La querella té quòrum a Madrid
Torres-Dulce recull l'aval de la cúpula fiscal i es llança a impulsar la querella contra Mas, Ortega i Rigau
Els acusa de desobediència, prevaricació, malversació i obstrucció
Vuit dies després que la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, anunciés en exclusiva que una querella de la fiscalia contra Artur Mas estava “pràcticament ultimada”, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va aplegar ahir a Madrid el seu primer quòrum per plasmar-la. El desencís pel fet de no obtenir l'aval dels fiscals catalans va conduir Torres-Dulce a buscar un enrocament a Madrid, amb la convocatòria d'una junta de fiscals de sala –l'estat major fiscal–, en què va obtenir l'aquiescència de 21 dels 22 congregats per iniciar l'escac final de la querella contra Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per l'organització del 9-N. En el ventall dels delictes, Torres-Dulce es presenta com a ariet de la línia més dura, i amplia la desobediència inicial a un catàleg de quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació dels diners públics i obstrucció judicial.
En una mostra de la complexitat de processar Mas, la reunió de la cúpula fiscal estatal es va iniciar a les deu del matí i va acabar a dos quarts de tres de la tarda. Quatre hores i mitja de debat del fiscal general Torres-Dulce amb els 22 fiscals de sala presents –són 26, però ahir hi havia baixes–, que contrasten amb l'hora i deu minuts que els magistrats del Tribunal Constitucional van dedicar a la suspensió del primer 9-N el 29 de setembre i amb els pocs minuts que van emprar en la segona suspensió del procés participatiu el 4 de novembre.
Discrepàncies tècniques
Tot i que el vistiplau de la junta de fiscals de sala no és vinculant, Torres-Dulce va preferir no ocultar la seva determinació a favor de querellar-se i va sotmetre a debat el seu menú tancat de quatre delictes per a tres autoritats. Dels 22 fiscals assistents, entre els quals únicament hi ha set dones, només un, el cordovès Bartolomé Vargas, encarregat de delictes de seguretat vial, es va atrevir a dissentir del criteri unànime a favor de la presentació de la querella. Segons va exposar Vargas, al fiscal no li caldria actuar més enllà de presentar un informe perquè ja hi ha obertes a Catalunya una desena de causes judicials.
En un ordre menor de dissentiment, segons van informar fonts judicials, en les més de quatre hores de debat es van apreciar “discrepàncies tècniques” sobre la forma de la querella: és a dir, sobre les persones a les quals s'havia de dirigir i sobre els delictes. En aquest terreny, els 22 fiscals que eren escoltats pel seu superior jeràrquic es dividien en tres grups: partidaris de la línia dura de querella amb els quatre delictes per a tres acusats dictada per Torres-Dulce, partidaris d'actuar només contra Mas i Ortega i, finalment, partidaris de perseguir únicament Mas.
D'acord amb el criteri de Torres-Dulce, la segona suspensió del TC afectava “tota actuació que contribuís a impulsar” la votació del 9-N, amb Mas i Ortega “de manera personal i directa”, perquè haurien desplegat “una conducta incompatible amb el contingut de la resolució citada”. Els delictes dels quals s'acusa Mas, Ortega i Rigau porten aparellades penes d'inhabilitació de sis mesos a dos anys.
Més pressió a Romero
El punt de vista dels nou fiscals de Catalunya, en canvi, era precisament que el TC no acompanyava la seva suspensió amb una exigència a ningú. Amb l'aval gairebé unànime d'ahir a Madrid, però, el fiscal general de l'Estat es carrega ara de raons per redoblar la pressió sobre el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Romero de Tejada. En els cenacles judicials del quilòmetre zero, alhora, juristes com l'exjutge degà de Madrid José Luis González Armengol ja aventuren que Romero de Tejada hauria de seguir inevitablement el destí del predecessor Martín Rodríguez Sol, que va opinar sobre celebrar una consulta legal i va ser forçat a dimitir per això el juny del 2013. “El cas de Rodríguez Sol era per una opinió de clar signe polític en contra del deure d'imparcialitat que ha de guiar la fiscalia i més en un tema candent, però ara es tracta de submissió al principi de jerarquia. Tots estudiem el mateix Codi Penal, i el Codi Penal té la mateixa aplicació a Alpedrete que a Barcelona”, argumenta González Armengol.
Amb el quòrum d'ahir, Torres-Dulce s'espolsa l'amenaça de caiguda en desgràcia enmig de les pressions per castigar el 9-N que rebia del govern de Rajoy, forçat a rebaixar el to en públic des que Sánchez-Camacho va donar a entendre que el PP té un fil directe amb la fiscalia.
El fiscal anirà dimecres al Congrés
Després d'obtenir ahir el seu primer quòrum gremial per querellar-se contra el president Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau, el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, està citat dimecres al Congrés per a un debat públic amb llums i taquígrafs.
La convocatòria tindrà lloc a la comissió de Justícia del Congrés, on el fiscal general presentarà la memòria anual de la fiscalia. Però el format d'aquest tipus de compareixences no és tancat i permet que els portaveus dels grups parlamentaris preguntin al ponent –el fiscal– per temes d'actualitat, així que Eduardo Torres-Dulce es veurà obligat per primer cop a abordar qüestions com el calendari de presentació de la querella i les sospites que alimenta l'oposició sobre les pressions que hauria rebut des de La Moncloa per represaliar els organitzadors del 9-N.
