“No hi ha força que pari un poble en marxa”

En aquest últim any Catalunya ha fet un pas de gegant en l'àmbit de la conscienciació sobiranista. Molt poca gent podia preveure el que ha passat, segurament perquè és la conseqüència de la confluència en el temps de diverses causes que han portat a una gran massa de catalanistes a convertir-se en una massa de sobiranistes.

En l'àmbit legal espanyol jo crec que no té recorregut, a menys que el govern de Madrid canviï d'estratègia; és a dir, passi de l'estratègia de la negació a l'estratègia de la seducció. Però, pel que s'ha vist en aquests últims mesos, no sembla que estigui disposat a fer aquest gir estratègic. El govern espanyol buscarà la intimidació d'aquest 25% de neosobiranistes perquè, en cas que se celebri el referèndum, es quedin a casa. Però el recorregut dependrà de la voluntat dels catalans i les catalanes. No hi
ha força que pugui parar un
poble en marxa.

És clar que està més a prop, entre altres motius per l'excel·lent feina que està fent la societat civil catalana. A la Catalunya d'avui, a causa de la inèrcia que han provocat organitzacions com l'ANC, el que deixi de pedalar caurà de la bicicleta.

És la reacció del que no vol veure el que passa; del que, en lloc d'afrontar el problema en clau democràtica, com ho va fer el govern del Canadà i ara ho està fent el britànic, prefereix instal·lar-se en la retòrica patriòtica i casposa. No li importa el futur, només té en compte el curt termini i pensa que la seva política intimidatòria li donarà bons resultats.

Ho veig molt difícil per culpa de l'entossudiment del govern espanyol. L'opció sobiranista, en la meva humil opinió, fa bé d'intentar esgotar totes les vies de negociació i acord amb el govern espanyol. Només així obtindrà la legitimació política i democràtica perquè, en cas que no es pugui celebrar el referèndum, pugui optar per vies polítiques més categòriques i resolutives, sempre que obtingui l'aprovació popular per tirar-ho endavant. I sembla que aquesta confirmació està garantida.

Els partits bascoespanyols no volen saber res del que està passat a Catalunya perquè no els interessa. Com menys es parli d'aquest tema, millor per a la seva política. En canvi, em sembla que l'esquerra abertzale està seguint molt de prop el procés català, i hi dóna suport i hi busca complicitats. Pel que fa al PNB i al govern basc, considero que actuen amb una certa fredor amb el procés català. Se'ls veu incòmodes i distants. Espero i desitjo, però, que en els propers mesos el lehendakari Urkullu viatgi a Catalunya en visita oficial i transmeti a la societat catalana i els seus governants el suport, la solidaritat i l'estima dels bascos i les basques. Ningú no hauria d'oblidar a Euskal Herria que els Països Catalans són la nostra altra pàtria per molts bascos i basques, igual que Euskal Herria es “la nostra altra pàtria” per molts catalans i catalanes.