Un tren que va a batzegades

David Fernández va arribar una hora i mitja tard a l'entrevista amb els alumnes de la Universitat de Lleida. No era culpa seva. El TAV que el portava a la cita no va tenir pietat d'ell ni de la resta del passatge que venia de Barcelona. Els va tenir una estona llarga aturats a l'altura de Montblanc, després els va tornar a l'estació de Tarragona i d'allà, passada una altra estona, va arrencar de nou. No fa pas gaire les avaries i les extravagàncies ferroviàries indignaven fins al punt de protagonitzar les campanyes electorals i d'obligar els ministres a anunciar inversions i passejar-se amb assessors i caps de màrqueting pels túnels en obres. Ara es parla d'altres coses, i els governs ja no presumeixen de gastar, sinó d'estalviar. Però els trens fallen igual. Amb tot, Fernández va baixar a Lleida i va travessar la ciutat cap al campus de Cappont. Anava sol. Ni directors de campanya ni caps de premsa: només un home jove de llargues patilles i barba lincolniana chin curtain fent la recta final de la llarga marxa de l'esquerra independentista en el camí cap a les institucions.

Al lloc l'esperaven els vint-i-tres alumnes que voluntàriament havien decidit convertir-se en entrevistadors per a aquest diari. Són futurs professionals de l'audiovisual, del periodisme, de la medicina, del treball social, del dret i de l'educació. N'hi ha que votaran per primer cop, i n'hi ha que estan a punt d'accedir a un món laboral incert. Abans de la trobada reconeixien que sabien poc de l'entrevistat. Alguns s'havien documentat i portaven una bateria de preguntes. D'altres havien decidit improvisar en el darrer moment. Mentre esperaven, van explicar que els preocupen les taxes universitàries, les retallades, el futur laboral, i la independència, és clar. No tots en són favorables. N'hi ha que la consideren una cortina de fum, d'altres la firmarien ara mateix. Són crítics. Una estudiant va dir que ella no pensa votar: no hi creu, en els polítics, perquè només han fet cas d'una manifestació i no de les altres que reclamen un futur per a la seva generació. Li van replicar uns altres que votaran més motivats que mai perquè s'hi decidiran moltes coses. Cap dels vint-i-tres no vol perdre el tren del futur, malgrat que sigui un tren que ara vagi a batzegades.