“La independència no és cap fantasma, sinó un procés democràtic encarrilat”

Catalunya és una regió rica que vol gestionar per si mateixa els seus recursos, decidir el seu futur, convençuda que sortirà guanyant. I el nacionalisme flamenc fa el mateix discurs: vol estalviar-se els 8.000 milions l'any que, diu, li costa Valònia. Però en fer aquest càlcul s'oblida que cada dia 350.000 flamencs vénen a treballar a Brussel·les i després no paguen els impostos aquí, sinó a Flandes.

Ens prenem seriosament el seu pla de celebrar un referèndum: la independència no és cap fantasma, sinó un procés democràtic que sembla ben encarrilat. La veiem possible, i tant.

Mantenint la calma. No ha de tenir por, no veig cap motiu perquè perdi els nervis en cas que els catalans es decidissin a fer el pas: a Bèlgica un referèndum és impossible, la Constitució ho prohibeix, i no hi ha una majoria política que desitgi la independència de Flandes. Al Vlaams Belang, l'extrema dreta que reivindica “la mort de Bèlgica”, se li aplica un cordó sanitari. Amb l'N-VA ningú no vol governar, tot i ser el partit més votat. I la resta de partits flamencs en tenen prou amb anar guanyant autogovern, sense trencar amb Valònia.

Això seria més inquietant. Fins i tot per al govern flamenc, que crec que en aquest cas adoptaria una actitud responsable i no es desmarcaria del govern belga, per no quedar-se aïllat a la UE. Els independentistes flamencs, en canvi, viurien un moment d'eufòria, els catalans els estaríeu demostrant que per la via de la unilateralitat se'n poden sortir.

Ho segueixen amb molt d'interès, i el mateix passa amb Escòcia. El boom nacionalista flamenc ha sorprès i preocupa molt els francòfons, que es pregunten què serà de Bèlgica després de les eleccions de l'any que ve i tenen por de quedar-se un altre cop 541 dies sense govern federal. Superarà el partit de Bart de Wever, que ara és l'alcalde d'Anvers, el seu rècord del 2010? A diferència de Catalunya, però, aquí l'N-VA no demana la independència immediata de Flandes, sinó un sistema confederal mantenint un govern central que gairebé no tingui competències.