Les cartes de l'oblit

Qui era Jaume Creus i Ventura? Qui era l'home que des dels anys trenta fins als cinquanta s'escrivia amb figures tan rellevants com ara Lluís Companys, Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili i Josep Trueta? Un de tants herois anònims de l'època de la República i la Guerra Civil espanyola reapareix avui des de l'oblit en format epistolar. Aquest Jaume Creus i Ventura (Vilassar de Mar, 1885-Barcelona, 1975), empresari del tèxtil i dirigent a l'ombra de l'ERC dels anys trenta i quaranta, va mantenir una interessant correspondència que ara, un cop descoberta i feta pública, mostra capítols personals extraordinaris de la història del país.

Fa molts anys, en un pis del carrer Comte Borrell, a l'Eixample barceloní, un drapaire anònim va trobar prop d'un centenar de cartes en carpetes ordenades alfabèticament. Per pura casualitat, havent passat per diverses mans durant anys i anys, la històrica troballa va acabar ara fa uns mesos en mans de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Aleshores només restaven 29 carpetes: de la C (de Companys) a la F. “Suposem que si s'hagués guardat fins a la lletra M tindríem importantíssimes cartes de Macià, perquè Creus era molt amic del president”. Qui explica això és el manresà Quim Aloy, l'historiador que s'ha ocupat d'escanejar, passar totes les cartes (manuscrites i mecanografiades) a l'ordinador i difondre'n el contingut. Segons el seu curador, es tracta “d'una magnitud important”. Ara es poden consultar les cartes al seu web i, les originals, a l'Arxiu Nacional. El tresor es va completar amb una segona tongada. Un cop morts tant Franco com el mateix Creus, el dentista de l'empresari, Lluís Willaert, va anar a buscar en un pis d'Andorra una caixa que contenia desenes de cartes més de polítics i intel·lectuals de l'època republicana. En conèixer que Memòria.cat estava publicant cartes de Creus, Willaert va donar totes les que havia guardat –entre les quals de Trueta i Rovira i Virgili– fruit de la seva expedició andorrana. L'intercanvi epistolar de Creus, en total, contenia cartes de Companys, Casals, Rovira i Virgili i Trueta, però també d'altres noms rellevants com ara el de Ventura Gassol –properament se'n publicaran algunes cartes i tres poesies inèdites–, Josep Dencàs, Manuel Carrasco i Formiguera i Heribert Barrera, així com l'excap dels Mossos d'Esquadra republicans Enric Pérez Farràs.

El més destacat de les carpetes de Creus són les cinc cartes que li va enviar el president Lluís Companys, totes escrites a la presó entre el 1934 i el 1936. Rere els barrots de les presons a Madrid i El Puerto de Santa María (Cadis), va aprofitar les missives per reivindicar la seva, aleshores criticada, actuació durant els fets del Sis d'Octubre del 1934. Sorprèn la confiança de les confessions de Companys a Creus. “La meva posició segueix invariable. Sóc contrari a defalliments, ni transaccions, per cap motiu ni excusa. La línia del 6 d'octubre no s'ha d'entelar ni enterbolir”, va escriure de pròpia mà, després del judici militar que el va condemnar a 30 anys. Un cop superats els durs moments inicials, en una altra carta de finals del 1935, Companys ja començava a veure “un canvi de panorama” en la política estatal. “Això està ja a les acaballes. Hem passat molts perills ja esvaïts. Ara lluiran prompte les noves aurores.” Quatre mesos més tard, el Front Popular va guanyar les eleccions i Companys va ser alliberat.

La resta de cartes, de polítics, artistes i homes de negoci de l'època, narren l'epopeia d'aquells anys, sobretot de l'exili i la Segona Guerra Mundial.Aquí destaquen les cartes que Pau Casalsva enviar entre l'esperança d'enderrocar Franco el 1945 i la consolidació del règim franquista, cap al 1948. Les cartes mostren un Casals ple d'il·lusions però també de neguits, durant els primers anys d'exili. “La nostra alegria és gran”, va escriure el compositor el maig del 1945 des de casa seva a Prades. “Ara, que aviat ens deixin tornar a casa”, hi va afegir.

Sorprèn el grau d'emoció, intensitat i confiança de les cartes dels líders polítics i culturals dels anys de la República. Llegir totes les cartes ofereix avui una anatomia emocional del que hi havia rere aquells referents. Un tresor que avui s'ha recuperat de l'oblit gràcies a la meticulositat d'un heroi desconegut anomenat Jaume Creus.