[D]
0
Política
París - 11 setembre 2012 2.00 h

“La crisi ha canviat la naturalesa del conflicte polític”

- París

El cap de la secció d'internacional del setmanari polític francès L'Express, un dels més llegits de França, ha cobert, en els seus anys de carrera professional, la desintegració de l'antiga Iugoslàvia i coneix com pocs el procés independentista del Quebec.

Què en coneix, del conflicte polític
que es viu entre Catalunya i la resta
de l'Estat?
Tinc la impressió que la crisi pressupostària que viu Espanya i les autonomies ha canviat la naturalesa del conflicte polític. Les reivindicacions nacionalistes s'inscriuen en un context completament diferent, i sembla més estrany des de l'exterior que el nacionalisme, que fins ara seguia un esquema progressiu de conflicte i gestió entre el poder estatal i els partits nacionalistes, segueixi sent tan reivindicatiu. Ara que Espanya té el futur de l'euro a les seves mans, s'entén malament que aquesta llarga batalla política no tingui una pausa ateses les condicions econòmiques que viu el país.
Justament ha passat al revés. El context de crisi ha augmentat les reivindicacions de l'independentisme català.
La temptació ha estat dir que és culpa del govern estatal, però això no crec que els europeus ho entenguin en aquests moments. És a dir, no es pot demanar un esforç de solidaritat al continent si no hi ha un esforç de solidaritat en el mateix país quan el foc el teniu a casa. Igual que entenia molt bé la lògica catalana que consistia a dir que Catalunya pagava massa impostos...
L'argument segueix sent el mateix, exacerbat per la mala situació econò-mica de Catalunya.
Per exemple, els holandesos ara mateix no tenen gaires ganes de donar més diners a Europa dels que reben, però entenen que hi ha un patrimoni comú, l'euro, que s'ha de protegir. Entenc que els catalans trobin il·legítim aquest desequilibri, és el mateix que al Canadà. Entenc el principi, només dic que avui no es pot demanar als països rics més solidaritat envers els països més pobres per salvar l'euro, i que les regions riques d'aquests països no ho facin interiorment.
Potser el que passa és que Catalunya potser ja no és una regió rica.
Segueix sent més rica que Andalusia
o Extremadura.
Creu per tant que en aquests moments el suport internacional seria més feble?
Exactament, penso que és un error, i dit això deixa'm aclarir que crec que el nacionalisme és plenament legítim, un combat polític normal en un règim democràtic. Cap problema, només dic que des d'un punt de vista europeu, es veuria derogat al principi de solidaritat.
Però veu possible la independència?
Hi vaig començar a pensar quan escrivia sobre nacionalismes europeus. La unitat de Bèlgica és problemàtica, veig la persistència del nacionalisme escocès i veig que Europa és un cos que es mou, canviant. Pujol tenia raó que la construcció europea buida els estats centrals dels seus poders i fa més fàcil l'emergència de molt àmplies autonomies, digues-ne independència. Si Europa va a formes federals, que és el seu destí històric, facilitarà la secessió suau d'alguns països.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides