Les comunitats ajustaran 18.300 milions per complir
Hisenda aprova setze plans d'ajustament després de forçar un gir a Andalusia
Només suspèn Astúries per falta de govern
Els ‘hispabons' naixeran al juliol però d'ús “estricte” i lligat al dèficit
L'atmosfera d'un Ecofin a vida o mort amb què havia embolcallat el Consell de Política Fiscal i Financera –“tenim els ulls de tot Europa posats damunt de nosaltres”– va espantar el mateix ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per l'expectativa que ell havia sembrat. “No es tracta de convertir la reunió en un fet històric, l'única història és complir”, deia ahir. Com si demorés l'ofrena als mercats, Montoro va trigar 50 minuts a revelar l'abast dels ajustaments amb què les comunitats intenten complir el seu 1,5% de dèficit i no elevar el 5,3% que l'Estat promet complir el 2012. Hisenda va aprovar setze plans d'ajustament per import de 18.349 milions i només en va suspendre l'asturià.
L'escrutini dels “ulls de tot Europa” no va evitar que la cita del Consell de Política Fiscal i Financera – l'òrgan que aplega el titular d'Hisenda amb els consellers autonòmics del ram– comencés més de mitja hora tard. L'examen tenia un regust a última revàlida, perquè Montoro havia alertat que les disset comunitats afrontaven una de les seves últimes ocasions per comprar la credibilitat dels mercats i rebaixar la prima de risc des del sostre insostenible dels 500 punts bàsics.
En espera d'aprovar l'ajust asturià per valor de 616 milions quan el nou president socialista, Jesús Fernández, assumeixi el càrrec, els setze plans d'ajustament recullen una reducció de despeses per valor de 13.071 milions i un augment d'ingressos de 5.278 milions. En total, un ajustament global de 18.349 milions. En el lot d'ingressos les comunitats recullen alces del seu tram de l'IRPF i dels impostos mediambientals.
Curiosament, passar del 2,9% de dèficit amb què van tancar el 2011 a l'1,5% compromès davant la UE per al 2012 exigiria només un ajust comptable de 14.000 milions a priori. Tant el ministre Montoro com la seva mà dreta a Administracions Públiques, Antonio Beteta, no admeten que l'Estat jugui a crear un coixí extra per evitar sorpreses en el tancament de l'exercici, però les dades comptables alimenten la sospita d'un baló d'oxigen addicional de 4.000 milions per conjurar possibles desviacions.
Mediació de Mas-Colell
L'examen als plans es va concedir després d'un viu creuament d'esmenes i gargots en les últimes 48 hores coronat amb un tens Consell de Política Fiscal i Financera en què la consellera andalusa Carmen Martínez Aguayo i Montoro van necessitar mediació desinteressada d'Andreu Mas-Colell per fer-los entendre el repte d'oferir el missatge unitari de fermesa amb el dèficit. L'objecte del litigi eren 506 milions calculats d'acord amb fons europeus que Andalusia s'anotava i Montoro qüestionava sota l'amenaça del suspens. “No exagerem, hi ha temps per parlar-ne i els tècnics de les dues administracions són aquí”, va haver d'exigir Mas-Colell, segons fonts presents, per fer entrar en raó les parts i no trencar la unitat per una disputa local entre el PSOE i el PP que els ulls de la City no haurien perdonat.
Quan se li va demanar si invocar el fantasma de la intervenció era el que havia permès l'aprovat general, Montoro va ironitzar: “No hi ha res com advertir de les conseqüències perquè hi hagi comportaments sans.” “Però jo he estat professor i mai no he jutjat la qualitat de la meva docència pel nombre de suspensos”, va reblar.
En el pròxim Consell de Política Fiscal i Financera, que se celebrarà a mitjan juny, es formalitzarà la partida de naixement dels hispabons, emissions de deute comunes que evitin la competència actual per col·locar bons autonòmics a interessos altíssims. Irònicament, Montoro va alertar que els hispabons seran “estrictes” i “no signifiquen donar empara a les comunitats per diluir les seves responsabilitats” en la reducció del dèficit, un argument idèntic al que Angela Merkel diu al sud d'Europa per vetar l'emissió d'eurobons.
