CiU serà capaç de trencar l'hegemonia municipal que el PSC ha mantingut des dels primers comicis locals del 1979 i quins seran els efectes de la revolta dels “indignats”.
Les acampades continuaven ahir, jornada de reflexió, amb la tolerància de les forces de seguretat, malgrat la prohibició de la Junta Electoral Central. Van transcórrer sense incidents, en un ambient festiu però també reivindicatiu. Els Ministeri de l'Interior considera que el fenomen va tocar sostre la nit del divendres, quan es calcula que hi van participar arreu de l'Estat més de 60.000 persones, 10.000 a la plaça de Catalunya. L'objectiu, però, dels participants en la protesta és continuar fent acampades més enllà de la jornada electoral d'avui.
En fer el recompte dels vots, s'haurà de valorar el pes que hi hauran pogut tenir aquestes expressions de malestar social, sobretot –tot i que no només– protagonitzades per joves. Més encara tenint en compte que 227.000 dels 5,3 milions de catalans cridats a votar podran fer-ho per primer cop avui.
En plena crisi econòmica i amb l'atur, a Catalunya, prop del 20%, caldrà veure si les crides que les formacions polítiques han anat fent amb insistència aquests últims dies de la campanya electoral donen els seus fruïts i se supera el 53,86% que es va registrar l'any 2007. Cal tenir en compte que les municipals, tradicionalment, engresquen més que les eleccions al Parlament però menys que les espanyoles.
Una altra de les xifres que serviran per mesurar la temperatura de la indignació que hi ha al carrer serà la del vot en blanc, que en els comicis locals del 2007 i quan ja es parlava sense embuts de la desafecció política va arribar al 3%, el percentatge més elevat assolit mai en unes municipals.
En vista d'aquest escenari, i amb la intenció dels “indignats” de no posar data de caducitat a la seva protesta, els partits faran avui un altre examen. Històricament, els socialistes han estat hegemònics en aquests comicis, i CiU vol posar fi a aquesta realitat. Així, la federació nacionalista, i també el PP, volen aprofitar l'onada favorable generada a les eleccions del 28-N, i el PSC, Esquerra i ICV-EUiA esperen que aquesta no els arrossegui.
Retallades per concretar
Caldrà veure, però, si els votants passaran factura a CiU per les retallades anunciades per part del govern d'Artur Mas, la concreció de les quals ha quedat per després dels comicis. I si els socialistes continuen en la davallada, amb uns líders desapareguts en campanya i un referent a l'Estat, el PSOE, que és a les portes d'unes primàries per trobar un líder i que sembla resignat a cedir el poder al PP.
Barcelona, i les pugnes entre l'actual alcalde Jordi Hereu i Xavier Trias, és per a CiU la mare de les batalles. Les enquestes coincideixen que podria haver-hi un tomb a la capital catalana, el mateix que podria passar a Girona. Més difícil ho té la federació nacionalista a Tarragona i, sobretot, a Lleida, on es dibuixa un panorama força estable amb Àngel Ros repetint a l'alcaldia.
Aquests sondeigs, però, no recullen l'impacte del moviment dels “indignats” en els resultats a les eleccions convocades en el 947 municipis catalans. És majoritària l'opinió que tindrà poca incidència entre les formacions més conservadores, amb un votant més fidelitzat, mentre que poden desmobilitzar els electors de l'esquerra.
Siguin quins siguin els resultats a les urnes, a partir de demà la majoria dels partits catalans iniciaran la preparació dels seus congressos, que en el cas de dues formacions, el PSC i Esquerra, serviran per renovar, a la tardor, les seves cúpules, que van quedar seriosament tocades després del 28-N.
