Catalunya aprova
Hisenda assegura que no pagarà els 211 milions i obliga a més privatitzacions
La tercera és la bona. Si més no, de moment. El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) va donar ahir llum verd al pla de retallades que a partir d'ara aplicarà la Generalitat per complir amb el dèficit de l'1,5% que se li exigeix des del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Després de llargues negociacions, el projecte del govern d'Artur Mas va rebre el segell de Madrid. Però el fet de passar el primer examen només implica un lleuger respir per al conseller Andreu Mas-Colell. Perquè ara toca la part més crítica: acabar d'executar en els pròxims mesos totes les mesures que consten en els més de 50 folis dipositats a Hisenda. I en aquest procés de garantir que els plans no són paper mullat, el ministre Cristóbal Montoro va avisar que es mostrarà tan o més dur i implacable del que ja ha estat durant el temps que ha durat la seva elaboració.
El govern de Mariano Rajoy, doncs, controlarà fins a l'última xifra negociada a Madrid. I és per això que l'amenaça d'intervenció o de fortes sancions s'aparca temporalment, però en cap cas no es dilueix. Sigui com sigui, quan va sortir de la reunió, Mas-Colell insistia que no és moment encara de relaxar-se, però sí que assegurava sentir-se satisfet pel fet que entre tots, i al marge del color polític de cadascun, han “enviat un missatge molt potent” per suavitzar el recel de la UE
i el setge dels mercats.
La negociació amb Catalunya ha estat de les més complexes i tibants. Un dels últims esculls per tancar l'acord ha estat, precisament, la inclusió dels 211 milions d'euros pendents de cobrar de la liquidació corresponent al 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. En vista de l'evidència que Rajoy no els inclourà en els comptes del 2012, Montoro va exigir al govern de Mas que busqués una alternativa per garantir que al final de l'exercici no es produirà un forat. El pla preveu un afegitó en què s'indica que si no s'obtenen els diners, sortiran de la venda de més patrimoni per valor de 283 milions.
Si bé Mas-Colell presentava el fet que Hisenda hagi permès que es mantingui la suma com un triomf de les tesis del govern català perquè l'Estat reconegui el deute, el secretari d'estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, confirmava ahir els pitjors pronòstics assenyalant que s'havia exigit una mena de penyora a la Generalitat per garantir-se que “en el supòsit, totalment real, que els diners no es rebin” es prevegi una altra font per obtenir el finançament.
El que no s'ha fet públic és què més es privatitzarà. Es vol mantenir la màxima reserva per evitar que es devaluï, segons constatava Beteta. Això sí, el ministeri s'ha assegurat bé de conèixer tots els detalls del pla B de Mas-Colell.
En tot cas, i en vista del fet indicat per fonts del PP català que Rajoy ha acabat admetent l'existència del deute i que s'avindrà a pagar-lo quan arribin temps millors, des d'Hisenda s'insistia anit que “les coses no són així”. I afegien que si s'ha tolerat que constin els 211 milions és perquè “CiU aspira a obtenir els diners durant la negociació al Congrés”. Però no li auguren cap èxit.
Més o menys pressa
Aparentment més resignat a no cobrar-ho, quan va sortir de la reunió Mas-Colell va subratllar que si no arriben els 211 milions s'hauran “d'accelerar les privatitzacions”, mentre que si es cobressin s'ho podrien prendre amb més calma. “En tot cas, tenim aquesta qüestió bastant apamada”, concloïa.
Dins la reunió, els consellers dels diversos territoris van exposar el contingut dels seus plans. Només Astúries va suspendre. I Andalusia també va tenir dificultat per obtenir l'aprovat. Fins i tot va ser necessària la intervenció de Mas-Colell perquè Hisenda i els de Griñán fessin l'últim intent per entendre's. El conseller recordava que a Catalunya ha necessitat moltes reunions per arribar a un acord que, de fet, es va
tancar pràcticament a les portes de la reunió.
