Brussel·les proposa reformar la política agrària per fer-la més 'verda' i més justa

La Comissió Europea (CE) ha presentat aquest dimecres la proposta per reformar la política agrària comuna (PAC) a partir del 2014, amb l'objectiu d'assegurar un repartiment més just i equilibrat de la despesa agrícola europea i donar suport als esforços mediambientals amb fons addicionals per als pagesos més verds. Els governs dels estats, l'Eurocambra i la Comissió començaran a negociar aquest mes la reforma amb l'objectiu d'aprovar-la a finals del 2013.

Entre les principals novetats, Brussel·les aposta per definir clarament qui és un “pagès actiu” i qui no, per evitar que rebin ajudes els qui no tenen en el sector una activitat principal. Els productors que rebin com a màxim 5.000 euros l'any en ajudes directes en quedaran exempts.

També planteja acabar amb els criteris històrics amb què es calculen les ajudes directes dels pagesos i que en principi afavoreixen els antics estats membre, com Espanya i França. Els països incorporats a la Unió Europea recentment ja tenen un pagament únic per hectàrea igual per tot productor.

A més, defensarà altres modificacions, com fixar un sostre màxim al pagament únic perquè no excedeixi els 300.000 euros anuals i evitar que siguin els grans terratinents els que més es beneficien dels suports comunitaris. Aquest límit, però, no afectaria el projecte de Brussel·les de reservar el 30% de les ajudes per premiar les bones pràctiques mediambientals.

Cada govern podrà decidir destinar fins a un 5% del sobre nacional a oferir una ajuda extra a les zones anomenades com 'menys afavorides'. En decisió de cada país quedarà una altra opció per reservar un altre 5% per a suports “limitats” vinculats directament a la producció (ajudes acoblades), amb l'objectiu de pal·liar un possible impacte negatiu en el reajustament dels pagaments directes.

El comissari Ciolos és partidari de fixar un pagament bàsic per hectàrea, a manera de tarifa plana, per a tots els pagesos i per aquesta raó demanarà als estats membres amb més diferències en els pagaments unitaris directes a pagesos, entre els quals Espanya, que iniciïn un “ajust progressiu fins al 2019” perquè en aquesta data hi hagi un pagament únic per a cada sector per Estat membre o per regió.

Fonts europees consultades consideren que aquest punt serà un dels principals esculls en les negociacions i que serà un “problema bastant difícil” de resoldre per als antics estats membre que apliquen referències històriques que tenen en compte la situació de les explotacions entre 2000 i 2002. “No és possible que un pagès segueixi cobrant en funció de la producció que va tenir fa una dècada”, argumenten les fonts.

La reforma que planteja Brussel·les fixa com a prioritats garantir el subministrament segur i de qualitat d'aliments a la població, una gestió sostenible dels recursos naturals i el manteniment de l'“equilibri territorial i la diversitat de les zones rurals”.

Amb aquesta reforma, l'Executiu comunitari vol “justificar millor davant del contribuent” la despesa agrícola de la UE, que actualment suma al voltant de 60.000 milions d'euros, entorn del 40% del pressupost total, expliquen fonts comunitàries. Espanya, un dels principals beneficiaris d'aquesta política, rep uns 7.500 milions d'euros. La Comissió ha proposat que en els pròxims pressupostos, de 2014 a 2020, la despesa agrícola representi entre el 39% (el primer any) i el 33% (l'últim) del total.