Els vots del no, per a Mas

El sector sobiranista d'Unió, que advoca pel no a la consulta del 14-J, va voler donar ahir un cop de puny sobre la taula i fer una demostració de força que veurem si s'acaba plasmant en la votació de diumenge. Els socialcristians, encapçalats per Antoni Castellà, Núria de Gispert i Joan Rigol, van fer públic el suport d'una quarantena de militants històrics de la formació com ara els fills de Carrasco i Formiguera, Raimon i Rosa Maria; l'expresident del comitè de govern i antecessor de Duran i Lleida, Francesc Borrell; l'exconseller de Justícia i de Governació, Agustí Bassols, i la dibuixant Pilarín Bayés. L'encarregada d'articular aquest pool ha estat Guiomar Amell, una altra històrica del partit –coneguda per la seva participació en els Fets del Palau–, que va presidir la taula en un acte de campanya a favor del no al qual van assistir una bona part d'aquests afiliats. Aquesta imatge de revolta que es va viure contra l'actual direcció semblava del tot impensable anys enrere. “Unió representa l'humanisme cristià, que sempre ha estat en contra de la colonització i l'esclavisme; i jo no vull ser esclau de Castella”, va assegurar un dels militants, Lluís Framis, mentre que el fill de Carrasco i Formiguera va reiterar que el seu pare era un “indiscutiblement independentista”.

Rigol també va tenir un moment de record per a l'exprimer tinent d'alcalde d'Igualada, Josep Miserachs, que ahir va morir. Alguns membres del sector crític repiulaven una de les últimes piulades de Miserachs, en què deia: “UDC, sense subterfugis, ha d'apostar per la independència o per refusar-la. No hi ha més. La resta és marejar la perdiu.”

Durant la seva intervenció, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, també va plantejar l'opció de posar a disposició de Mas els vots del no que hi haurà el 14-J. Seria la manera que aquest sector se sumés al procés i a la candidatura que promou el president. Una hipòtesi que entraria en contradicció amb les mateixes paraules que van pronunciar De Gispert i companyia aquest mateix dilluns quan van mantenir que no abandonaran Unió si perden. El desenllaç, per tant, no està gens clar.