Tretze alcaldes expulsats
El mandat que acaba al mes de maig ha suposat canvis d'alcaldia en tretze poblacions a causa de mocions de censura
La de Barcelona és la demarcació amb més relleus, mentre que a la de Tarragona no n'hi ha hagut cap
La crisi i la llei de trànsfugues han reduït el nombre de mocions
No tots els alcaldes que van ser escollits a les urnes l'any 2011 acabaran el mandat en el càrrec. Alguns relleus han estat en virtut de pactes de govern que han fet que dos partits es repartissin l'alcaldia. També hi ha hagut dimissions per causes judicials, com la de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), o per motius polítics, com el de Benavent de Segrià, Josep Maria Palau (PP). Però hi ha un altre factor que ha estat determinant a l'hora de promoure canvis en la batllia: les mocions de censura. Aquest és un mecanisme que s'usa per expulsar un alcalde si hi ha majoria suficient que hi estigui d'acord i que s'aplica, o bé perquè l'equip de govern està en minoria –cosa que facilita que l'oposició sumi forces– o bé perquè algun grup que està al govern n'abandona un altre i s'alia amb l'oposició.
Durant aquest mandat, se n'han arribat a presentar tretze a tot Catalunya. Una dada que és inferior a la d'altres mandats i que té el màxim exponent en el primer any de l'actual etapa municipal és que només es van presentar dues mocions de censura els dotze primers mesos: la Bisbal d'Empordà i Begues. En el mandat del 2007 al 2011, durant el primer any se'n van registrar tretze, el total d'aquest mandat que ara acaba. Segons els experts consultats per aquest diari, hi ha hagut dos factors que han estat determinants per explicar aquesta davallada. D'una banda, la crisi econòmica. La majoria d'ajuntaments han vist com els seus recursos minvaven, alguns han hagut de tancar serveis i la gestió ha estat extremament complicada. Dit d'una altra manera, no tothom ha estat disposat a posar-se al capdavant de l'administració. I, políticament, a alguns grups de l'oposició els ha sortit més a compte deixar que l'equip de govern sigui el que gestioni la misèria i esperar temps millors per intentar fer el salt. El segon motiu ha estat la llei contra el transfuguisme, que ha complicat la presentació de mocions de censura.
Per demarcacions, les comarques barcelonines són les que s'emporten el primer lloc del podi, amb deu relleus a l'alcaldia: Viladecavalls, Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Gallifa, Begues, Arenys de Munt, Castellterçol, Rellinars, Sant Sadurní d'Anoia i Vallromanes. En segona posició se situen les comarques gironines, amb la Bisbal d'Empordà i Riells i Viabrea, mentre que a les comarques de Lleida només se n'ha produït una, a Ponts. A l'altre extrem, hi ha la demarcació tarragonina, on no n'hi ha hagut cap durant els quatre anys.
De partit a partit
Si es fa un repàs de les mocions presentades, CiU és el partit que més ús ha fet d'aquest instrument per guanyar alcaldies, però, per contra, també és la formació que més n'ha rebut. Les enteses han permès que la coalició nacionalista obtingués fins a set ajuntaments, però n'ha perdut quatre. Quant a guanyar-ne, ERC segueix CiU, amb tres alcaldes republicans escollits, mentre que tres formacions independents han vist com se'ls escapava l'alcaldia de les mans. ICV, la CUP i SI n'han perdut una cadascuna, però no n'han guanyat cap.
LES XIFRES
Quan CiU fa fora CiU
Les relacions personals són determinants en moltes ocasions en el funcionament dels ajuntaments. I això explica que es donin casos paradigmàtics com el de Sant Andreu de Llavaneres, on un alcalde de CiU va perdre l'any passat l'alcaldia i va passar a mans també de CiU. Bernat Graupera va ser el candidat de la formació, ja que la capçalera de la llista corresponia a UDC. Ell i una altra regidora, Sandra Carreras, van abandonar Unió per discrepàncies amb la direcció, però van passar al grup de regidors no adscrits. Finalment, es va presentar una moció de censura que va fer que Juan Manuel García –també d'UDC, però que Graupera havia expulsat del grup municipal abans d'abandonar el partit– fos proclamat alcalde. Ara governa CiU amb un pacte amb dos grups independents: el PSC, ERC i un regidor no adscrit, provinent de CDC.
