Una querella que inflama el procés

Què farà el TSJC?

És previst que la definitiva querella de la fiscalia, endurida a Madrid, arribi finalment aquesta setmana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La sala Civil i Penal del TSJC està formada per cinc magistrats més el president, Miguel Àngel Gimeno. Quan es presenti la querella, anirà a la sala d'admissió del TSC, formada per tres magistrats. Un d'ells serà el ponent (mai ho pot ser el president), el qual estudiarà el cas i entre els tres decidiran si hi ha fets delictius per investigar i contra quines persones. Si és així, admetran a tràmit la querella, i començaran la instrucció, en la qual poden demanar documentació i citar a declarar com a imputats o com a testimonis el president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega, i Irene Rigau.

Quin fiscal acusarà?

El més normal seria que un dels nou fiscals que hi ha a la Fiscalia Superior de Catalunya defensés aquesta querella davant el TSJC. Davant la seva plantada unànime perquè no veuen delicte, el fiscal general de l'Estat designarà quin representant del ministeri públic ho executarà. Pot nomenar un d'aquests fiscals díscols perquè són, per escala, els habilitats per pledejar davant el TSJC. Aquests han de complir l'ordre i només verbalment podran expressar que actuen “per mandat del seu superior”. Pot ser un fiscal de Madrid. Fins i tot, ahir sonava per aquesta feixuga tasca, el nom de la fiscal en cap de Barcelona, Ana Magaldi.

Quins delictes hi ha?

Els delictes que, segons la Fiscalia General de l'Estat, poden haver comès Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau són els de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions i malversació de fons públics. No obstant això, per alguns juristes són de dubtós encaix amb els fets del 9-N. En el cas de la usurpació de funcions, la convocatòria de la consulta s'hauria d'haver instrumentat amb l'aprovació d'una disposició de caràcter general que no s'ha produït. Pel que fa a la prevaricació, es podria considerar aplicable si s'argumentés que alguna resolució adoptada tenia un contingut arbitrari pel fet que es dictava al marge de la llei espanyola i amb ple coneixement de qui la dictava. Es pot interpretar, però, que l'acte de convocatòria no va ser un assumpte administratiu sinó un acte polític o de govern que no encaixa amb la tipificació del delicte. Quant a la desobediència, podria ser necessària l'existència d'una resolució judicial prèvia, com ara una mesura cautelar adoptada en un procés contenciós administratiu o en un procés constitucional que instés a no celebrar una consulta la convocatòria de la qual hagués estat impugnada. A més, l'estat autonòmic no es regeix per un principi de jerarquia (com sembla apuntar el delicte, referint-se a una “autoritat superior”, vegeu-ne el gràfic), sinó pel de competència.

Com es defensa Mas?

El govern català al·lega que no ha incomplert la llei i assegura que té els instruments jurídics a punt per defensar-se. Recorda, per exemple, que hi ha una jurisprudència molt consolidada del Tribunal Suprem sobre els delictes de desobediència, que apunta la necessitat que hi hagi hagut requeriments explícits previs que en aquest cas no s'han produït. Argument que comparteix la Fiscalia Superior de Catalunya. L'executiu espanyol no va presentar cap incident d'execució al Constitucional per indicar que s'estava incomplint la suspensió del procés participatiu. A més, el divendres abans del 9-N la Generalitat va presentar un recurs de súplica al TC en què li demanava que detallés l'abast de la suspensió dictada contra el procés participatiu. Però l'alt tribunal va rebutjar reunir-se i pronunciar-se al respecte abans de la consulta alternativa. El gabinet d'Artur Mas va assegurar veure “dubtes” en la providència dictada pel TC i en les cartes que va enviar la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, a Ortega i Rigau per advertir-les que la suspensió de la consulta alternativa afectava els actes preparatius i qualsevol actuació que no estigués formalitzada jurídicament i que estigués vinculada a la consulta. Després de la suspensió del nou 9-N, a més, el govern de Mas va fer un gir tàctic per emparar la votació en el dret a la participació, la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica; drets fonamentals recollits a la Constitució.

Qui jutjaria Mas?

Si després de la instrucció, el tribunal del TSJC veu indicis de delicte, processarà Mas i les dues conselleres, com vol la fiscalia. Tots tres, o algun d'ells, seran jutjats per una altra terna de magistrats del TSJC, que ha de ser diferent a la instructora.

D'altra banda, si el tribunal del TSJC no veu indicis de delicte arxivarà la querella de la fiscalia. Si és així, segurament, el ministeri públic presentarà recurs, el qual serà resolt per una sala del mateix TSJC. Els recursos mai poden arribar al Tribunal Suprem perquè és un òrgan per casar doctrina en les sentències. Al Suprem sí que es podria presentar un recurs contra l'absolució de Mas, i aquesta podria ser revocada per l'alt tribunal espanyol, tal com va fer en el cas de l'expresident del Parlament basc Juan Maria Atutxa.

Qui en surt reforçat?

El PP ha empès el fiscal general de l'Estat a interposar la querella contra Mas, Ortega i Rigau, pel malestar de les bases davant del fet que el 9-N es pogués votar amb normalitat malgrat que el Tribunal Constitucional va suspendre el procés participatiu. Tot i els possibles rèdits que en pugui treure el PP a nivell estatal de les represàlies contra el govern de la Generalitat, la querella torpedina el diàleg amb Madrid, dificulta enormement la tercera via i pot donar més embranzida al procés. Primer, pel que fa a la direcció política de Mas: reforça el president com a líder de la transició nacional, dóna impuls a la candidatura que encapçali en les eleccions plebiscitàries (sigui o no conjunta amb ERC) i el situa de nou en el focus de la premsa i la comunitat internacional. Segon, implica un partit no independentista en un escenari de confrontació més accentuada a través de la inclusió Joana Ortega: Unió. Mas i Rigau són independentistes però la vicepresidenta no s'ha definit sobre l'estat independent i, en qualsevol cas, forma part d'un partit que defensa la confederació com a projecte d'encaix de Catalunya a Espanya. Tercer, la querella compacta el front pro consulta, que ja s'ha fet solidari i s'autoinculpa pels fets del 9-N.

Afecta les eleccions?

S'ha difós la malintencionada idea que la fiscalia busca la inhabilitació immediata del president perquè no es pugui presentar a les properes eleccions, probablement anticipades i amb connotació plebiscitària. Però no existeix la inhabilitació política com a mesura cautelar, com ara la de presó provisional o el pagament d'una fiança. Perquè es produeixi cal una condemna amb sentència ferma i poden passar deu anys perquè sigui així, com ha passat amb el cas Hisenda. Això implica que Artur Mas podria presentar-se igualment a les pròximes catalanes i, a més, intentar capitalitzar els possibles rèdits electorals que li doni la querella. Si no hi haguessin eleccions anticipades, el màxim que es podria produir d'aquí a la tardor del 2016, en la hipòtesi que s'obrís efectivament un procés d'instrucció, és que Mas, Ortega i Rigau estiguessin imputats per uns fets delictius i pendents de judici.

Possibles represàlies?

José María Romero de Tejada fa força anys que està a la Fiscalia Superior de Catalunya, com a tinent fiscal. Va assumir el càrrec de fiscal superior el juliol del 2013, quan el seu antecessor va ser destituït per defensar una consulta legal a Catalunya. És difícil que acabi el mandat de quatre anys davant la negativa jurídica a seguir les ordres del seu superior jeràrquic, el fiscal general de l'Estat. Segurament serà apartat d'aquest càrrec maleït a Catalunya, tot i que es jubilarà a la fiscalia superior catalana, com tenia previst.

I les altres denúncies?

Aquesta setmana diversos jutjats de Catalunya han elevat les dotze primeres denúncies contra els organitzadors del 9-N, ja que els autors màxims, Mas i Ortega, són aforats. Cada denúncia serà analitzada per un ponent del TSJC i una terna decidirà si s'admet a tràmit. Com que les denúncies presentades per particulars i formacions, la majoria d'ultradreta, van contra els mateixos polítics, seran totes assumides per un únic tribunal. O no. Perquè totes poden ser arxivades. El magistrat del TSJC que dirigirà la instrucció serà el que tingui el cas més antic. Pot ser la denúncia que Manos Limpias va presentar contra Mas abans del 9-N. En aquest plec també hi haurà la querella de la fiscalia. Precisament, abans que el magistrat prengui una decisió, la fiscalia, és a dir un fiscal de Catalunya, ha d'informar en cadascuna d'aquestes denúncies si el TSJC l'ha d'admetre a tràmit. La resposta a la de Manos Limpias continua retinguda a Madrid.