Més problemes
L'Estat tanca la porta a la possibilitat de fer una consulta sobre el pacte fiscal al·legant que la matèria supera les competències catalanes
Oriol Pujol insinua que es preguntarà a la ciutadania si fracassa la negociació del concert
Dimecres, el Parlament iniciava la tramitació parlamentària de la llei de consultes no referendàries. Dos dies després, el govern espanyol advertia: no es pot preguntar als catalans sobre el pacte fiscal. L'executiu estatal considera que el model de finançament que reclama el govern va més enllà de les competències de la Generalitat i que, per tant, tampoc podria ser objecte d'una consulta.
L'advertiment el feia ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, després del Consell de Ministres, quan apuntava que el pacte fiscal “excedeix l'àmbit local i el de les comunitats autònomes”, límits que es marquen per a les consultes no referendàries. “Aquesta és la posició del govern, al qual correspon fer complir la Constitució i la llei”, deixava clar la número dos del govern espanyol. Si en el cas de la llei de referèndums impulsada pel tripartit la dificultat a l'hora que els ciutadans s'expressessin a les urnes procedia del fet que l'Estat espanyol havia d'autoritzar la pregunta, en el cas de la normativa de les consultes no referendàries el problema seria la matèria, que ha de ser estrictament competència de la Generalitat o dels ajuntaments. I el govern de Rajoy interpreta que la possibilitat que Catalunya modifiqui el seu sistema de finançament afectaria, de retruc, la resta de territoris i, per tant, l'Estat.
Això, malgrat que la llei que ha entrat a la cambra catalana aquesta mateixa setmana sempre s'ha plantejat –amb la boca petita– com el possible pla B en cas que fracassi la negociació amb Madrid per al pacte fiscal. De fet, ahir mateix, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, reconeixia que fer una consulta sobre el pacte fiscal és “una possibilitat”. “No podem menysprear la possibilitat de consultar el país i de demanar-li l'opinió”, deia en declaracions a Catalunya Ràdio.
La llei ha aixecat els temors de la dreta política i mediàtica, que s'ha alçat contra una normativa que tot just comença el camí parlamentari. Per Pujol, s'està produint un “xoc de trens” en què Catalunya comanda la locomotora més petita. “Tenim un problema entre Catalunya i Espanya”. També ho veu així el president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida. El cap de files de CiU a Madrid discrepa de la vicepresidenta espanyola, però insisteix que el govern no ha pres cap decisió sobre la possibilitat de consultar sobre el pacte fiscal.
LES FRASES
La independència econòmica
Independència econòmica, no pas política. És la posició de l'exconseller d'Economia Antoni Castells, que veu viable que Catalunya s'emancipi de l'Estat espanyol, pel que fa al model de finançament. “És viable”, deia en una entrevista a TV3 i per segona vegada en els últims dies.
Castells també va valorar la balança fiscal feta pública dilluns pel govern de CiU, que calcula que Catalunya suporta un dèficit fiscal del 8% del PIB del 1986 al 2009. Un total de 213.963 milions que no han tornat a Catalunya durant dues dècades. “Tenim un dèficit excessiu i estructural”, va assegurar Castells, que, tot i això, no va donar per bones les xifres fetes públiques per CiU i que el PSC ha posat en qüestió. L'exconseller d'Economia es va mostrar partidari de jugar “amb totes les cartes sobre la taula” perquè les peticions catalanes “no quedin desacreditades”.
Retirat de la vida pública i en un discretíssim segon pla des que es va allunyar de l'antiga direcció del PSC, l'exconseller va reaparèixer fa dues setmanes al costat del nou secretari dels socialistes, Pere Navarro, en la presentació del model propi que demana el partit i que, de fet, és l'evolució del del 2009.
