la CRÒNICA
Qui es casa, avui?
Un cotxe amb quatre joves s'atura al costat de l'ajuntament d'Amer. Abaixen la finestreta i pregunten: “Qui es casa, avui?” La pregunta té la seva lògica: l'hora de dinar, la plaça de la vila plena de veïns encuriosits i la porta de la casa consistorial amb fotògrafs. És evident que algú del poble està contraient matrimoni. “Qui es casa, avui?” Pregunta lògica. La resposta, trencadora: “Ningú; estem esperant que surti la secretària; l'alcalde l'ha acomiadat i ha hagut de trucar als Mossos perquè no vol marxar.” Els joves no poden evitar fer una cara de sorpresa més gran que si se'ls acabés d'anunciar que un tímid veí s'estava casant en secret. El cotxe es va allunyant de la plaça de la Vila amb crits i gresca a l'interior.
Amer és un poble de poc més de 2.200 habitants. I la polèmica amb la secretària no ha passat desapercebuda per ningú. És per això que és estrany que al llarg del matí no hi hagi gaires curiosos al punt neuràlgic del poble. No se n'han assabentat? Massa que n'estan al cas! Fa fred. Saben que fins a les tres, res. I, efectivament, quan falten cinc minuts per l'hora límit, comencen a sortir veïns de cases i bars propers i converteixen la fins aleshores solitària plaça de la Vila en la platea d'un escenari on està a punt de començar la funció.
Les campanes de l'església marquen l'hora. Ja són les tres. Els Mossos ja han tornat a entrar a l'ajuntament. Han de garantir que Concepción Aguilera abandona l'edifici.
Pocs minuts després, la secretària destituïda obre la porta de l'ajuntament i topa amb el fotògraf d'El Punt Avui. Torna a entrar i demana que els periodistes marxin. Vol una sortida discreta. Massa tard. Si hagués fet cas al decret tal com l'havia rebut, hauria sortit sense que ningú se n'adonés. En negar's-hi, mitjans de comunicació i veïns seran testimonis del moment.
Passen els minuts però l'atenció no disminueix. Sobretot la dels veïns –majoritàriament veïnes– aplegats. Són els seus crits els que donen l'alerta que Aguilera vol fugir per la porta lateral. La increpen. La comitiva de mitjans i veïns “l'acompanya” al cotxe, com si fos la núvia.
Des de dalt d'un balcó, una veïna amb bata pregunta: “No em trobo bé i no he pogut baixar; què ha passat?” Quan se li explica, exclama: “Llàstima que no m'hagi trobat bé, hauria baixat a la plaça a fer fressa.” I és que ahir Amer va viure un esdeveniment social superior a un casament.