Bustos a la sortida dels jutjats: “Estic molt tranquil”
L'exalcalde de Sabadell i expresident de la FMC evita fer declaracions després de la seva compareixença i es limita a dir que emetrà un comunicat
L'exsecretari general de la FMC Adolfo Moreno Sansano explica a la jutgessa que els presumptes sobresous eren assignacions per “dedicació i responsabilitat”
L'exalcalde de Sabadell i expresident de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) Manuel Bustos ha declarat aquest dimecres durant una hora i mitja davant la jutgessa del cas Mercuri. Bustos ha comparegut davant la magistrada Beatriz Saura per declarar per la seva imputació en la peça 25 BIS A del cas, que fa referència al presumpte cobrament de sobresous per part de 44 alcaldes i alcaldesses de l'entitat municipalista entre els anys 2011 i 2012
A la sortida dels jutjats, l'exalcalde s'ha mostrat tranquil però no ha volgut fer declaracions als nombrosos mitjans de comunicació que l'esperaven. “Estic molt tranquil, emetrem un comunicat”, s'ha limitat a dir. Tot i així, ha caminat durant uns metres envoltat per un núvol de càmeres fins que ha pujat a dins d'un cotxe que l'ha anat a buscar al carrer situat al darrere dels jutjats. És la primera vegada des de l'esclat del cas Mercuri que Bustos no atén la premsa a la sortida dels jutjats.
L'exalcalde socialista va deixar ahir definitivament el consistori al renunciar a la seva acta de regidor, després que el mes de febrer passat dimitís com a alcalde per la seva implicació en el cas Mercuri.
Bustos ha estat un dels primers a arribar aquest dimecres al Jutjat d'Instrucció 1 de la ciutat, on ha acudit acompanyat del seu germà menor, Quim Bustos, en la primer jornada de compareixences per aquesta peça.
Assignacions fixes segons la “dedicació i responsabilitat”
També ha comparegut avui l'exsecretari general de la FMC Adolfo Moreno Sansano. Segons fonts jurídiques, tant ell com Bustos han assegurat aquest matí a la jutgessa que els diners que cobraven els alcaldes de l'entitat no eren dietes, encara que constessin com a tals, sinó “retribucions” pactades en funció d'una escala fixada segons la “d'acord amb la dedicació i responsabilitat” que cada dirigent exercia a l'entitat.
Segons ells, aquests pagaments, teòricament, no eren sous sinó “indemnitzacions” pel càrrec i la feina que feien, que consistia bàsicament en assistir a múltiples reunions, sense tenir gaire en compte quantes en feien. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez (ERC), ha ratificat aquesta versió.
Moreno Sansano ha reconegut que cada alcalde tenia assignada una quantitat mensual fixa, que no havien de justificar amb cap rebut. A més, ha apuntat que els associats signaven un paper en el qual figurava aquesta quantitat, a la que després se li aplicava la corresponent retenció de l'IRPF. “Signaven un paper conforme n'estaven al corrent”, han assenyalat.
Els dos imputats han assegurat que els pagaments eren totalment legals i servien per cobrir totes les despeses dels dirigents, com desplaçaments o àpats. Així, se bé en els pressupostos de l'entitat sí que constaven com a dietes, els alcaldes mai van haver de justificar aquestes despeses amb tiquets, tot i que en alguna ocasió puntual sí que s'haurien pagat “despeses extraordinàries”. En aquests casos, però, constaven com a pagaments extres.
La defensa considera que els pagaments eren totalment legals i no constituïen un segon sou públic per dues raons: no eren salaris per un contracte i una feina específica amb horari laboral fix i no procedia d'un organisme públic.
I és que encara que gairebé tots els ingressos de l'entitat procedeixen de fons públics, que paga cada ajuntament associat, la FMC és una organització privada, que no està controlada ni per un interventor ni la Sindicatura de Comptes o el Tribunal de Comptes. Els seus contractes i nomenaments no estan subjectes al dret públic ni es publiquen en cap butlletí oficial. A més, fonts jurídiques han recordat que els pagaments per feina feta tributen més a l'IRPF que no pas les dietes.
D'altra banda, tant Bustos com Sansano s'han negat a respondre preguntes sobre les converses telefòniques que els van intervenir en el cas Mercuri. El seu advocat ha demanat la impugnació d'aquestes converses en considerar que l'objecte de la investigació no era aquest cas, però la jutgessa encara no ha resolt el recurs.
