Últim intent a Madrid

El tripartit sobiranista –CiU, ICV-EUiA i ERC– va aprovar ahir al Parlament de manera solemne reclamar al govern de Mariano Rajoy un model de finançament radicalment nou. Concert econòmic basat en la hisenda pròpia, recaptació de tots els impostos i una limitació de la solidaritat territorial. Un acord històric, però sense cap foto d'unitat. El PSC va rebutjar el moll de l'os del concert econòmic, tot i votar a favor de la majoria de punts. El PP, Ciutadans i Solidaritat se'n van desmarcar del tot. El memorial de greuges català del segle XXI exigeix un sistema per salvar les delmades finances públiques de la Generalitat. En paraules del president Artur Mas, és “o ara o mai”. Afronta, així, el que podria ser l'últim intent per pactar un encaix financer –però també polític– de Catalunya dins l'Estat.

L'esperadíssim ple del pacte fiscal va xocar amb la probable petició de rescat de la Generalitat al fons de liquiditat per a les autonomies de l'Estat. Mariano Rajoy, amb la clau i la caixa ben guardades, observava el debat a 600 quilòmetres de distància. El president Mas, deixant enrere els pactes amb el PP dels últims dos anys, va mostrar màxima bel·ligerància. Xoc de trens a Madrid? “Hauríem de dir que o ara o mai, i ho diem ara, perquè el mai no ens el podem permetre i ara tenim la millor conjuntura”, va advertir mirant cap endins i cap enfora. El president va admetre que sap que un PP amb majoria absoluta a Madrid serà un os difícil de rosegar i, fins i tot, ara mateix veu probable una negativa. Tot i això, el camí, tal com va dir i com ha repetit sovint, es va apropant sigil·losament cap al famós “terreny desconegut”. El rerefons polític del debat del finançament és el debat entre independència, autonomia o federalisme. Mas ho va explicar amb les seves paraules: “Aquest debat s'insereix directament en el tema del dret a decidir”. Genuïnament català, el líder de CiU es debatia entre el seny i la rauxa. Primer, la rauxa: va reivindicar que “de tota l'etapa que va començar el 1977, ara és el moment en què s'està dibuixant amb més nitidesa que mai el camí que ha de seguir el poble català”. Després, el seny: “Farem el camí amb el poble d'una manera el més consensuada possible.”

Intenses reunions durant setmanes i setmanes van aconseguir consensuar –amb cessions mútues– un nou pacte fiscal entre CiU, ICV-EUiA i ERC. Tot i això, el concert econòmic no va aconseguir al Parlament un percentatge de suports com el que hi hauria a la societat catalana. El 75'6% dels catalans, segons el Centre d'Estudis d'Opinió, està a favor que la Generalitat disposi d'un concert econòmic. En canvi, els punts del document que reivindiquen la clau de la caixa i la hisenda pròpia van tenir un 60'7% d'acceptació entre els diputats. El “nou” PSC de Pere Navarro va quedar-se fora de l'acord pel concert, tot i haver votat a favor de la majoria de punts de la proposta fiscal. Després de setmanes de converses, Mas no va aconseguir una fotografia d'unitat total com la del 30 de setembre del 2005 amb l'Estatut. L'intens debat intern dels socialistes va explotar amb el trencament de la disciplina de vot d'Ernest Maragall. L'exconseller va votar “sí” a la proposta íntegra del tripartit sobiranista. La resta de diputats socialistes va abstenir-se en diverses qüestions clau del document. Van quedar políticament propers al grup del “no”, format, per diversos motius, pel PP, Ciutadans o Solidaritat.