Memòria
Objectiu: matar Companys
Apareixen noves dades sobre el complot del nacionalisme català contra el govern de la Generalitat la tardor-hivern del 1936
Un llibre dirigit pels historiadors Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez reconstrueix un dels “tabús catalans” de l'època republicana
“El complot és un tema tabú.El president passa de ser una figura criticada a convertir-se en un màrtir”
El 25 de novembre de 1936, el conseller en cap, Josep Tarradellas, torna tan ràpidament com pot en cotxe de València a Barcelona. Estava reunit amb el govern espanyol, però ha rebut una notícia gravíssima. S'ha descobert el que sembla un complot contra el govern de la Generalitat. Però no un complot feixista ni anarquista... sinó un pla de cop d'estat per part del nacionalisme radical català. L'anomenat aleshores moviment separatista conspira contra el president Companys. La temptativa de cop va fracassar però va costar la vida al comissari d'Ordre Públic i va forçar a l'exili el president del Parlament, Joan Casanovas, i els líders d'Estat Català. Ara, 76 anys després, el llibre Contra Companys, 1936, reconstrueix amb més detalls que mai una història tabú del catalanisme.
Un cop perduda la guerra, Catalunya no torna a parlar gaire del tema. Tothom evita una qüestió espinosa. Molts dels que hi van estar implicats moren just després de la guerra i els que no moren no volen parlar-ne després de l'assassinat de Companys perpetrat pel franquisme. La qüestió només reapareix momentàniament l'any 1984 gràcies a les investigacions de Josep Maria Huertas Claveria. El periodista barceloní descriu aquell instant en què Tarradellas arriba a Barcelona a les 6 de la matinada d'un fred 25 de novembre del 36. Membres del govern li expliquen per què havien detingut el comissari d'Ordre Públic de la Generalitat, Andreu Rebertés, militant com ells d'ERC. Els motius podrien ser dos, igual de tèrbols tots dos: per haver ordenat l'assassinat de la seva madrastra per una qüestió d'herències o per un assumpte relacionat amb el robatori d'un tren amb lingots d'or de la República. Veient-se atrapat, Rebertés va cantar. A canvi de salvar la seva vida, destapa un complot per posar fi al govern de Companys que seria obra de sectors nacionalistes. No li servirà de res. Ell mateix acabarà sent assassinat en circumstàncies fosques quan fugia cap a França. El descobriment del complot provoca una espiral de detencions: detenen diversos dirigents d'Estat Català i conviden a l'exili el president del Parlament. Diuen que Companys va dir a l'aleshores líder d'Estat Català, Joan Torres Picart: “Així, tu, Joanet, em volies matar?” Aleshores, segons expliquen ara els historiadors autors del llibre Contra Companys, 1936, Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez, la qüestió “es va tapar per sempre, ja que a Companys no li interessa esbombar-ho i opta per enviar a la frontera els seus enemics”. A la premsa només hi apareix al diari Solidaritat Obrera, de la CNT. I després, el silenci.
L'origen del complot seria l'enuig contra Companys d'un nombre indeterminat de militants d'Estat Català, Acció Catalana, Unió Democràtica i, fins i tot, sectors d'ERC. Volien tornar a controlar la situació i culpaven el govern català d'haver cedit poder a la CNT. Ucelay i Gonzàlez expliquen que a Catalunya tots els partits d'esquerres lluitaven contra el feixisme, però els enfrontaments interns eren molt grans. En aquells primers mesos convulsos, Ucelay-Da Cal considera que aquests sectors del nacionalisme radical creuen que “Companys conscientment ha pactat amb el caos” i, segons el mateix historiador, “la idea té part de veritat perquè el president no té recursos per enfrontar-se a la CNT i ha d'intentar donar-los prou corda fins que es pengin ells mateixos”. Aquests grups rebutgen la proposta d'esperar i recorden que Companys era un antic “advocat d'anarquistes”. El seu objectiu és posar fi a la guerra a Catalunya sigui com sigui independentment del que passés a la resta de l'Estat. Alguns plantegen negociar amb França –o, una minoria, amb la Itàlia de Mussolini– perquè els ajudi en una possible secessió catalana; d'altres, com també defensava la Lliga de Francesc Cambó, plantegen fins i tot negociar amb Franco la rendició a canvi d'una autonomia relativa per a la Generalitat en el futur.
Els més contundents en la crítica eren els nacionalistes d'Estat Català. Un mes abans de l'inici de la Guerra Civil, l'organització es va escindir d'ERC i va crear un nou partit. Primer, amb Josep Dencàs de líder fins la fugida a Itàlia; i després, amb Torres Picart. El grupuscle independentista, amb un suport teòric d'alguns sectors nacionalistes, va ser un dels impulsors del complot teixit entre juliol i desembre del 36.
Contra la revolució del 36
L'aixecament nacionalista per trencar la suposada “entesa” de Companys amb la CNT tenia com a objectiu, segons indicaven des d'Estat Català, “catalanitzar la revolució” i, sobretot, derrotar els anarquistes. Els historiadors Ucelay i Gonzàlez creuen que tindrien l'ajuda dels homes del comissari Rebertés i un presumpte suport “institucional” del president del Parlament, Joan Casanovas. Un dels punts clau del cop era la preparació d'un cos militar –les Milícies Pirinenques– per ocupar Catalunya baixant des de les muntanyes. El complot, segons els historiadors, havia d'assaltar el poder, expulsar els anarquistes, refer la policia tradicional i, finalment, assassinar o no Companys.
El possible intent de cop d'estat fracassa estrepitosament. Arnau Gonzàlez opina avui que “fracassa com totes les iniciatives armades del catalanisme des de Prats de Molló” per falta de capacitat de decisió i força de mobilització en el moment clau. Ucelay-Da Cal, però, situa al centre del fracàs “una peça tova” com seria el comissari Rebertés i els problemes dels seus afers personals.
Però volien, realment, matar el president? Mai ha quedat del tot clar. Si Companys es posava a favor d'Estat Català potser no calia eliminar-lo. Tanmateix Ucelay-Da Cal està convençut que Albert Esteva, un militant nacionalista radical, era l'home escollit per al magnicidi. “A mi em va dir ell personalment –explica Ucelay– que tenia ordres de matar Companys amb la seva pistola. No d'organitzar el seu assassinat, sinó de fer-ho ell mateix.”
Sorprèn que el complot contra Companys sigui avui dia tan desconegut per la majoria de catalans. Un cop acabada la dictadura, ni historiadors, ni periodistes ni la mateixa ERC –el partit de Companys i Macià– van recuperar l'assumpte per establir la seva veracitat. Ara el llibre Contra Companys omple un silenci històric. Ucelay-Da Cal està convençut que el complot és un “tema tabú”: “Durant la guerra no se'n pot parlar pel control de la premsa. I després, un cop assassinat Companys, el president passa de ser una figura desacreditada i criticada per gairebé tothom a convertir-se en el president màrtir.” La conspiració, a més, va deixar poc rastre de documentació. Els testimonis van callar més que no van dir. La investigació es basa ara en velles entrevistes i documentació “fresca i nova” dels arxius italians i francesos. “No hi ha un document que sigui el pla concret per assassinar Companys... però la convergència de tots els textos et permet fer un mapa sobre un complot contra el president”, defensa Gonzàlez. El llibre, amb més preguntes que respostes, és un primer pas per saber la veritat del complot.
Els historiadors Ucelay-Da Cal i Gonzàlez també s'atreveixen amb altres qüestions tabú al voltant del nacionalisme català. Segons Gonzàlez, ja és hora de parlar de temes com ara els “possibles contactes amb potències estrangeres, possibles contactes amb l'Espanya franquista, converses amb la Itàlia feixista de Dencàs...” Els historiadors de la Transició, segons diuen, no podien tocar algunes qüestions, sobretot relacionades amb “el mite Companys”. Els autors, però, també es defensen de les crítiques que puguin venir. El seu treball “pot donar ales als enemics de Catalunya” però, segons Ucelay, “una societat que aspira a ser madura pot parlar dels seus draps bruts en lloc de tenir una versió de cotó fluix del seu passat”.
