Girauta-Tardà, lluny però no tant

Les deu del matí de divendres passat. Joan Tardà i Juan Carlos Girauta han estat citats al restaurant 7 Portes de Barcelona per gravar el debat cara a cara que s'emet avui a El Punt Avui TV. Se'ls ha demanat puntualitat perquè el cap de llista de Ciutadans ha de marxar a Madrid a dos quarts de dotze. Tots dos compleixen les normes i arriben pels volts de les deu acompanyats dels seus caps de premsa. Primer arriba Girauta i al cap de poca estona, el republicà, que sota el braç porta Vae Victus, la segona part de Victus, el llibre d'Albert Sánchez Piñol. Després del debat, ens explica que està a punt d'acabar-lo i que li està agradant bastant. “És un molt bon llibre d'aventures”, remata.

Els responsables del local han preparat un copiós esmorzar amb embotits, truita, cafès, suc de taronja, etcètera, però els dos candidats poca cosa poden tastar perquè han d'anar per feina. Se saluden, parlen uns instants amb el director d'El Punt Avui i moderador del debat cara a cara, Xevi Xirgo, i de seguida van cap a una taula reservada. Es posen els micros i demanen un cafè –Girauta, un de normal, i Tardà, un americà–. Tant el de C's com el republicà es mostren relaxats. L'ambient hi convida. Encara que sigui un debat gravat per a la televisió, no és el mateix seure en un plató, on sempre hi ha certa tensió i fredor, que fer-ho en un restaurant. Una mica com l'estil de Jordi Évole a Salvados amb Albert Rivera i Pablo Iglesias al bar Cuco de Nou Barris a Barcelona.

El debat comença tranquil i pausat i si em permeten el compararé amb un combat de boxa, encara que la sang mai no va arribar al riu. Al contrari. Va ser una trobada respectuosa. Però, com deia, els primers minuts són de tempteig. Ni ganxos ni res. Només salten i corren pel quadrilàter mirant-se i estudiant-se l'un a l'altre. La primera ofensiva arriba per part de Tardà, que acusa Ciutadans de ser la nova dreta i de voler regenerar el PP, que “fa pudor de franquisme”. Però Girauta esquiva el cop i, de moment, no respon. Es queda en una banda, al seu cantó, a les seves cordes; respira tranquil·lament i explica el seu argumentari de “regeneració” de l'Estat. De mica en mica, el combat es va escalfant i arriben les enganxades provocades per l'independentisme, el nou estat català, la corrupció, Artur Mas i la reforma constitucional.

Però, com que no estan en un plató de televisió convencional, també es permeten el luxe d'aturar un moment la batalla dialèctica i demanar un altre cafè. És el que comentava abans de l'ambient relaxat. I continuen. Tardà, amb el seu to alçat, dur i contundent, i Girauta, fent servir les habilitats adquirides com a tertulià.

Arriba la recta final del debat cara a cara, que ha durat més d'una hora, però és més que possible que es retrobin ben aviat. Xirgo els proposa tornar a fer un debat, amb el mateix format, després de les eleccions. Tots dos accepten, i llavors se sabrà qui té raó en les seves prediccions: ERC, que augura una victòria de l'independentisme, o Ciutadans, que també es veu en primer lloc i manté que si guanya el 20-D el procés haurà quedat enfonsat.

Però, en el debat cara a cara del 7 Portes, qui ha guanyat? Realment no m'atreveixo a mullar-me. Si a Debate decisivo, entre Pablo Iglesias, Pedro Sánchez, Albert Rivera i Soraya Sáenz de Santamaría, el líder de Podem en va sortir victoriós, en el duel Tardà-Girauta no ho tinc clar. Per mi va ser un combat nul. D'aquells en què els dos boxejadors arriben sencers al dotzè assalt i en què han repartit i rebut cops de manera igualada. Però es tracta d'una opinió personal. Avui els espectadors que segueixin el debat a través d'El Punt Avui TV tindran l'oportunitat d'emetre el seu veredicte.

I una curiositat per acabar. Girauta va arribar a C's el 2009 després d'haver passat pel PSC i el PP, amb el qual va concórrer en tres eleccions. Però en el debat cara a cara va confessar una altra afiliació: el 1977 estava amb els comunistes del Partit del Treball, que, juntament amb ERC i Estat Català, van formar la coalició Esquerra de Catalunya per als comicis espanyols del 1977, sota el lideratge d'Heribert Barrera. Per tant, Girauta i Tardà ara estan lluny, però abans no tant.