La CUP prioritza l'estat del benestar o el camí a la independència?
Les dues coses. La CUP, per definició, treballa en aquestes dues línies i continuarem en aquesta feina perquè un país és la seva gent.
Per què després de la Diada, la CUP es presenta a les eleccions?
És una qüestió del temps polític, ja que la manifestació de l'11-S marca una fita històrica per la independència i l'alliberament nacional. Un altre factor és que la CUP fa 40 anys que lluita per la llibertat del país, tot i que ara hi ha qui prova d'apropiar-se'n després del frau de l'Estatut, d'un permanent pacte amb l'Estat i aplicant les pitjors retallades socials des de la dictadura. Em refereixo a CiU, és clar. Una altra raó és l'emergència social, falta una veu al Parlament que és la nostra, la dels aturats, joves condemnats a l'exili i els tres milions de pobres dels Països Catalans. I hi ha encara un argument més, que és la qualitat democràtica. Hi ha hagut un cop d'estat financer. La sobirania la roba Madrid, però avui també els mercats.
Què opines de la fragmentació del vot d'esquerres i que molts partits tenen la independència com a principal exponent al seu programa?
Les esquerres són com el lavabo, que sempre és al fons i, a més, a la dreta. Nosaltres venim de la protesta ciutadana. I no ens representen les esquerres actuals. Aquest és el drama, que la dreta guanya per incompareixença de l'esquerra. No ha tingut un projecte coherent i sòlid que defensés programes i valors per transformar les desigualtats socials. Es defensa més la democràcia des de baix, dels moviment de base, que al Parlament. Cal fer una esmena general a una democràcia que té el centre de poder allunyat de la gent.
Què ofereix la CUP que no ofereix cap altre partit?
No tenim cap vareta màgica ni direm que som els salvadors de la pàtria. Ens trobem en una cruïlla històrica i en una crisi política, institucional, econòmica i democràtica i o ens en sortim tots i ho fem entre tots o no ens en sortirem. Cal compromís i responsabilitat de tothom. Avui el gest més transformador contra la crisi és preguntar a la nostra veïna de 70 anys si ha sopat, perquè la pobresa afecta cada dia més la gent gran.
Quines raons dónes a un que no és independentista perquè es voti per la independència?
D'entrada, que n'estem farts que Espanya ens robi i que un poble que va viure 40 anys de dictadura es mereix al segle XXI arribar a la llibertat política, que és el dret a decidir. També com a homenatge als avis i àvies, que s'han deixat la vida, patit presó i tortura, i que ells, en condicions molt pitjors, ho van defensar. És a dir, la màxima llibertat política i la màxima justícia social per a aquest poble.
Parleu de nacionalitzar la banca i sectors estratègics i aturar les retallades. D'on penseu treure els diners per fer-ho?
Del frau fiscal, que a Catalunya ja són 16.000 milions d'euros, tres vegades més que les retallades del govern d'Artur Mas. I després, amb una política fiscal.
Què diries a aquella gent d'esquerres i independentista que pensa donar el seu vot a CiU?
Els diria que s'alliberin d'aquesta síndrome d'Estocolm. Que Artur Mas va ser qui va retallar l'Estatut i que CiU va pactar amb el PP portant una gran degradació cultural i nacional al país. Hi ha qui diu que el garant de la unitat d'Espanya és l'Exèrcit, però aquest garant és CiU.
Quina alternativa d'esquerres hi ha que no sigui independentista?
Sincerament, no hi ha alternativa. La transició política és morta i es va crear un estat autonòmic només per diluir les reivindicacions nacionals de catalans, bascos i gallecs. Ara alguns parlen de federalisme, però per federar-se ho has de fer amb algú, i quants n'hi ha a l'altra banda? Primer hem de ser lliures i després federar-nos, i nosaltres ho volem fer amb Europa i la Mediterrània. Primer, autodeterminació i llibertat.
Cada vegada hi ha més gent que necessita ajudes i no hi ha recursos per atendre-la?
Les retallades d'Artur Mas han suposat més de 5.500 milions, i La Caixa en cinc anys de crisi ha guanyat 7.800 milions. Mireu si hi ha recursos per evitar retallades i atendre la gent. La política s'ha de revertir. Les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH) són les úniques que han aturat 350 desnonaments i les cooperatives de reinserció han creat xarxes de col·laboració i serveis a les persones. Són petites coses, però només aquests moviments estan fent alguna cosa.
Què plantegeu des de la CUP en el casos de desnonaments?
Com deia, no tenim una vareta màgica, però donem suport a la dació en pagament, que és la fórmula per aturar-ho.
La CUP vol declarar el deute de Catalunya com il·legítim com va fer Correa a l'Equador?
El deute privat, que el pagui qui l'ha generat, perquè el rescat de la banca ja ens han costat 1.800 euros per persona i 42.000 milions d'euros. Pel deute públic proposem la suspensió de pagaments, perquè hi ha prioritats, i primer cal pagar la despesa social per la pobresa creixent i l'atur. Després cal fer una auditoria per saber què, per què es deu i quin ha estat el model de gestió al país del 3%, dels cas Pretòria i Palau de la Música, de Fabra i Camps. La resta de deute públic ja es pagarà a terminis. L'endeutament també és una política econòmica i defensada per molts experts.
Com financeu la campanya?
Els diners surten de les aportacions i estalvis de les assemblees locals. La despesa serà molt baixa. Farem una campanya de carrer i contra el silenci, com vam fer per les municipals. El boca-orella i l'activitat diària ens avalen, és el nostre millor cartell de presentació.
No crec en un Estat que només em deixa decidir cada quatre anys, i voldria saber si les CUP tindran en compte el poble en algunes de les seves decisions?
La prova és als ajuntaments en què hi som. En un any hem impulsat tres referèndums locals a Sant Celoni, Viladamat i Arenys de Munt. El poble ben informat sempre guanya. Creiem en la democràcia directa i participativa perquè ara només votem cada quatre anys a les institucions, mentre que els mercats voten cada dia, i cada dia ens diuen què hem de fer.
Quina previsió de resultats teniu?
No sóc Aramis Fuster ni fem enquestes, però la perspectiva és molt bona i l'objectiu és entrar al Parlament amb grup propi. Les enquestes ens situen al llindar del 3% d'intenció de vot i això ens fa ser optimistes. Els sondejos, a més, es cuinen com es cuinen. La meva porra personal és entre 3 i 5 diputats.
Si Catalunya és independent, quina relació hauria de tenir amb Europa?
Diferenciem entre Europa i la Unió Europea. La UE és un projecte econòmic, d'imposició neoliberal i poc democràtic. Primer aspirem a una altra Unió Europea: política, de drets socials, de drets civils i nacionals dels pobles. Segon, no ens fan por les tensions i amenaces d'estar fora l'euro, hi ha vida fora de l'euro. I tercer, volem una Europa que no es giri d'esquena a altres pobles com el Magrib, la nostra estimada Palestina o a les revoltes àrabs que democratitzen el nord d'Àfrica.
Quin és el votant de la CUP?
L'indignat nacional i social. Els conscients que vivim en un frau permanent, on es destrueixen drets socials, on ens diuen que el futur serà pitjor,... sectors farts. Som gent esgotada, emprenyada, però esperançada, i que creu en la força del carrer. Hi ha qui actua amb un sobiranisme tàctic o amb pactes fiscals misteriosos. A nosaltres ve gent que vol votar esquerres amb ganes, a gust i amb un somriure.
Després de la recollida d'avals, preveieu més suports dels que en un principi podíeu pensar?
L'absurditat de la llei electoral, que limita la participació, t'obliga a buscar avals per presentar-te. Però, de la necessitat n'hem fet virtut i la recerca d'avals ha estat una premobilització.
Què implica la independència dels Països Catalans?
D'entrada que amb la CUP entraria la veu dels Països Catalans al Parlament. La Constitució nega la federació entre comunitats autònomes i ens fan viure en un catalunyisme regional que ha oblidat la realitat social, cultural i lingüística, que és la que ens uneix.
Quin és el vostre camí cap a la independència?
Arribar-hi al més aviat possible, per la via del referèndum i la declaració unilateral d'independència. Aquest país l'han intentat negar, aniquilar i afusellar, i ha resistit sense estat i contra l'Estat. Tècnicament, haurem de buscar un marc que validi el referèndum.
Què fem amb els estudiants que han quedat fora del sistema universitari? i les CUP comparteixen el model d'especialització que proposa CiU?
No creiem en les especialitzacions, perquè no volem esquarterar el coneixement, i millor que aquest sigui integral. Ara estem posant el sistema educatiu al servei del productiu. I sobre les taxes, ens han portat en un carreró sense sortida i s'ha acabat el vell somni de molts pares que el seu fill pogués anar a la universitat, perquè no s'ho poden permetre. Als joves ens porten a una exclusió universitària, a més de política, social o laboral i som una generació que no és que siguem antisistema, sinó que el sistema ens ha fet fora.
Què proposeu a la CUP contra la corrupció i què m'ha de fer pensar que si sou al Parlament no agafareu el caramel com ha passat amb altres partits?
Tenim protocols interns, la CUP no cobra ni tenim polítics professionals i els comptes són transparents. El mateix volem amb lleis i contractacions. La corrupció és un càncer i una metàstasi que comença per un i la resta acaba mirant a una altra banda. Això s'ha d'acabar.
1. JORGE PEÑA i LUEZA.
Estudiant de primer de medicina, 19 anys.
2. JOAN FOLGUERA i ARGELICH.
Estudiant de primer d'administració i direcció d'empreses, 19 anys.
3. DÍDAC MONTERO i SALES.
Primer d'administració i direcció d'empreses, 19 anys.
4. ALBA RIVERA i GALLÚS.
Estudiant d'educació infantil, 19 anys.
5. JAUME PORTELL i CAÑO.
Estudiant de tercer de periodisme i comunicació, 20 anys.
6. ANNA MATEUS i ALAMÓN.
Estudiant de segon de periodisme i comunicació, 20 anys.
7. ÀNGELS ORTIZ i PANÉ.
Estudiant de quart de periodisme i comunicació, 27 anys.
8. MARC HERRERO i TERRÉ.
Estudiant de segon de periodisme i comunicació, 21 anys.
9. LARISA NEMTÚ.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 19 anys.
10. SANDRA TRIVIÑO.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 19 anys.
11. NOEMÍ BONEU i MOLINA.
Estudiant de quart de dret, 22 anys.
12. VANESSA DÍAZ i HURTADO.
Estudiant de quart d'infermeria, 22 anys.
13. AUREMBIAIX GIRIBET i SERVETÓ.
Estudiant de quart de dret, 22 anys.
14. ROSA MERCADO i GUIRADO.
Estudiant de primer d'història, 18 anys.
15. HÉCTOR GONZÁLEZ i QUILES.
Estudiant de primer de treball social, 19 anys.
16. JAVI ZALDO i GARCÍA.
Estudiant de quart d'història, 24 anys.
17. MARIONA FRANCO i ALCAINE.
Estudiant de segon de treball social, 20 anys.
18. GEMMA ESPIGARES i TRIBÓ.
Estudiant de quart d'infermeria, 24 anys.
19. MARC CODINAS i BENSENY.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 20 anys.
20. SOFIA RUEDA i VILALTA.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 19 anys.
21. ISABEL LÉRIDA.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 19 anys.
22. PAULA FELIS i BOSCH.
Estudiant de primer de periodisme i comunicació, 19 anys.
23. VIVIANA ZAMBRANO.
Estudiant de periodisme i comunicació, 19 anys.